El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Entrevista a Agustí Vehí

Sobre l'entrevistat...
Entrevista a Agustí Vehí

Potser, com que les històries que explica la novel·la negra impliquen habitualment a persones posades al límit, els moments de pluja-boira-alcohol-solitud... són majoria.

Entrevista

(imatge i bio: Crims.cat)

Llxll: Què és per a vostè la novel·la negra?

Bàsicament una forma d’explicar històries que, sense excessius maquillatges, dibuixen una determinada realitat en un temps concret protagonitzades per unes persones que viuen sota un marc social, econòmic i polític específic. Una forma d’explicar històries que, segons qui les explica-escriu, donen o posen més èmfasi bé en el problema a resoldre (el crim) i el camí seguit per a fer-ho, bé en les persones, bé en el temps històric, bé en el marc socio-polític.

Llxll: Creu que la novel·la negra és un gènere infravalorat?
 
La veritat és que no ho tinc clar, tot i que és evident que en determinats ambients és vista com una qüestió menor (tot i que tothom les acaba llegint!) Potser el problema és més ample i llegir (la cultura) va camí de convertir-se en una qüestió de mercadotècnia, o de distinció social (en la seva versió més superficial), potser la imatge està guanyant una batalla en la qual les seves armes són la rapidesa, la facilitat, la poca necessitat d’entendre o reflexionar... justament es el que vol ara la gent i, curiosament, el contrari del que demana i exigeix un llibre, sigui novel·la negra o no.

Llxll: La majoria de protagonistes de novel·la negra “comme il faut” per què tenen aquest aire d’spleen?.
 
En el dia d’una persona qualsevol hi ha moments d’splenn, com hi ha moments de llum i de felicitat. Potser, com que les històries que explica la novel·la negra impliquen habitualment a persones posades al límit, els moments de pluja-boira-alcohol-solitud... són majoria. O haurien de ser-ho.; fora de la meva feina, les normes i els cànons no són el meu fort. M’agraden els personatges normals i això implica moments de tot, sobre tot moments d’humor: no hi ha res més còmic que la vida real si es contempla amb una mirada irònica. El cinisme d’un policia és un bon termòmetre de l’estat d’una societat, i el cinisme no és altra cosa que un mirall que posa en evidència els absurds de la vida quotidiana. No imagino la novel·la negra sense sentit de l’humor, del tipus que sigui. La resta... cada personatge ho porta a sobre i va fent, qui explica només ho reflecteix.

Llxll: Parli’ns de la seva obra. Què té publicat? Està treballant en algun llibre? 
 
Amb 4 novel·les publicades, em semblaria un punt pedant parlar de la meva obra, ho dic amb tota sinceritat. Potser si hi ha alguns trets comuns en totes (Abans del silenci, Ginesta pels morts, Quan la nit mata al dia i Torn de nit), aquests serien el parlar sempre de la policia pública i, sobre tot, dels policies en tant que persones, dels seus problemes i la seva vida, de la seva evolució. En aquest sentit, no és tan important el crim i la manera de solucionar-lo, com explicar qui son les persones que ha de resoldre el cas. Una segona cosa a dir, suposo que per deformació professional, és el paper de la Història; en el fons, a totes les novel·les s’explica Història: totes les oportunitats són bones per a fer-ho! Finalment, suposo que el sentit de l’humor i l’Empordà són les altres dues coses comunes. Ara mateix he acabat el esborrany d’un altre novel·la que porta per títol Remor de serps.
 
Llxll: Què cal per editar avui a l’Estat espanyol?

No se massa bé com funciona el mercat editorial però, darrerament i de la mà de l’Andreu Martin, he aprés que les grans editorials posen pel davant els estudis de mercat, que no la literatura. I això em sembla molt greu. Alhora, veig com van sorgint petites editorials on es van refugiant autors i lectors que volen alguna cosa més que llibres construïts específicament per l’estat del mercat i els gustos estadísticament majoritaris en un moment determinat. El que cal per editar, penso, és alguna editorial que no tingui por i tingui clar el que vol, que tinguis alguna cosa escrita que pugui agradar i molta sort. Jo he tingut molta sort i no deixo mai de pensar en gent jove i brillant, grans escriptors, que no han tingut la meva sort. I això em provoca tristor, no ens hauríem de permetre el luxe que la llengua catalana perdi persones vàlides per culpa dels beneficis.

Llxll: Com treballa? És a dir, té alguna metodologia, mania...

No tinc cap mania. Quan disposo d’una tarda lliure...  a escriure! La metodologia no és complicada: dinar, migdiada i, amb un cafè, el pijama i un bon cigar, cap a l’estudi a ser feliç!

Llxll: Aquesta pregunta la fem sempre que tenim l’oportunitat... Per què escriu un escriptor?

En el meu cas, primer de tot, per què m’encanta explicar històries. Després, com a persona que viu voltat de llibres i que estima profundament els llibres, que jo em porti de nous al món em produeix una gran felicitat. Penso, en quan era petit, i passava llargues tardes a la biblioteca pública. Ara jo col·laboro a que la biblio tingui més material!!! És com tornar el regal d’aquelles tardes màgiques i això m’omple de profunda satisfacció.
 
Llxll: Recomani'ns alguns dels que per a vostè són els millors escriptors de novel·la negra de la història.

Dels de casa, per amor i per amistat i per qualitat literària, l’Andreu Martín i en Jordi de Manuel. De fora, en Conan Doyle, en Simenon, la Fred Vargas i en Philip Kerr.

Llxll: Independentment del gènere negre, ens podria recomanar un parell de llibres que per a vostè són imprescindibles per a un bon lector?

Qualsevol poeta en qualsevol idioma (els afortunats que puguin llegir en més d’un! És tan trist només parlar un idioma...). En català, i sense dubtar-ho,Les veus del Pamano; en castellà Lo que se de los vampiros. Finalment, m’apassiona la barreja de gèneres i la boníssima història del Cabaret Pompeia, que no deixa de ser una grandíssima novel·la negra. 

Veure totes les entrevistes.

Franja: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí