El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Ploma

Activitat al Blog

Continguts a partir de 17 anys

Darrers llibres proposats dels usuaris de la franja Ploma

imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "III TROBADA DE JOVES LECTORS":

prova

fa 18 hores
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "III TROBADA DE JOVES LECTORS":

prova

fa 18 hores
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "III TROBADA DE JOVES LECTORS":

prova

fa 18 hores
imatge de Marian
Marian
He afegit a preferits "Dispara, yo ya estoy muerto"
fa 20 hores
imatge de Mixa
Mixa
He deixat un comentari a ""El meu clàssic" de la ILC a l'Arts Santa Mònica":

Va ser tot un plaer assistir! Aquí podeu llegir la meva crònica a "Paraula de Mixa":

https://paraulademixa.jimdo.com/2017/03/27/cicle-de-confer%C3%A8ncies-el...

Mx

fa 21 hores
imatge de Mixa_Boli
Mixa_Boli
He deixat un comentari a "Un monstre em ve a veure":

Com me n’alegro que t’hagi agradat, Mariona Planas! A mi també em va emocionar moltíssim (aquesta és la fitxa que vaig crear sobre la versió en castellà http://www.quellegeixes.cat/llibres/un-monstruo-viene-verme) Estic completament d’acord amb el que dius, t’ha quedat una ressenya preciosa... Tant de bo la resta de Quellegistes prenguin nota!wink

Mx

P.D. Has vist la pel·lícula de J.A. Bayona? A mi em va agradar bastant però personalment em quedo amb el llibre! I tu?

fa 21 hores
imatge de Mixa_Boli
Mixa_Boli
He deixat un comentari a "Els llibres són llaminadures per la imaginació i la intel·ligència.":

M'agrada molt aquesta frase, hi estic totalment d'acord! Gràcies per afegir-la, Mariona Planas!! wink

Mx

fa 21 hores
imatge de LaRosa
LaRosa
He publicat una nova entrada a la secció Blog: "Vet Aquí Sabadell 2017": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/03/28/vet-aqui-sabadell-2017
fa 1 dia
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a ""El meu clàssic" de la ILC a l'Arts Santa Mònica":

Com ha dit la Laura Borràs de LLEGIR BERTRANA AVUI, les paraules de l´Oriol Ponsatí-Murlà:

"Saviesa i erudició en acció"

fa 2 dies
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "Lectura compartida: poesia d'Antònia Vicens":

Si no escrius les paraules t´esclaten

dins la boca

t´inunden el pit

les entranyes.

 

Antònia VICENS

 

fa 2 dies
imatge de IldeCP
IldeCP
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora.": http://www.quellegeixes.cat/llibres/els-gitanos-catalans-de-franca-lleng...
fa 2 dies
imatge de marfelrod
marfelrod
He afegit a preferits "El laberint dels esperits"
fa 2 dies
imatge de marfelrod
marfelrod
He deixat un comentari a "El laberint dels esperits": Vaig llegir el primer llibre de la tetrologia del cementiri dels llibres oblidats l'any que va publicarse, em va captivar, però les entregues següents eren molt espeiades i vaig deixar la lectura durant uns anys. Quant a finals del 2016 va sortir la notícia de l'últim llibre, el laberint dels esperits, vaig decidir agafar-m'hi una altre vegada,. Va ser una gran decisió. He disfrutat en tres mesos els 4 llibres, grans històries de personatges comuns que et captiven i quedan gravats a la retina. No crec que amb aquesta última entrega s'acabi. Si es cert que l'autor ho dona per finalitzat, queden uns quants fils argumentals que cadascú pot imaginar, no hi ha un principi i un final, només la història de tres generacions de llibreters. Jo no sóc paridaria de recomenar llegir els llibres en qualsevol orde. Tot i que la pròxima vegade que els torni a llegir, que no serà d'aquí massa temps, començaré pel tercer, el presoner del cel. El recomano!
fa 2 dies
imatge de Musica
Musica
He deixat un comentari a "L'edat del lloro":

El llibre està bé, però tinc la sensació que he llegit molts llibres d'autors ibèrics que són molt semblants: un nen o una nena amb un problema relativament petit però que viu intensament i que es resol amb certa facilitat i amb alguna sorpresa. Trobo a faltar una mica més de fantasia.

fa 2 dies
imatge de Musica
Musica
He deixat un comentari a "Aloma":

M'ha agradat molt. He llegit alguns dels fragments de la primera versió de l'obra que surten en aquesta edició (la de la fitxa) i la diferència amb la versió definitiva és tan gran, que només el fet de llegir-los i comparar-los ja pot ser tota una lliçó de com es fa un bon llibre. La Rodoreda és boníssima!

