El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Ploma

Activitat al Blog

Continguts a partir de 17 anys

Darrers llibres proposats dels usuaris de la franja Ploma

imatge de Maria Nunes
Maria Nunes
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Hola i Mil Gràcies, Maff!!!!

Ja saps que t'estimo de cor... encara que em facis posar vermella amb els teus generosos elogis!

Tant a una banda com a l'altra, el que importa és gaudir de la lectura i de compartir les experiències lectores.

 

Una forta abraçada a tu i a tots!

 

Fa un moment
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Hola Siuxie, benvinguda i gràcies!

No saps com m'agrada això que dius.

Ja ens explicaràs què et sembla aquesta nova lectura, La clau. Jo encara no l'he llegida.

fa 4 minuts
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Gràcies per les aportacions! Maff, que bé que t'agradi! 
 

(jo encara no m'hi acostumo als diacrítics, però ho faré!)

fa 7 minuts
imatge de Nuria Sanchez Vicente
Nuria Sanchez V...
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Febre Letal": http://www.quellegeixes.cat/llibres/febre-letal
fa 2 hores
imatge de Esthersancho
Esthersancho
He afegit a preferits "L'home de la maleta"
fa 13 hores
imatge de Esthersancho
Esthersancho
He afegit a preferits "Els Jocs de la Fam"
fa 13 hores
imatge de Esthersancho
Esthersancho » Norah Arnedo Ba...
He començat a seguir a Norah Arnedo Bataller
fa 13 hores
imatge de Esthersancho
Esthersancho » Emma Folch Aliacar
He començat a seguir a Emma Folch Aliacar
fa 13 hores
imatge de Esthersancho
Esthersancho » pautomemontero
He començat a seguir a pautomemontero
fa 13 hores
imatge de Núria Ruiz
Núria Ruiz
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Efectivament, el personatge cec de "La història de un ciego" és massatgista.

fa 13 hores
imatge de Bonàs
Bonàs
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Sóc aquí": http://www.quellegeixes.cat/llibres/soc-aqui
fa 14 hores
imatge de Bonàs
Bonàs
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "El temps dels Milà": http://www.quellegeixes.cat/llibres/el-temps-dels-mila
fa 14 hores
imatge de Bonàs
Bonàs
He deixat un comentari a "Premis JOCS i CONCURSOS QL":

Ja he rebut Sempre hem viscut al castell de Shirley Jackson. Moltes gràcies. Ja us diré.

fa 14 hores
imatge de patata
patata
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { } Parlant del Japó, les dones i els sil·labaris, a Quadern de capçalera ( http://www.quellegeixes.cat/llibres/quadern-de-capcalera ) de Sei Shōnagon (llibre que recomano de totes totes) se'ns explica que, antigament (abans de l'any 1000), els homes utilitzaven el xinès com a llengua escrita i culta i les dones eren les que s'expressaven per escrit en japonès, i per això es considera que els sil·labaris que complementen els kanji es deuen en gran mesura a les escriptores japoneses.
Parlant de cecs, una curiositat: al Japó, un dels oficis que podies fer si desgraciadament eres cec, és el de massatgista. Discreció ocular. Tafaneria tàctil.
Fa uns anys hi havia un fil de haikus al fòrum ploma, secció poesia.

fa 14 hores
imatge de Núria Ruiz
Núria Ruiz
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Quan va venir Murakami a Barcelona, any 2011, el grup 62 va organitzar un concurs de haikus a través de les xarxes socials. 

Vaig presentar aquest:

                   estels des del pou

                   ocell que dóna corda

                   al món, gat perdut

Penjo al suro, quin va ser el premi wink

fa 14 hores
imatge de siuxie27
siuxie27
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Bona tarda a tothom,
bé, jo també m´he acabat el llibre, m´ha semblat una lectura deliciosa i m´he quedat amb ganes de més, per tant he decidit llegir un segon llibre de l´autor, he triat "La Clau".
 

Vaig descobrir la literatura japonesa de la mà de Murakami,    m´agradava aquesta escriptura tan "visual", tan onírica, a partir d´aquí vaig conèixer autors com Soseki, Banana Yoshimoto, Natsuo Kirino, que escriu novel·la negra o el gran Jiro Taniguchi, dibuixant de còmic.

M´agrada com tots ens mostren a la seva manera la cultura japonesa.

Per cert, magnífica introducció!
Salutacions

 
fa 15 hores
imatge de Núria Ruiz
Núria Ruiz
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Ep, he optat per no fer servir l'accent diacritc a "És un llibre que dona protagonisme a les dones".

Se'm fa estrany... 

fa 15 hores
imatge de patata
patata
He deixat un comentari a "Escriu una història trista amb tres paraules":

Llibreta d'estalvis.

fa 15 hores
imatge de Núria Ruiz
Núria Ruiz
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Un dels últims llibres de Tanizaki traduït és "La historia de un ciego", editorial Satori. Està ambientat en el segle XVI i el seu protagonista és un home cec que està al servei de la dama Okichi, germana del senyor Nobunaga, dona del senyor Nagamasa i mare de tres filles. Tots els personatges són reals (les filles seran dames importants en la història del Japó) i el llibre és com una crònica històrica plena de guerres, suicidis rituals (seppuku), invasions de castells, etc. En el fons, però, el que s'explica és la història d'una dona, objecte del desig de molts. És un llibre que dona protagonisme a les dones, una història explicada per un home molt proper a elles gràcies al fet de ser cec. Moltes passions i poc temps per la contemplació. No arriba a les 150 pàgines.

El sufrimiento es efímero, la alegría vivida, también. Tras rememorar, no son más que un fugaz sueño al despertarse.

Per si algun dia teniu ganes d'un Tanizaki diferent al de l'Elogi de l'ombra o El tallador de canyes...

fa 15 hores
imatge de patata
patata
He deixat un comentari a "Escriu una història alegre amb tres paraules":

Somier grinyolaire. Preservatius.

fa 15 hores
imatge de Maff
Maff
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Estava pensant en les petites llaminadures que són els Haiku, i pensava que podria ser divertit inventar-ne i afegir-ne algún fet per nosaltres… és una idea clar, però pot ser bonic … que us sembla?.

Són petits poemes que en disset sil.labes, les distribueixen en tres versos de cinc, set i cinc sil.abes intentant expresar el màxim de coses amb les mínimes paraules. La majoria d’aquest coquetons poemes transmeten sensacions, molt d’ells adreçats a la natura, la majoria però n’hi ha també d’amor o mort.

Destaca Matsuo Basho, considerat el més gran poeta japonés i creador dels Haikus.

Un Haiku de Basho conegut, es veu, : Un viejo estanque

                                                              se zambulle una rana:

                                                              ruido del agua.

 

 

 

fa 16 hores
imatge de Maff
Maff
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Per cert, a tot això, jo i el meu gran rotllo de tot el que he llegit però no us he dit que no he llegit res, però res, de Tanizaki i ... el més greu de tot.... si,si... no el coneixia....que estrany, potser s'ha traduÏt poc o alguna cosa, em resulta estrany haver-lo passat per alt.

Bé, ja he vist que parlaveu de "L'elogi de l'ombra", ja el llegiré, m'heu temptat molt .

gràcies a tota la gent que ha afegit comentaris, hi ha molta cosa interessant que s'ha anat dient.Mil gràcies.

Veig a més que hi ha gent entesa que ens ajudarà un munt i aprendre'm.Gràcies.

 

 

fa 16 hores
imatge de Maff
Maff
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

surprise OHHHHHHHHHHH....WOW.... QUINA EMOCiÓ....participa la Maria, jo sóc fan .boja fan, de la Maria ...a sobre ella tant traquil.la descansant al altre costat, ohhhh quin goig.Salutacions Maria i com sempre, mil gràcies per tot el que ens ofereixes...muaccccccc crec, ensumo, que t'agradarà el llibre....

 

fa 16 hores
imatge de Maff
Maff
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Bona tarda a tots i molt bona lectura;

 Primer de tot, moltes gràcies a l’Ester per tant acurada i fantàstica introducció.

T’ho agraeixo de forma personal, considero que és molta feina i per mi és un present gratuït i molt generós.

La meva experiència en literatura japonesa és la d’una voraç lectora però no amb coneixements teòrics. Sempre en les lectures compartides hi ha gent molt coneixedora i amb bona aportació teòrica, jo agrairé tot el que puqui aprendre i sempre és molt enriquidor, gràcies per avançat.

Jo si puc afegiré cosetes, el que pugui,.Jo intento amb el que llegeixo fer una tasca autodidacta, amb l’autor, l’obra, la vinculació amb la historia i literatura de l’època i les influències i així intento aprendre una mica quan llegeixo.

Tinc marcat en el meu diari, que va ser entre 2009-2011 que vaig llegir un munt d’obra japonesa, quasi tota l’obra de J.Kawabata : “la casa de les belles adormides” que va ser un inici de forta impressió, i “Mil grullas” fantàstic, recupera de nou la ceremonia del

Genji, i l’obra que em va impresionar més d’ell i que la recomano és “lo bello y lo malo”,obra molt i molt interessant i pertorbadora…és un escriptor que pertorba.

Mishima, també autor important ,té molts bons bombonets com “La remor de les onades” per mi, una estampa poética i visual…i bé podem llegir desde el periode clàssic amb “el libro de la almohada”, que confesso no l’he pogut acabar mai…i anar veient la literatura molt lligada, per mi, a la historia del Japó, quan s’aïlla del món amb la dictadura són 250 anys d’una literatura, poesia i teatre especials, amb els haikus com a gran novetat, i després Japó s’obrirà al món amb molta obra i temàtiques diverses passant per la humiliació en la segona guerra mundial que fa aparèixer altres autors amb una temática al voltant d’aquest periode històric i després ja apareix el Japó en la vanguarda del món, amb tota la “moda” diriem de tot lo japonés…i aquí clar…txan txan Murakami com a gran trencador, també hi ha en K. Oé, que va ser anomenat premi nobel com Kawabata.

De les meves lectures, el que més podría oferir és que em semblen ,com deia l’Ester, lectures molt visuals, poètiques alhora,amb unes delicades descripccions i hi ha fragments que avmi em semblen una pregària, em fan sentir aprop de DÉU.( “Primera nieve en el monte Fuji”.

fa 17 hores
imatge de Núria Ruiz
Núria Ruiz
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Sí, el hiragana és un dels dos sil·labaris. L'altre és el katakana (per paraules estrangeres i onomatopeies). I a més, hi afegeixen els kanji (caracters d'origen xinès). De totes maneres trobo que el japonès és menys complex que el xinès perquè els sil·labaris no són massa extensos i cada caracter correspon a un so.

Quan parlaves del caracter pacient i minuciós dels japonesos, m'has fet recordar els seus jardins secs, creats per contemplar-los o "pentinar-los" amb els rasclets. Tot plegat és com una forma de meditació permanent. Una mena d' "aquí i ara", fent ús del temps que calgui per portar a terme cada tasca. Suposo que això contrarresta amb la velocitat dels executius a la capital. 

Jo tinc un petit jardí japonès al meu despatx, en una taula auxiliar que em van regalar perquè ningú sabia què fer-ne. Vaig pensar que era bonic posar aquest jardinet i una fusta per cremar encens japonès (és moooolt més suau que el xinès o l'hindú). Moltes de les persones de confiança que venen a veure'm, ja siguin profes o alumnes, s'aturen en el jardinet i el "pentinen" una estona amb un rasclet en miniatura que tinc. I mentres ho fan, no parlen. I després, tampoc comenten res sobre aquesta acció. Passem directament al tema del que venien a parlar i ja està. És com si fessin un parèntesi i els hi va bé. M'encanta.

Sobre l'encens, no el puc cremar. Un dia el vaig encendre, i mira que és suau i agradable, però uns companys meus no van identificar l'olor i quasi activen el protocol d'incendis. 

Núria

 

 

 

fa 17 hores
imatge de mone
mone
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció": Gràcies per l'article. M'ha encantat aquesta frase: "Toda palabra presupone una experiencia compartida"
fa 18 hores
imatge de Albert Carol Bruguera
Albert Carol Br...
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

El tuit era una mica maliciós, no tinc remei!

Sí que penso que el lector d'avui en dia podria veure com una trava aquest inici tan detallat de referències i que podria abandonar la lectura per aquest motiu. Tot i així seria un greu error, potser comprensible, però gravíssim, ja que els que ens espera en la segona part, el relat pròpiament, em sembla preciós. 

La meva simpatia nipons prové d'alguna autors que ja s'han esmentat: Kawakami, Yoshimoto o Murakami. Però també de la novel·la gràfica japonesa i del manga: no seria el mateix sense les il·lustracions de Jiro Taniguchi, i encara menys sense sèries com Bola de drac o Dr. Slump, de l'admirat Akira Toriyama. 

Us desitjo a tots bona lectura i agraeixo els vostres comentaris. 

Felicitats i abraçades per a la nostra coordinadora. Gràcies, Ester!

Saut i lectura.

 

 

 

fa 18 hores
imatge de Maria del Mar Vicens
Maria del Mar Vicens
He afegit a preferits "La Fallera Calavera"
fa 18 hores
imatge de Mixa_Boli
Mixa_Boli
He deixat un comentari a "Quarta sessió d'Herba negra: conclusions":

En primer lloc, moltes gràcies de nou per moderar aquesta LC, Salvador! wink Ha sigut un plaer tenir-te com a guia i he gaudit de totes les teves introduccions... conclusions incloses! Estic molt d’acord amb el que dius, sobretot que a la vida real no tot és blanc o negre, sinó que hi ha moltes tonalitats de gris! Hi ha qui diu que és per això que les novel·les del gènere distòpic agraden tant als joves, perquè ens ajuden a posicionar-nos i a saber pel què hem de lluitar.

Però tornant a les conclusions finals del llibre, m’ha agradat la crítica indirecta que feu a la falta de sensibilització dels humans envers la natura. Això sí que és una mala herba que no aconseguim arrencar de la nostre societat!

En general, el llibre també em sembla un homenatge interessant als grans escriptors del gènere, encara que pel meu gust potser m’esperava una trama més trencadora que desafiés les bases establertes de la ciència ficció.

Tanmateix, crec que heu aconseguit reivindicar que en aquest país també sabem escriure sobre aquest gènere, i que Catalunya és un escenari igual de bo que qualsevol altre lloc del món per viure una aventura irrepetible. La veritat, no sé si estic més orgullosa d’això o de que els Catalans siguem dels pocs capaços de desencadenar l’Apocalipsi... i rendibilitzar-lo! ^.^

En fi, deuen ser els efectes secundaris de la novel·la, perquè cada vegada que veig una planta silvestre creixent innocent pels lloc més insospitats no puc evitar pensar en “Herba Negra”... i miro de no apropar-m’hi gaire!

I vosaltres, què en penseu?

//media.fromthegrapevine.com/assets/images/2016/5/daisy-on-railroad-track.jpg.560x0_q71_crop-smart.jpg

Mx

//media.fromthegrapevine.com/assets/images/2016/5/daisy-on-railroad-track.jpg.560x0_q71_crop-smart.jpg

fa 18 hores
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Moltes gràcies, Josep! Que bé que t'hi apuntis i que comparteixis amb nosaltres aquests matissos de què parles. Benvingut!

També penso que veure'ls en acció al seu país fa que entenguem moltes coses...

fa 19 hores
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció": Jo penso que si, com dèiem, Tanizaki va tenir una època més primerenca en què es va deixar seduir per tot el que venia d'occident, en aquesta etapa de "retorn" a orient i d'enaltiment de la cultura japonesa vol plasmar la bellesa  del seu país i la importància de la tradició que, com sabeu, té encara un pes importantíssim. Ho veurem quan parlem de la primera part del llibre, en la `pròxima sessió: la quantitat de recursos que usa per fer èmfasi en aquesta tradició i en la cultura japoneses. Potser aquesta dèria de situar el lector en un context pesa massa... Potser, com dius, el pas del temps (l'obra té més de vuitanta anys) també ens fa difícil de llegir passatges tan descriptius. Veurem!Per una altra banda, aquesta minuciositat s’adiu molt amb el caràcter japonès. En la meva visita vaig poder veure persones a la gatzoneta arrencant males herbes amb les mans, hores i hores en un jardí immens, sota la pluja. O alguns homes, en una escola zen que és un referent, enfilats als arbres a ple sol, tallant branquillons de branques centenaris. I què me’n dieu dels gravats? O de les sedes pintades a mà, dels kimonos, del seu alfabet (es diu hiragana, Núria?). Dels llits que fan i desfan cada dia sobre els tatamis. Vull dir que és molt propi dels japonesos aturar-se d’aquesta manera en els detalls. Igualment, la ciutat és la selva, però això ja serien figues d’un altre paner.Si us interessa, podeu llegir aquesta conferència que va pronunciar Borges després de la seva visita al Japó. Crec que il·lustra molt bé el que estem dient. http://www.tecnicaliteraria.com/article1132.html Per cert, no ets l'única que ho comenta. Mira que diu l'Albert Carol a Twitter:"Que els elogis dedicats a #Tanizaki no em facin oblidar que les primeres pàgines de localització gairebé esgoten la meva simpatia nipona
fa 20 hores
imatge de Lalu2215
Lalu2215
fa 23 hores
imatge de Nuria Sanchez Vicente
Nuria Sanchez V...
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Els Tres Tombs": http://www.quellegeixes.cat/llibres/els-tres-tombs
fa 1 dia
imatge de Guillemg
Guillemg
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "L'Agus i els monstres: Sant Jordi de les galàxies": http://www.quellegeixes.cat/llibres/lagus-i-els-monstres-sant-jordi-de-l...
fa 1 dia
imatge de Guillemg
Guillemg
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "La penys dels tigres: Els robots cavallers": http://www.quellegeixes.cat/llibres/la-penys-dels-tigres-els-robots-cava...
fa 1 dia
imatge de Emma Folch Aliacar
Emma Folch Aliacar
He deixat un comentari a "Harry Potter i el llegat maleït":

