El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Carta de Consuelo de Saint-Exupéry al seu marit

Sembla que hi ha consens: Consuelo Suncín pot considerar-se la inspiradora d’El petit príncep o, com a mínim, la inspiradora del personatge de la rosa. Alguns l’anomenaven “la Sheherezade dels tròpics” i d’altres, com la família Saint-Exupéry, la titllaven de frívola, massa amant de la gresca i caçadora de fortunes.

Nascuda el 1901 a El Salvador, va conèixer Saint-Exupéry el 1930, ja divorciada i vídua i, per tant, considerada a l'època com una persona de moral dubtosa. Tot plegat ho explicava el 2010 Marie-Helen Carbonel en un llibre sobre la vida de la salvadorenya titulat Consuelo de Saint-Exupéry, une mariée vêtue de noir.

Carbonel, llegim a un article de la BBC de 2013, va tenir accés a les cartes de Consuelo gràcies al seu hereu literari, José Martínez-Fructuoso. A través d’aquestes cartes s’ha sabut que Consuelo va divorciar-se del seu primer marit tot i que ella va disfressar-ho de viudetat, explicant a tothom que el desafortunat havia mort en la Revolució Mexicana. De fet, poc després de divorciar-se l’home va morir en un accident de tren.

Després d'aquest episodi, Consuelo --una dona cosmopolita--viatja a París on coneix Duchamp, Breton... Allà té diverses relacions amoroses però finalment acaba casant-se amb Enrique Gómez Carrillo, cònsol general d’Argentina, trenta anys més gran que ella. Gómez va morir a Argentina als nous mesos de casats deixant-la vídua, aquest cop de veritat. Va ser allà i llavors que Consuelo i Saint-Exupéry van conèixer-se. Era el 1930. El 1931 es casaven, convertint-se en la Comtessa Consuelo de Saint-Exupéry, tot i que mai va ser acceptada per la família de l’escriptor aviador.

Durant la guerra, Consuelo escriu moltes cartes al seu marit, fins i tot després d’haver estat declarat com a desaparegut, el 1944. Hem traduït una d’aquestes cartes, la darrera, escrita quan ja sabia que ell no tornaria mai:

Tot i que vagi molt lluny, amb tren, amb avió, per mar, per terra, sento que mai podré arribar fins on ets tu.

Tonio, Tonito, el meu home, el meu fill, el meu campanar, fes sonar les campanes grans, perquè no puc respirar. He envellit esperant el mar de fons que et portarà de tornada.

Em quedo amb les fulles, amb la pluja, amb el meu vestit de festa. No puc caminar mentre espero el moment en què tornaré a veure els teus ulls, rodons com les flors.

No veus que no puc regar l'arbre de Nadal per fer-lo créixer. El meu marit de les estrelles, tinc els peus petits i les mans diminutes, has de tornar per ajudar-me.

No sé com he caminat des de la meva infància fins avui. La meva vida ha estat un immens vertigen. Avui, tinc els cabells grisos, tinc tantes llàgrimes a la boca que n’hi hauria prou per beure’n durant tota la meva vida. Per què Tonio, Tonio meu, el meu marit, la meva maledicció i la meva benedicció, el meu cel i el meu infern, has marxat per no tornar? No m’ho puc creure, no vull saber-ho, vas marxar en el teu avió, el 31 de juliol, a una missió de guerra i no has retornat. Sense notícies teves i l'any ja és a punt d’acabar. He d’acceptar-ho, i si ho accepto, és encara per estimar-te més. Com t'hauria estimat si haguessis retornat! De la mateixa manera que hauries fet tu amb mi.

Senyor de la corona d'espines, arrabassa’m el cor perquè no em faci més mal. Tu ja saps, tu, que Tonio ho és tot per a mi. Sense ell jo no sóc res. A la taula de la meva habitació d'hotel, tinc un llibre seu, un retrat seu vestit de soldat amb l’abric de cuir i les seves mans fines d’home que semblen ales i la seva barba que creix amb les meves llàgrimes.

Senyor gran i misericordiós, et dono la meva pena i el meu dolor. Pare, ajudeu-me. No tinc ningú per estimar, per esperar, per abraçar. Casa meva ha esdevingut petita, només la meva finestra resta oberta per fer-hi entrar el cel, el cel on ell va marxar volant per no tornar.

Torneu-me’l, Pare, us ho prego, feu un miracle. Si me’l torneu en la vostra tendresa, el pentinaré, el rentaré, li faré un petó i, plegats, anirem cap a vostè.

Consuelo mor a Grasse (França) el 1979 i és enterrada a París, al costat del seu segon marit. Va llegar tots els seus bens al seu jardiner i majordom, l'espanyol Martínez-Fructuoso.

 


Fonts consultades:

BBC: http://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/05/130503_consuelo_suncin_saint_e...

Des Lettres: http://www.deslettres.fr/lettre-de-consuelo-de-saint-exupery-son-mari-co...

Viquipèdia

Franja: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Carta de Consuelo de Saint-Exupéry al seu marit"

Ostres, potser sempre va mantenir una esperança de retrobar-lo