I gràcies al QL? per haver-me regalat aquest llibre!

26/03/2017 - 14:24
imatge de Agustí Aguilar
Agustí Aguilar
He deixat un comentari a "4a sessió de 'L'hora violeta': L'hora dispersa": La ponent ens fa veure que al final del relat, la Natàlia i la Norma es mostren molt més properes i més similars a l'Agnès. La Norma té una rigidessa inicial que quan viu la seua crisi a la casa de la fondalada, va perdent. Per exemple, al començament ella li diu a l'Alfred “tu busques el plaer i jo la tendresa”, però al remat reconeix: “precisament s'estimava tant l'Alfred perquè era capaç de parlar amb tendresa de la pròpia dona”.Al meu parer la manera com l'evolució del personatge l'acosta a la Natàlia té a veure amb la consideració del passat, que la Natàlia sap tenir en compte molt més aviat. Al començament la narradora escriu “[la Norma] no estava feta per al record. Volia viure ara”, i també diu “s'ho prenia com un acte de voluntat això de l'oblit. Tot el contrari  de la Natàlia que hi pensava constantment”. Nogenysmenys, al final del capítol ja reconeix: “fins que [la Norma] no va anar a la casa de la fondalada i, sense demanr-ho, va anar sorgint la separació amb en Ferran, la mort d'en Germinal, el suïcidi de la Kati, la mort en vida de la Judit i la por a perdre l'Alfred”.Hi ha un acostament entre la Natàlia del primer capítol i la Norma del tercer. Es podria dir que a la Norma “dispersa”, li cal assumir el passat per tal d'arribar, com la Natátia, a la seua “hora oberta”. 
25/03/2017 - 19:05
imatge de Mariona Planas
Mariona Planas
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Un monstre em ve a veure": http://www.quellegeixes.cat/llibres/un-monstre-em-ve-veure
25/03/2017 - 12:07
imatge de Mariona Planas
Mariona Planas
He publicat una nova entrada a la secció Frases per recordar: "Els llibres són llaminadures per la imaginació i la intel·ligència.": http://www.quellegeixes.cat/frases-per-recordar/els-llibres-son-llaminad...
25/03/2017 - 11:42
imatge de Nuria Sanchez Vicente
Nuria Sanchez V...
He deixat un comentari a "El somriure de Darwin":

Costa molt traslladar a unes breus paraules tot el que la millor dama de negre catalana transmet en les seves novel·les, on la humanitat o no tanta, les virtuts i els defectes, els crims més esfereïdors i la sang vesada traspuen plana rere plana arribant a l’ànima de cada lector.

Anna Maria Villalonga torna a sorprendre amb un nou títol a la col·lecció de Llibres del Delicte, personalment em va encisar amb “Les veus del crim” on ens trobem davant dotze converses amenes, disteses, on l’entrevistadora mostra un gran coneixement de cada autor i de les seves obres, una tertúlia que deixa al lector amb ganes de més, on descobrirà nous lectors i obres que potser li havien passat per alt, “Elles també maten” una novel·la apassionant on es deixa emportar per la tinta negra que porta a les venes, “La dona de gris” on els lectors s’endinsaran en una novel·la on es conjuren la rutina i un fet desencadenant que canviarà la vida d’un somiatruites, té cura de la organització de “Noves dames del crim” on ens regala un breu relat i avui ens vol presentar El somriure de Darwin.

Una novel·la amb un rerefons generacional, on tres personatges creuaran les seves vides de manera curiosa i on les llàgrimes s’escaparan de les seves paraules.

Sé que us estic presentant una novel·la negra, que m’hauria de centrar en aquest fil conductor, però no puc, s’ha superat a si mateixa creant uns personatges tan reals, mundans i detallats que m’han deixat fora de combat.

En Max és un home gran que viu al carrer, un carrer de Barcelona qualsevol amb la companyia del seu estimat gos, la Noemí té els cabells vermells, és una jove treballadora que no vol mirar enrere i l’Ivan és un inconformista nat, res es prou bo ni res està prou bé.

Aquest tres personatges són com són degut al seu passat, porten l’empremta dels seus pares a la seva manera de fer o de portar-ne la contra, un fet que m’ha recordat un joc de paraules amb el nom d’en Darwin del títol i el del pare de les teories de l’origen de les especies i com aquestes evolucionen amb els aprenentatges adquirits de generacions passades. Un detall fi que podria passar sense més importància però que m’ha agradat.

Una novel·la profundament psicològica, amb una estructura desconstruïda on el fet d’un argument d’assassinat amb el seu testimoni presencial i un condemnat, ja sigui culpable o no, mostra no tan sols la tristesa de la soledat en una societat immensa, sinó de la injustícia moral i del prejudicis.

Us ven prometo que el final m’ha deixat un regust amarg a la gola i m’ha obert els ulls a veure la nostra Barcelona des d’un punt on acostumem a girar el cap. @PetitaLlibreria

25/03/2017 - 08:07
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "Lectura compartida: poesia d'Antònia Vicens":

Morir-te

encara no

tens massa deutes

amb les flors

 

Antònia Vicens

25/03/2017 - 07:41
imatge de M. Pilar Cabrerizo Lahoz
M. Pilar Cabrer...
He deixat un comentari a "Tercera sessió de L'hora violeta: La novel·la de l'hora violeta": Jo també tinc la portada de la Natàlia "desmembrada". Estic gaudint de la lectura. M'agrada la Montserrat Roig, m'agrada la novel.la i m'agrada el títol: L'hora violeta, aquella hora a cavall del dia i la nit en què el sol comença a apaivagar-se i la foscor va guanyant terreny. Segueixo la lectura.
24/03/2017 - 17:42
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "Tercera sessió de L'hora violeta: La novel·la de l'hora violeta":

La importància del paratext, oi, i tant que sí!

Vistes així una al costat de l´altra ens podem adonar com cada dissenyador s´ha centrat, ha prioritzat un punt, o s´h decantat pròpiament pel títol.

 

"A l´hora violeta, quan els ulls i l´esquena

s´aixequen de damunt la taula, quan l´artefacte humà

                   aguaita

com un taxi que bategant s´espera,

jo, Tirèsias, encar que sóc cec, bategant entre dues vides,

home vell amb rugoses mamelles de dona, puc veure,

a l´hora violeta..."

 

T.S.Eliot, The waste land (Trad, de Joan Ferraté)

24/03/2017 - 12:34
imatge de Josep Gelabert Domènech
Josep Gelabert ...
He afegit a preferits "El roig i el negre"
24/03/2017 - 10:40
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "Tercera sessió de L'hora violeta: La novel·la de l'hora violeta":

Jo vaig comprar-me-la de segona mà i és la portada amb la il·lustració. Molt inquietant!

24/03/2017 - 09:43
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "Premis JOCS i CONCURSOS QL":

Ja tenim els guanyador del Llibre de la quinzena passat!

http://www.quellegeixes.cat/concurs/viure-amb-una-estrella-de-jiri-weil

​Marieta27
Brutosaurus
Marcel Farran​ Felicitats! 
24/03/2017 - 09:41
imatge de LaRosa
LaRosa
He publicat una nova entrada a la secció Blog: "Màriam Bem-Arab": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/03/23/mariam-bem-arab
23/03/2017 - 13:35
imatge de Ma.Clara Camps Martínez
Ma.Clara Camps ...
He deixat un comentari a "Tercera sessió de L'hora violeta: La novel·la de l'hora violeta":

Jo també tinc l'edició de la primera portada i quan llegia els fragments on definia la dona com desmembrada, tant en el moment de fer l'amor la Natàlia amb en Jordi, com en el moment de parir el nen la Judit, de seguida he anat a mirar el dibuix i he pensat que estava molt ben trobat. Les altres portades no les coneixia, però la darrera també la trobo molt suggerent i que defineix molt bé els esmentats fragments,

 

22/03/2017 - 19:08
imatge de Agustí Aguilar
Agustí Aguilar
He deixat un comentari a "Tercera sessió de L'hora violeta: La novel·la de l'hora violeta": Al meu parer, la novel·la alcança el seu cim en aquest capítol, a la seqüència datada entre setembre de 1936 i el 27 d'octubre de 1938, amb en Patrick, el brigadista internacional, i les pàgines més belles corresponen a la relació entre la Kati i la Judit, sobretot la conversa que mantenen a la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, precisament a l’hora violeta (quan a València diem “a boqueta de nit”).L'atmosfera que es respira em recorda 'Las bicicletas son para el verano' de Fernando Fernán Gómez en una situació de guerra semblant en aquest cas a Madrid.Aquest clímax ha estat preparat a l'anterior capítol per la reflexió magnífica de la Natàlia, personatge d’una gran personalitat i força, que al seu monòleg ens aboca a sensacions esparses sobre relacions frustrants o truncades, però tot això ho barreja amb idees d’esperança, es a dir, amb pujades i baixades d’anim. Com exemples de les baixades, els fracassos de la Natàlia amb en Jordi o la relació ambivalent de la Natàlia amb la seua mare, i com exemples de les pujades, les reflexions polítiques i feministes de la Natàlia o quan es pregunta si és possible l'enamorament en situacions de guerra.Pense que la Natália és l'alter ego del Tirèsias de La terra eixorca, "home vell amb rugoses mamelles de dona", es a dir, ser humà, situat "entre dues vides", es a dir, entre el passat i el futur. I també ho som tothom quan reflexionem sobre el passat i fem plans de futur.  
22/03/2017 - 17:35
imatge de Agustí Aguilar
Agustí Aguilar
He deixat un comentari a "Tercera sessió de L'hora violeta: La novel·la de l'hora violeta":

Entro a valorar les portades.

La primera en orde de presentació, una portada de Jordi Fornas a partir d'un aiguafort de Joan Ponç (ho sé de segur perquè és l'edició que jo tinc) és sense dubte magnífica, amb la figura d'una dona esquarterada que sembla caure en el buit. S'avé perfectament amb el tema de la novel·la.

La darrera portada, a partir del quadre de Max Ernst 'La pubertat propera o les Plèiades' és molt adient, sobretot tenint en compte el text que va escriure Ernst sobre el llenç "La pubertat propera ho ha eliminat encara la gràcia tènue de les nostres plèiades. La mirada dels nostres ulls plens d'ombra es dirigeix vers el sòl que cau. La gravetat de les ones encara no existeix". Nogensmenys la portada té el defecte d'estar massa vista. 

Les portades de l'Avui i d'Argos Vergara són una mica trivials.

Definitivament, prefereixo la segona portada de l'editorial 62, original i evocadora.

21/03/2017 - 20:51
imatge de Agustí Aguilar
Agustí Aguilar
He deixat un comentari a "L'hora violeta, 2a sessió: l'hora perduda": Com són de punyents les idees de la Natàlia! Per exemple les seues observacions sobre els moviments marxista i feminista són d’una precisió extraordinária. La máxima munió de comentaris figura a la darrera secció del capítol, la que comença amb la frasse “Però la crisi esclatà quan es va legalitzar el partit”, com ara quan pregunta “Franco va morir fa uns anys convertit en una pelleringa i sembla que ho hem oblidat. Es així?”. O “havia de morir Franco per descobrir que també nosaltres [el partit i el moviment feminista] portem una màscara?” O “de què havien servit tants anys de lliuta si la política esdevenia només un afer de professionals?”.  Llegida la novel•la avui, 37 anys després de la primera publicació, la mateixa es podria calificar de visionària. Pense que explica moltes de les deficiències de la Transició.  
21/03/2017 - 17:38
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He publicat una nova entrada a la secció Blog: ""El meu clàssic" de la ILC a l'Arts Santa Mònica": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/03/21/el-meu-classic-de-la-ilc-lar...
21/03/2017 - 16:57
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He publicat una nova entrada a la secció Blog: "Dia Mundial de la Poesia 2017": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/03/21/dia-mundial-de-la-poesia-2017
21/03/2017 - 16:51
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He publicat una nova entrada a la secció Blog: ""El meu clàssic" de la ILC a l'Arts Santa Mònica": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/03/21/el-meu-classic-de-la-ilc-lar...
21/03/2017 - 16:39
imatge de PAPI
PAPI
He deixat un comentari a "Des del balcó":

Fa poc que he començat a llegir aquesta novel·la i em té ben enganxada. Bruixeta, molt bona la ressenya que fas.

20/03/2017 - 13:31
imatge de bruixeta's
bruixeta's
He deixat un comentari a "Des del balcó":

Fa tot just dos anys que vaig acabar de llegir la primera novel·la de Teresa Muñoz. Just fa uns dies que he acabat la seva segona obra, «Des del balcó». I aquell pressentiment que vaig tenir en llegir «Com si fos ahir», s'aferma en mi: estic davant d'una autora que promet i molt. Si aquell primer llibre em va atrapar entre les seves pàgines, aquest segon encara em reté en elles. Tancar el llibre no ha estat passar pàgina de la lectura acabada, al contrari, ha estat anar recordant detalls, escenes, frases... d’aquesta; deixar reposar la història i anar recordant-la i assaborint tots i cada un dels matisos que en ella trobem.

 

Estructurada amb dinou capítols, precedits d’un pròleg. Cada capítol està dividit en dues parts, cada una d’elles pertany a una línia temporal: la infància i adolescència de la Quima, en l’època de la postguerra és la primera part de cada un d’ells; la segona ens transporta al present, amb l’Àngela que anirà desentrellant el passat de la seva mare per plasmar-lo en una novel·la, al mateix temps que intenta reorganitzar la seva pròpia vida, intentant superar la mort de l’Andreu el seu marit.

 

Teresa Muñoz ens fa un retrat molt real d'una època molt concreta. A través del personatge de Quima i les situacions, i sobretot en les circumstàncies, que li toquen viure, ens passejarem per uns dels barris més humils de Barcelona, el Raval i Ciutat vella; i per una de les èpoques més fosques i tristes de la història d'aquest país, la postguerra, amb la restricció de llibertats, de tota mena, que va suposar.

 

L'autora ens posa davant de la història d'una nissaga familiar en les que les grans protagonistes són les dones. Unes dones, que encara que moltes vegades elles pensin que no, són fortes, valentes i decidides; que s'enfronten a les diferents situacions que les envolten, al destí que sembla tingui ja escric; es regiraran i canviaran, a poc a poc, la seva vida, sempre a millor. I els dos clars exemples de tot axó són una mare i una filla: la Quima i l’Àngela.

 

Una narració intimista i dura, pels fets que ens relata, que ens colpirà, ens posarà la pell de gallina i ens convidarà a seguir llegint sense parar. Reconec que, llegint la història de la Quima, en més d’una ocasió se m'han humitejat els ulls, de vegades de pena, altres de ràbia i impotència.

Una trama molt ben treballada en la que Teresa va desgranant, a poc a poc, aquesta història familiar, i no serà fins a arribar al final que aconseguirem unir totes les peces, les del passat i les del present que donen sentit a la novel·la.

Tota la novel·la està impregnada d’una gran càrrega emocional, d’amors purs i verdaders de molt diferent índole: el de la mare pels seus fills, el de l'àvia pels néts, el fraternal, el passional o el prohibit.

 

Teresa Muñoz fa un homenatge a les persones que van viure en aquella època; un període de la nostra història del qual no s'ha parlat prou ni s'ha dit tota la veritat. Una època terrible que tots coneixem a través dels més grans de les nostres famílies: els que l'ha van patir. Un temps marcat per un règim que coartava qualsevol tipus de llibertat; mutilador i castrador, del que encara es tapen masses cosses i que es mereix que se l'hi faci justícia històrica, parlant-ne obertament, encara que sigui a través d'històries de ficció. La història que la Teresa ens porta, poder no serà real, però els fets i l'època sí que ho són.

