El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Què ha fet Manuel Bartual? Literatura i Twitter

Érem de vacances des de feia uns dies i va aparèixer el que ja s’ha anomenat el fenomen viral de l’any. Una piulada a Twitter el 21 d’agost a tres quarts de sis de la tarda era l’inici d’una cadena de piulades que han esdevingut una història tancada, rodona i força kafkiana de Manuel Bartual, o millor dit, de l’alter ego de Manuel Bartual, dibuixant de professió i narrador i protagonista de la ficció que avui us expliquem. Per contextualitzar-lo una mica més, segons explica Enrique Dans en el seu blog, es tracta d’un dels dibuixants que va abandonar El Jueves després que s’enretiressin 60.000 exemplars a causa de la portada sobre l’abdicació de Joan Carles I.

No és la primera vegada que algú usa la xarxa per explicar una història que aparentment és real ni la primera vegada que es fa ficció amb només 140 caràcters, el màxim permès per Twitter. Fa uns dies ho feia Adam Hellis https://twitter.com/moby_dickhead que explicava la por que estava passant a causa de l'aparició del fantasma d'un nen en el seu apartament [la podeu llegir aquí]. Hernan Casciari explicava a Youtube com un lector del seu blog havia mort, una història que també us recomanem molt. Jordi Cervera endegava un #serialchicken el 2010, considerada la primera novel·la a Twitter de l'estat espanyol, com ens recordava Laura Borràs a través de Twitter. Més enllà en el temps, fa ja onze anys!, ho feia aquesta noia a través del seu vlog (vídeo + blog) on explicava la seva vida a diari, una vida aparentment anodina que va aconseguir atreure milers d’internautes. Amb el temps es va saber que era un perfil inventat i que la història havia estat escrita per un equip de creadors. Milers de subscriptors del canal de youtube de Lonelygirl15 van sentir-se enganyats i decebuts. Però Manuel Bartual no enganya ningú, al contrari. El lector signa plaent el pacte ficcional i interactua amb ell, intenta ajudar-lo, li comenta les piulades. Alguns personatges tan mediàtics com Gerard Piqué o Iker Casillas i fins i tot la Policia Nacional s’hi han relacionat via Twitter. El resultat? Milers de retuits, milers de seguidors i una bona estona de lectura. I és que l’aventura un pèl joyciana de Manuel Bartual és lleugera però rodona. És una trama circular en què veiem Bartual intentant descobrir un petit misteri que l’amoïna i que ens va explicant de la mateixa manera com ho faria un tuitaire normal: usant el vídeo i les imatges i mantenint molt hàbilment l’expectació dels altres tuitaires/lectors.

La diferència amb una narració tradicional és òbvia: el límit dels 140 caràcters que imposa Twitter i al qual Bartual en sap treure molt de rèdit. Però n’hi ha més i són segurament les que han propiciat que esdevingués una història tan coneguda. Per exemple la possibilitat d’interactuar amb el narrador que ja hem mencionat, l’ús d’imatges i vídeo, la immediatesa de resposta o el fet de ser una narració a “temps real” on lector i narrador se situen en un mateix pla. Tot plegat ha fet que gent molt jove el conegués i s’aturés mitja horeta a llegir ficció i, atenció!, a demanar-ne més.

Tanmateix, per molt que hem explicat que una de les característiques de les narracions a Twitter és que el lector forma part de la narració, en realitat no estem davant de literatura performativa com alguns han afirmat. La performativitat, una de les característiques de la literatura digital, implica la necessitat de la participació activa del lector per seguir “llegint”. Sense l’actuació d’aquest sobre el text, la narració no avança. En canvi, amb l’ús de Twitter que ha decidit fer l’autor i malgrat les piulades que fan referència directa a nosaltres els lectors que hi hem interactuat (“Estoy bien, no os preocupeis”), la història es va esdevenint independentment de la nostra voluntat.

La narració de Bartual té el seu què, amb un aire a Leftovers, una mica caldersià, amb un deix a L’home duplicat de Saramago, amb un toc kafkià –si voleu- i explica una experiència del mateix Manuel Bartual, molt resumit: un home que és de vacances i troba un altre Manuel Bartual. El segueix, s’hi baralla, troba missatges ocults, el busca... una petita narració que de tuit en tuit va enganxant-nos fins un final circular molt ben trobat. No sabem si per la qualitat literària o per la viralització però la realitat és que Netfilx, una plataforma de vídeo amb tarifa plana molt coneguda i seguida per joves –i no tan joves—internautes, s’hi han interessat. Twitter, cinema, còmic... benvinguts a la literatura del segle XXI!

Spoiler: Prem per desplegar

Aquí a sota trobareu la història íntegra.

Ester F. Matalí

 

Franja: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Què ha fet Manuel Bartual? Literatura i Twitter" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!