El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Ploma

Activitat al Blog

Continguts a partir de 17 anys

Darrers llibres proposats dels usuaris de la franja Ploma

imatge de Annaïs
Annaïs
He deixat un comentari a "Proposeu lectures compartides!":

Hola!

L'any que ve serà any Pedrolo, es commemora el centenari del seu naixement... què us sembla?

fa 5 hores
imatge de Marta3
Marta3
He deixat un comentari a "Premis JOCS i CONCURSOS QL":

Moltíssimes gràcies!!

Quina il·lusio!!

 

 

fa 6 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "06| Perennia, pàg. 58-77":

Bona tarda a tothom!

Ara que m'he posat al dia responent tots els missatges que tenia pendents de comentari (no m'acabo de trobar bé d'aquest refredat que arrossego des de fa dotze dies i portava una miqueta de retard), us recordo que, entre avui i divendres, és a dir, del dia 20 al dia 24 de novembre, llegirem i analitzarem entre tots les pàgines 58 a 77 de Perennia.

Com he fet des del primer dia, us passo informació complementària sobre aquests carmina, és a dir, sobre aquests epitafis poètics:

 

Petronius Antigenes, eruditissimus seruus / Petroni Antígenes, un esclau cultivat:

CLE 434 / Regio Italiae VI / segona meitat II dC / hexàmetres dactílics.

 

L. Nerusius Mithres, homo imitatione dignus / Luci Nerusi Mithres, un home exemplar:

CLE 437 / Regio Italiae IV/ cronologia incerta / hexàmetres dactílics / poema acròstic.

 

Tabellarius Vitalis / Vidal, un missatger:

CLE 484 / Tripolitana et Byzacena, Africa proconsularis, Numidia / II-III dC / hexàmetres dactílics.

 

Hydraula Aelia Sabina / L’organista Èlia Sabina:

CLE 489 / Panònia inferior / II-III dC / hexàmetres dactílics.

 

Zoticus / Zòtic:

CLE 590 = CIL IX 2042 / Regio Italiae II / per la lletra no pot ser posterior al II dC / / hexàmetres dactílics.

 

Quaestiones / Preguntes:

CLE 801 = CIL VI 22215 / Roma / cronologia incerta / hexàmetres dactílics.

 

Lollia Procula / Lòl·lia Pròcula:

CLE 610 / Regio Italiae XI / cronologia incerta / hexàmetres dactílics.

 

Quod superest homini / El que resta d'un home

CLE 1247 = CIL 7193 / Roma / I aC-I dC / dístics elegíacs.

 

Sit terra leuis / Terra, no siguis feixuga:

CLE 1039 / Roma / cronologia incerta / dístics elegíacs.

 

Quaerere atque perdere / Guanyar i perdre:

CLE 1092 / Regio Italiae XI / cronologia incerta / dístics elegíacs.

 

Nepotis umbra / L’ombra de Nepot:

CLE 1109 = CIL VI 21521 / Roma / segona meitat I dC / dístics elegíacs.

 

Vota / Desitjos:

CLE 1465 / Dalmàcia / III-IV dC / pentàmetres dactílics.

 

Seruilla Praepusa filiae suae Lesbiae / Servil·la Prepusa a la seva filla Lèsbia

AE 1968, 236 = ILER 5780 = IRC II, 76 / Guissona (Lleida) / fin. I dC-II dC / dístics elegíacs.

 

I, com sempre també, us dono llibertat absoluta perquè parleu del que us vingui més de gust. Comenceu per allà on vulgueu i jo ja aniré fent observacions als vostres comentaris.

Una abraçada ben forta i bona feina!

Mònica

 

fa 11 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Gràcies pel teu comentari, Marta.

Sobre el tòpic de la mors immatura, el fet de morir abans d'hora, s'ha escrit molt. Des d'aquest enllaç podreu llegir un article que analitza aquesta mort contra natura en l'epigrafia de Tàrraco:

http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/327094/417581

Fins aviat, i una abraçada!

Mònica

fa 12 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Una recomanació bibliogràfica, arran del que diu la Laura, sobre la fortuna/Fortuna a Roma:

 

http://revistas.um.es/ayc/article/download/53341/51411

 

Bon profit!