 

Per a mi, un dels punts més forts que té «Des del balcó», són els personatges: reals, creïbles. Encara que el pes de la narració cau en els personatges de la Quima i l’Angela, es veuran acompanyades per secundaris de luxe com la malèvola Virtudes, tieta de la Quima; el poca pena d’en Tom, germà de la mare de la Quima i home de la Virtudes; el merstre, Esteve, que compleix la promesa que va fer a l’àvia de la Quima; en Julià, el veí que estimarà a la Quima com la filla que no tindrà; i en el present l’Hector, el veí amb qui l’Àngela comparteix balcó.


 

20/03/2017 - 10:11
imatge de Mixa_Llapis
Mixa_Llapis
He afegit a preferits "Un llop com cal"
20/03/2017 - 08:13
imatge de Mixa_Llapis
Mixa_Llapis
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Un llop com cal": http://www.quellegeixes.cat/llibres/un-llop-com-cal
20/03/2017 - 08:13
imatge de Laia Cors
Laia Cors
He afegit a preferits "Train kids"
19/03/2017 - 18:06
imatge de Mixa_Boli
Mixa_Boli
He deixat un comentari a "Llibres per regalar i compartir el Dia del Pare":

heartFeliç dia del pare, Quellegistes!!heart

Mx

19/03/2017 - 15:16
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "L'hora violeta, 2a sessió: l'hora perduda":

LA NOVEL.LA DE L´HORA VIOLETA

1958

"La Judit trucà des de baix perquè l´Encarna l´ajudés a pujar els cistells de la plaça. Havia anat a la Boqueria. Hi trobava el peix més fresc i els llegums hi feien més de goig que als altres mercats, Feia dies que sentia un doloret a l´espinada, hauré d´anar al metge, va dir-se."

18/03/2017 - 00:52
imatge de Musica
Musica
He deixat un comentari a "Vés i aposta un sentinella ":

A mi m'ha agradat molt. Quan el vaig agafar ja tenia una idea del que em trobaria i potser això va fer que no tingués cap xoc. Tenia un record idealitzat de Matar un rossinyol i em feia por que Vés i aposta un sentinella em decebés, però ha estat un plaer retrobar-me amb l'Scout jove i ha estat molt interessant conèixer més bé la manera de pensar de l'Atticus i del Dr. Finch.

17/03/2017 - 15:53
imatge de LaRosa
LaRosa
He publicat una nova entrada a la secció Blog: "Llibres per regalar i compartir el Dia del Pare": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/03/17/llibres-regalar-i-compartir-...
17/03/2017 - 13:05
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He publicat una nova entrada a la secció Tastets: "El parc, Serguei Dovlàtov": http://www.quellegeixes.cat/novetats-editorials/el-parc-serguei-dovlatov
17/03/2017 - 10:57
imatge de Nuria Sanchez Vicente
Nuria Sanchez V...
17/03/2017 - 08:09
imatge de comquè
comquè
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Con esta lluvia": http://www.quellegeixes.cat/llibres/con-esta-lluvia
16/03/2017 - 20:04
imatge de Maff
Maff
He deixat un comentari a "10 raons per llegir":

Excel.lent i essencial, per escriure com a base s' ha d'haver llegit molt!!!

16/03/2017 - 09:24
imatge de Nuria Sanchez Vicente
Nuria Sanchez V...
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "La senyora Stendhal ": http://www.quellegeixes.cat/llibres/la-senyora-stendhal
16/03/2017 - 08:12
imatge de LaRosa
LaRosa
He publicat una nova entrada a la secció Blog: "Anthony Browne": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/03/16/anthony-browne
16/03/2017 - 00:51
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "1- L'hora violeta. Introducció i notes introductòries a la novel·la":

LLegint L´Hora Violeta recomano aquest llibre  ara que fa 25 anys que va marxar Montserrat ROIG, fa un repàs per la seva literatura, més enllà de les novel.les, el seu Periodisme, la Memòria històrica, el Feminisme.

Han col.laborat en el llibre i la seva difusió Roger Sempere, fill de la M.Roig i més...

Bona Memòria Viva!

15/03/2017 - 11:47