 

Mònica

fa 12 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Gaudir dels plaers de l'existència, com escau a un home lliure és la màxima aspiració de molts romans. És el topos del carpe diem, a què ja ens hem referit en moltes ocasions. És allò de Post mortem nulla uoluptas, 'després de la mort, cap plaer'. L'origen del tòpic es remunta com a mínim fins a la inscripció funerària de la tomba de Sardanàpal, el mític rei assiri famós per tota una vida dedicada al lleure i el benestar. Segons que documenten Estrabó i Arrià, l'epígraf d'aquesta tomba deia, en llengua grega, això: "Tu, estranger, menja, beu i diverteix-te, que la resta de coses humanes no valen el mateix que això".

Sobre l'epitafi de Sardanàpal podeu llegir aquest article de l'Alejandra Guzmán:

https://webs.ucm.es/info/especulo/numero33/sardanap.html

Que gaudiu de la lectura!

Mònica

fa 12 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

És ben curiosa, aquesta inscripció. L'esterilitat era vista com una tara immensa en una societat en què el paper de la dona com a reproductora era el més valorat de tots. I aquesta senyora gran, que ha mort sola, a qui de res no ha servit tenir fills, anima les dones estèrils a passar-s'ho bé i no estar tristes per la seva condició. Sabem com es deia aquesta senyora, Papíria Terça, i sabem també que era de Ferrara.

Sobre la relació entre progenitors i els seus fills en l'epigrafia romana podeu llegir amb aprofitament aquest article:

https://www.unipa.it/dipartimenti/cultureesocieta/riviste/hormos/.content/documenti_Hormos3/7_F_Petraccia_M_Tramunto_Hormos3ns_2011.pdf

Una abraçada,

Mònica

fa 12 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

En efecte, tota la vida es redueix, després de la mort, a pols i ombra, com recorda el poeta Horaci: Nos ubi decidimus, quo pater Aeneas quo Tullus diues et Ancus, puluis et umbra sumus, “Nosaltres, quan baixem allà on és el pare Eneas, on són el ric Tul·lus i Anc, som pols i ombra”. 

I la cendra d'un soldat no és pas gaire diferent de la cendra del pare Eneas o de la de Cíntia, la docta noieta de Properci:

 

Propertius, liber II, XI

Scribant de te alii uel sis ignota licebit:
laudet, qui sterili semina ponit humo.
Omnia, crede mihi, tecum uno munera lecto

auferet extremi funeris atra dies;
et tua transibit contemnens ossa uiator,
nec dicet 'Cinis hic docta puella fuit.'


Properci, llibre II, XI

Que escriguin de tu els altres, o resta ignorada:
que et lloï, qui colga llavors en terra estèril.
Tots, creu-me, tots els teus dons, se'ls endurà
amb tu en un sol llit el negre dia de la mort, el darrer.
I passarà de llarg el vianant indiferent als teus ossos
i no dirà: "Aquesta cendra d'aquí fou una noia docta".

 

Ergo, uiuamus et amemus, cras enim moriemur...

Mònica

 

fa 13 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Tens raó, Salvador. La mort no tot ho iguala. També hi ha diferències importants a l'hora de morir, i la categoria de la tomba ens parla de l'estatus socioeconòmic de la família del difunt, des d'una simple pedra a tot un mausoleu.

Però la cendra sí que és igual per a tots.

Salut, i vida!

Mònica

fa 13 hores
imatge de bruixeta's
bruixeta's
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Muso Kunda, la casa de les dones": http://www.quellegeixes.cat/llibres/muso-kunda-la-casa-de-les-dones
fa 19 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Un regalet de bon dia, Mercè, una tanka en llatí que vaig escriure fa quatre mesos:

Nomina nuda
sunt nobis et tepida
humi favilla.
Praeter ea nihil est
quod certum videatur.


“Tenim paraules nues i la cendra tèbia de la terra. Més enllà d’aquestes coses, no hi ha res que sembli cert.”

 

Bona setmana a tothom!

Mònica

fa 19 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

És que són les dues cares d'una mateixa moneda, Jordi. Al fet inevitable de la mort, al nostre caràcter efímer, al pas fugisser del temps, li correspon la necessitat d'aprofitar cada instant, el carpe diem (el carpe horas). Una cosa porta l'altra. Si més no, així ho veig jo.

Mònica

fa 20 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Sí, "Que la inspiració t'agafi treballant!", deia Picasso, i els romans parlaven ja de labor et ingenium. Perquè la feina sense enginy no va gaire lluny, però l'enginy sense treball, malament rai.

I tampoc no serveix de gran cosa diferir-ho tot per a més endavant.

Em ve al cap, a propòsit d'això, una frase de Christa Wolf, de la seva obra Was bleibt: “Daß es kein Unglück gibt außer dem, nicht zu leben. Und am Ende keine Verzweiflung außer der, nicht gelebt zu haben.”, que tradueixo així: "Que no hi ha més dissort que la de no viure. I, a la fi, més desesperació que la de no haver viscut".

I vaig a parar també, a propòsit del que dius, Salvador, a aquest epigrama de Marcial (el LVIII del llibre cinquè), un «carpe diem» preciós:

 

Cras te uicturum, cras dicis, Postume, semper:
dic mihi, cras istud, Postume, quando uenit?
Quam longe cras istud! Vbi est? Aut unde petendum?
Numquid apud Parthos Armeniosque latet?
Iam cras istud habet Priami uel Nestoris annos.
Cras istud quanti, dic mihi, possit emi?
Cras uiues? Hodie iam uiuere, Postume, serum est:
ille sapit quisquis, Postume, uixit heri.

 

"«Demà començaré a viure de debò, demà», dius sempre, Pòstum. 
Digues-me, aquest demà, Pòstum, quan arribarà?
Que lluny, aquest demà! On és? On s'ha d'anar a trobar?
Potser s'amaga entre els parts, o entre els armenis?
Aquest demà teu té ja l'edat de Príam, o de Nèstor.
Aquest demà teu, digues, per quant es pot comprar?
Demà viuràs? Viure avui, Pòstum, ja és tard:
qui de debò té seny, Pòstum, és qualsevol que ja ha viscut ahir."

 

Fins aviat,

 

 

Mònica

 

fa 20 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Exacte, Pere. Són les virtuts allò que fan mereixedor un romà de l'eternitat. Les riqueses i altres coses de l'estil no serveixen per a res, un cop ets mort. Vanitas uanitatum, és clar.

I tens tota la raó quan dius que aquests textos ens fan pensar també en la nostra vida. Potser per això ens susciten empatia i simpatia, perquè parlen de nosaltres, no sols dels romans de fa 2000 anys.

Gràcies per la lectura!

Mònica

fa 20 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Nus vam néixer i nus marxarem, Mercè... No té cap sentit acumular pel simple fet de fer-ho.

La Fortuna és voluble, capriciosa... És preferible acomodar-se a tot el que arribi, sigui bo, sigui dolent. Ja ho deien els estoics.

I esmentes també la meravellosa història dels mots, la força de l'etimologia, que ens emociona. Etimologia vol dir precisament això: 'paraula vera'.

El meu admirat Ramon Solsona en parla, en aquest article, de companys camarades:

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/08/15/pagina-5/82667342/pdf.html

Que continuem gaudint de la paraula! I gràcies per la teva sensibilitat i lucidesa.

Mònica

 

 

fa 20 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

El sentit de l'humor romà és molt especial, com bé dius, Miracle, i sovint s'adelita aquest poble en els jocs de paraules, les antítesis o oxímorons, i fa fins i tot broma (potser una mica macabra) davant la mort. Com l'epitafi d'un nen que es deia Crescens ('Creixent') i que exclama que el nom no li va servir de res, ja que no va créixer.

Peter Kruschwitz en parla en una de les entrades del seu interessan blog:

https://thepetrifiedmuse.blog/2015/03/23/whats-in-a-name-a-short-and-poetic-story-of-nominative-determinism/

Torno aviat...

Mònica

fa 20 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Fantàstica la teva aportació, Alberto, sobre la convivialitat, el convivium, la idea de menjar, beure i viure plegats. Pensem en el symposium grec i en tot el que vehicula. El banquet és certament un ritual que trena vincles i allibera la paraula, que és la nostra marca com a éssers socials que som.

El banquet, la reunió d'iguals per compartir l'àpat, amara la pintura, la literatura, la filosofia i el cinema occidentals, però és també, i per damunt de tot, la manifestació més clara de la nostra vida social. Coincidències, conjuncions, converses, sobretaules, tota una litúrgia mediterrània i ancestral que ens fa gaudir de l'existència, aquest regal tan petit i alhora incommensurable.

Donar i rebre, mentre ens duri la vida...

Mònica

 

 

fa 20 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "04| Perennia, pàg. 18-37":

Aquest que esmentes, Yolanda, és el preferit del meu fill. Davant la mort no es pot praeterire, passar de llarg. És un fet inexorable i indefugible. Tots desitgem que arribi com més tard, millor, i per això encara resulten més colpidors els epitafis de nens, aquests éssers que ni tan sols poden gaudir, de vegades, de la dolça llum de la vida.

Una abraçada, i continuem...

Mònica

fa 20 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "04| Perennia, pàg. 18-37":

Has fet una bona síntesi, Miquel, i és lògic que, poeta com ets, t'hagin cridat l'atenció algunes de les imatges més poderoses que contenen aquests epitafis tan especials recollits a Perennia. Estic molt contenta que n'estiguis fent una lectura acurada i sensible, alhora universal i particular, amb ulls també d'historiador. Les teves aportacions són molt benvingudes.

Una abraçada i fins aviat,

Mònica

fa 21 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "03| Perennia. Què és Perennia?":

Benvinguda, Yolanda!

No t'amoïnis per haver començat més tard. No hi ha dates per llegir un llibre com Perennia, que sempre et pot dir alguna cosa. Celebro que n'estiguis gaudint i t'estigui emocionant i sorprenent. Aquesta era la intenció que tenia en imaginar-lo i en fer-lo.

Ben trobat el parangó amb el Vietnam. Una cultura de la vida necessita també una cultura de la mort. Són inseparables, de fet.

Continuem, doncs, i ja saps que pots demanar, comentar i suggerir tot el que vulguis...

Mònica

fa 21 hores
imatge de mmiro
mmiro
He deixat un comentari a "Novembre: Perennia amb Mònica Miró":

Rosa, quina il·lusió retrobar-te per aquestes contrades virtuals... No t'he dit res abans perquè vaig empalmant refredats i estic feta una bona coca.

Moltes gràcies per les teves paraules i per tot el que fas per la cultura i els llibres en el poble de les meves arrels familiars, Benissanet. Hi hem estat aquest cap de setmana, però no m'he bellugat a penes de davant l'ordinador. Entre la feina i la grip, malament rai.

Petons!

Mònica

fa 21 hores
imatge de Marta Teixidó Abril
Marta Teixidó Abril
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

La mort d’un adolescent(p.49)

Si la mort és dolorosa i cruel, la d’un fill adolescent encara n’és més.

L’autor de l’epitafi es queixa a les Parques per haver tallat el fil d’una vida adolescent: “Ai, parques massa ràpides en la mort”,  i per haver privat els pares de la seva companyia, enfonsant-los i envoltant-los de dol. Del fill diu que era “ple de vida”;  dels pares, “tremolosos”.

 D’aquesta manera posa de manifest l’arbitrarietat del destí que no respecta l’ordre natural i lògic pel qual els fills succeeixen els pares. I reforça la incertesa humana de l’hora de la mort.

Jo crec que l’epitafi ens convida a reflexionar sobre la vanitat de la vida i ho fa amb paraules senzilles que alhora transmeten una emotivitat molt intensa.

fa 1 dia
imatge de Laurash
Laurash
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Bon dia,

Alguns dels “nostres” romans veuen la Fortuna com a sinònim de sort, de destí, a vegades culpable de la mort de la persona, ja que ha aparegut abans d’hora.

Però em quedo amb la de l’epitafi de la pàg. 43 on fortuna és sinònim de diner. Una manera molt diplomàtica de fer patent la condició social de l’individu, que es lamenta de no haver sigut més ric, cosa que a la fi dels teus dies tampoc serveix de res. Una mica el que dèiem anteriorment, que la mort tot ho iguala. Molt bona. Una bona lliçó de vida.

De la mateixa manera que destaco una que m’ha agradat molt: “la vida és un regal petit” de la pàg. 47. Una frase que per ella mateixa podria ser ben be un epitafi.

Laura

fa 1 dia
imatge de amèrica alcobé suñé
amèrica alcobé suñé
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Quin goig poder dir al final de la teva vida "he viscut com escau a un home lliure". Comporta haver dut un camí recte on la raó i el sentiment ens acompanyen de la mà.

fa 1 dia
imatge de sredomarti
sredomarti
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Ja l'he esmentat en un altre comentari, el passatge de l'Agamemnom d'Èsquil: "Els qui cadascú acomiadà, els recorda, però en comptes d'homes, són urnes i cendra el que torna a casa". Aquest text me'l recorda totalment: "Després he esdevingut cendra feta de soldat", i també és present l'estat en què queden els pares o els coneguts del difunt, els que un dia i un moment concret el van acomiadar en vida mentre marxava a la milícia: "perquè el pare i la mare ploren, per això molt més mal va fer encara". El text posa en veu del difunt un plany més gran, no per la seva pròpia mort, sinó perquè questa fa patir els seus pares. I finalment, es deixa clar, que amb la mort, desapareix el futur i tots els plans de vida i només resta allò que es va ser, ara, convertit en cendres i en record dels que romanen. L'epigrama contribueix  a perllongar aquest record.

fa 1 dia
imatge de LaRosa
LaRosa
He deixat un comentari a "El senyor de les mosques":

Moltes gràcies per aquesta aportació, N_T! El senyor de les mosques era una lectura que tenia pendent i, després de llegir ahir el comentari de l'Escarola, vaig anar cercar-lo a la meva biblioteca particular. Ara s'ha convertit en el llibre que m'espera cada vespre a la tauleta de nit. Només he llegit les quinze primeres pàgines i ja estic atrapada per les paraules de William Golding!

fa 2 dies
imatge de Lluna de plata
Lluna de plata
He afegit a preferits "Els àngels de gel"
fa 2 dies
imatge de Yolandagr
Yolandagr
He deixat un comentari a "04| Perennia, pàg. 18-37":

Magnífics tots els comentaris i l'anàlisi fet. D'acord, penso que en tot. Només puc afegir la impressió personal que m'ha aportat la lectura d'aquesta poesia descoberta i sobtada. La sensibilitat, les mostres d'amor. El reflex d'una societat, els rols socials. I sobretot, aquesta interpel·lació amb el viatjant, aquest avís d'allò inevitable cap a on tots estem abocats. Ho he trobat colpidor, emocionant i tan real com la mateixa vida. És d'això que en l'afer de la pròpia vida no hi pensem, i tanmateix plana sobre el nostre cap a cada moment.

 

Imprecació al caminant

Ep tu, vianant cansat, que em passes de llarg,

Per molt que caminis, també això t'ha d'arribar.

No cal dir res mes, clar i català ;)

També afegir que el del nen esclau m'ha emocionat especialment.

fa 2 dies
imatge de misf67
misf67
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

L'humor romà, amb la seva fina ironia i el joc de paraules, és distintiu de vius i de morts: "viu mentre estiguis viu" (41), "en voler córrer de pressa, de pressa vaig caure en les ombres" (51), "excel·lia per la meva força, era soldat. Després he esdevingut cendra feta de soldat." (53)

fa 2 dies
imatge de Bonàs
Bonàs
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Ghostman": http://www.quellegeixes.cat/llibres/ghostman
fa 2 dies
imatge de Bonàs
Bonàs
He deixat un comentari a "Premis JOCS i CONCURSOS QL":

Ahir vaig rebre ​Cartes a Mahalta. Màrius Torres. Mercè Figueras. Moltes gràcies.

fa 2 dies
LaRosa
De res, Bonàs!
Gaudeix del teu premi i explica'ns què t'ha semblat la lectura!
Ens agradarà molt saber la teva opinió!
fa 2 dies
imatge de sredomarti
sredomarti
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Hola, un altre cop.

Aquesta romana d'edat avançada, tant com per haver viscut la mort de tots els seus, es dol d'haver estat la darrera de la nissaga. Aquest fet l'ha obligada fins i tot a haver de preparar-se la tomba i la pròpia epigrafia. Però pren d'exemple la seva situació per enviar un missatge de pau espiritual a aquelles dones romanes que havien estat privades d'infantar i que duien l'estigma a sobre perquè no havien pogut acomplir amb un dels deures de la dona: donar descendència. I li diu a la dona estèril, que si està preocupada perquè quan arribi a vella, no tindrà qui tingui cura d'ella, que no pateixi perquè l'anciana que ha infantat, si sobreviu als seus descendents, també estarà sola.

fa 2 dies
imatge de sredomarti
sredomarti
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Clar i llatí: Amb la valentia i el coratge (potser havia estat soldat?) hom difícilment es fa ric perquè les posa al servei dels altres. Si hom és part de la milícia, la valentia i el coratge serveix al poderós, al que té fortuna i que es podrà pagar una bona tomba quan arribin les parques que tot ho igualen.

fa 2 dies
imatge de N_T
N_T
He deixat un comentari a "El senyor de les mosques":

Hola Escarola,

jo el vaig llegir per a la universitat, era força més gran que tu ets ara, i tot i així em va semblar un llibre difícil (així que jo de tu no em desanimaria! cool). És fa lent perquè és com una pel·lícula de por psicològica: l'autor s'aprofita que els protagonistes no saben què està passant exactament al seu voltant, com per exemple quan els menuts comencen a desaparèixer. També és una novel·la que se centra molt més de les idees polítiques de l'autor (la civilització i la barbàrie, el valor de la democràcia) que no tant en l'acció. 

El meu consell seria que intentéssiu deixar-vos portar pel ritme de la narració més que forçar-lo. No vull fer spoilers a ningú, però puc dir que tota la tensió es va acumulant, i cap al final explota tot i el desenllaç és força impactant, d'aquells inoblidables. 

Em sap greu no poder ajudar més. Penso que a vegades les lectures obligatòries se'ns atravessen precisament per això: perquè ens hi han obligat! (a mi em passava igual amb les lectures d'escola). Tanmateix, no deixa de ser una oportunitat de descobrir uns personatges que t'arriben al cor, i que demostren un coratge i uns valors magnífics quan han d'afrontar unes situacions terrorífiques (em refereixo a Piggy i a Ralph). 

A reveure! 

18/11/2017 - 00:25
LaRosa
Moltes gràcies per aquesta aportació, N_T! El senyor de les mosques era una lectura que tenia pendent i, després de llegir ahir el comentari de l'Escarola, vaig anar cercar-lo a la meva biblioteca particular. Ara s'ha convertit en el llibre que m'espera cada vespre a la tauleta de nit. Només he llegit les quinze primeres pàgines i ja estic atrapada per les paraules de William Golding!
fa 2 dies
imatge de Lletra_ferida
Lletra_ferida
He deixat un comentari a "Desembre: Orgull i prejudici, Jane Austen":

Frise perquè comence la lectura compartida d'aquest gran clàssic.

17/11/2017 - 23:29
imatge de Escarola
Escarola
He deixat un comentari a "El senyor de les mosques":

Suposo que és un llibre molt bo, però jo me l'estic llegint a l'escola i tinc la sensació de que tot passa molt lent. Fins al final no hi ha acció.

Segurament el fet de que sigui un llibre de lectura obligatòria també fa que perdi l'interès (perquè sempre són avorrits) i em desmotivi.

A algú més li ha passat?

17/11/2017 - 16:10
imatge de Nuria Sanchez Vicente
Nuria Sanchez V...
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Sense tu - Ricard Ustrell": http://www.quellegeixes.cat/llibres/sense-tu-ricard-ustrell
17/11/2017 - 08:07
imatge de Alberto Cabello
Alberto Cabello
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Que bo. Mai no m'havia plantejat que aquest fos l'origen de "company". Moltes gràcies, MRC

16/11/2017 - 22:38
imatge de ValentinaEspinoza
ValentinaEspinoza
He deixat un comentari a "Quin es el vostre llibre romàntic preferit?":

Hola

Sincerament les novel·les sobre l'amor no són les meves preferides, però ara mateix he trobat una la qual aquesta molt bé, aquesta el vaig trobar a la llibreria, vaig llegir la sinòpsi i em va semblar interessant, la vaig començar a llegir, així res i més. La veritat no tenia moltes expectatives amb ell. Per a mi era un llibre que em va intrigar i ja. Encara que en començar el llibre, em va enganxar molt ràpid, ja que no és d'aquelles novel·les que llegeixes i dius "això és molt fals, mai passarà" no, aquesta era diferent, així que me la vaig llegir en molt poc temps i em va agradar molt i crec que val la pena disfrutar d'aquesta lectura.

LLIBRE:

La química del cor

AUTORA:

Krystal Sutherland

16/11/2017 - 17:59
imatge de Mrc
Mrc
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

En el benentès que tots (i em refereixo al d'aquesta secció 38-57) tenen aspectes dignes de ser comentats, em quedo amb el del soldat (p.53). Trobo "preciosíssim" : era soldat. Després he esdevingut cendra feta de soldat i el final El que havia estat vostre, ho he perdut; el que era meu és aquí. De nou,i tan bellament expressada, aquesta idea de que no posseïm res.

Tant de bo la nostra cendra sigui cendra enamorada de la vida!

16/11/2017 - 17:26
imatge de Andrea21
Andrea21
He deixat un comentari a "Els herois de l'Olimp I: L'heroi perdut":

El llibre d'els herois de l'Olimp I: L'heroi perdut em va semblar molt interessant, pero en alguns moments em va una mica aburrit. Pero pasant això es un bon llibre.

 
16/11/2017 - 16:38
imatge de Andrea21
Andrea21
He deixat un comentari a "El noi del pijama de ratlles":

Es un llibre molt interessant i amb un contingut molt bo.

16/11/2017 - 16:27
imatge de Àlex Vidal
Àlex Vidal
Moly guai el libre,perque tenía una historia misteriosa que no sabies el que passava. Jo crec que es una de les millors històries de Sant Jo
16/11/2017 - 16:26
imatge de janperismunyoz
janperismunyoz » HelenaHP
Os recomano que os ho llegiu tot perquè es una història molt bona
16/11/2017 - 16:20
imatge de Danicoe04
Danicoe04
He deixat un comentari a "Els herois de l'Olimp I: L'heroi perdut":

Dels millors llibres que me llegit, tot i que el personatge principal, he torbat que era una miqueta soso, pero el recomano molt. La historia es molt interessant i hi han coses molt inesperades pero molt ben explicades. Hi han parts que em vaig riure molt i el el recomano per tothom, encara que sigui molt llarg.

16/11/2017 - 16:13
imatge de Danicoe04
Danicoe04
16/11/2017 - 16:08
imatge de Yolandagr
Yolandagr
He deixat un comentari a "03| Perennia. Què és Perennia?":

Perdoneu l'endarreriment, vaig començar una mica tard. Quantes coses en el pròleg i en els comentaris, que enriquidor! I que emocionant partir de les inscripcions en les pedres per aprofundir en la mort. Perdurar en el temps i en el record dels éssers estimats (m'ha recordat, al Vietnam, amb una cultura animista, com en cada casa tenen un altar on veneren els morts i creuen que per poder morir en pau cal que et recordin cinc generacions de familiars, un cop més nosaltres anem curts, jo recordo els avis i dels besavis en sé ben poc...). Cal reflexionar sobre la nostra actitud asèptica amb què encarem la mort actualment, el nostre anhel de vida que ens fa girar-li l'esquena i tanmateix, com vol ben dius, quan llegim unes frases sentides no podem evitar d'emocionar-nos.

Com ja s'ha comentat, també m'ha agradat especialment la comunicació amb el viatjant. Sabia que els romans enterraven al llarg dels camins, però descobrir aquest diàleg m'aporta un nou significant molt interessant!!

Molt sorpresa per aquesta lectura, friso per continuar, us segueixo a poc a poc...

16/11/2017 - 14:22
imatge de Annaïs
Annaïs
He deixat un comentari a "Desig sota els oms | Llegir teatre":

aquesta lectura encara no ha començat?

Gràcies!

Un somriure,

Annaïs

16/11/2017 - 12:09
imatge de N_T
N_T
16/11/2017 - 12:02
imatge de jordiguinardo
jordiguinardo
He deixat un comentari a "05| Perennia pàg. 38-57":

Quin desig més bonic: "Viu feliç, tu que vius". I sobretot el recordatori: uita paruom munus est, "la vida és un regal petit". Amb tan poques paraules, quanta informació i quina manera de recordar-nos que el nostre pas per aquí és només circumstancial, tan efímer...

Però en el meu primer missatge també feia meu el vers de l'home lliure, que manifesta que "el que he menjat i he begut, només això és meu". Ens emportem ben bé allò del que hem gaudit.

16/11/2017 - 11:18