és molt bo pero la frase final m'ha semblat una mica cutre

fa 1 dia
imatge de mone
mone
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

No m'he pogut resistir i he començat a llegir-lo. Fins la pàg. 17 anava pensant, calen totes aquestes referències? M'ha donat la impressió de que havia de demostrar lo molt que havia llegitfrown​. Però una que es cabuda, i havia llegit la introducció de l'Ester, he fet cas de la frase de la contaportada "si no fos per les ombres, no hi hauria bellesa", i he pensat potser això són les ombres?, i he seguit llegint i m'ha començat a interessar, fins i tot m'ha estat difícil deixar-ho a la pàg. 46. O sigui he avançat feina.. D'altra banda he vist que està escrit al 1932 i potser es per això aquesta demostració d'erudició, o potser es perquè es japonés...

De fet he llegit poca literatura d'aquest pais. Tret de Mishima, del que em vaig enamorar al llegir El pabellón dorado i la seva manera de transmetre la bellesa com a una imatge feta amb paraules (estic d'acord amb tu Ester en aquest sentit). Del mateix autor també vaig visitar El marino que perdió la Gracia del mar. I em va encantar la Correspondència que van mantenir Mishima i Kawabata entre els anys 1945-1970, el primer encara un adolescent quan va començar, el segon un mestre ja. I per fi Marguerite Yourcenar me'l va acostar amb el seu llibre Mishima o la visión del vacio. Tanmateix durant un temps vaig llegir varis llibres de Murakami, arrel de Tòquio blues, encara que no vaig tornar a trobar la delicadesa i agudesa en descrriure una relació com em va succeir amb el primer. Tinc pendent, a casa, Primera nieve en el monte Fuiji de Kawabata. Potser serà el proper...

 

fa 1 dia
imatge de JosepCasals
JosepCasals
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Magnífica introducció, Ester, molt treballada i de qualitat. Com altres, vaig llegir El tallador de canyes tan bon punt el vas proposar i, amb matisos que espero hi haurà ocasió de comentar, em va agradar. Enhorabona també per la tria, doncs.

                No he llegit poesia japonesa, però la prosa m’agrada, hi sintonitzo. Tot Murakami, tota Hiromi Kawakami i mostres de Mishima, Shibata, Katayama i potser algú altre. I ara Tanizaki, és clar. Visitar el Japó em va descobrir matisos que la simple lectura no m’havia revelat i des de llavors crec que llegeixo els autors japonesos amb una altra mirada, potser més ametllada :- )

fa 1 dia
imatge de LaRosa
LaRosa
He publicat una nova entrada a la secció Blog: "David Litchfield": https://www.quellegeixes.cat/blog/2017/01/16/david-litchfield
fa 1 dia
imatge de Júlia bloguera.
Júlia bloguera.
He afegit a preferits "After 3. Ànimes perdudes"
fa 1 dia
imatge de Laia Cors
Laia Cors » Emma Folch Aliacar
He començat a seguir a Emma Folch Aliacar
fa 1 dia
imatge de Laia Cors
Laia Cors » LaRosa
He començat a seguir a LaRosa
fa 1 dia
imatge de LaRosa
LaRosa
He deixat un comentari a "Justin Time. El portal":

Que bé que t'hagi agradat, Adrià Arqué Garcia! Saps que Justin Time. El Portal forma part d'una col·lecció editada per La Galera? A sota et deixem l'ordre de la col·lecció: 

1. Justin Time. Viatger del temps

2. Justin Time. El projecte Montauk

3. Justin Time. El portal

4. Justin Time. Traïció a Florència

5. Justin Time. Missió final a Londres
fa 1 dia
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Gràcies, Antònia!

fa 1 dia
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Gràcies, Manel! Potser t'hi enganxaràs, a la literatura japonesa, com la Pilar.

fa 1 dia
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Gràies, Heura. M'agrada molt aquesta relació que has trobat i que ens proposes!

fa 1 dia
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Que bé, Pilar. Aquí tens una bona tria d'autors, doncs! És una literatura que em fascina, estic contenta que diguis això!

fa 1 dia
imatge de M. Pilar Cabrerizo Lahoz
M. Pilar Cabrer...
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Bon dia a tot, ja he acabat el llibre i us he de dir que m'ha sabut a poc, com un caramelet que se't fon de seguida a la boca i et deixa un fantàstic gust però amb ganes de més, de molt més.

Les meves lectures japoneses fins ara quedaven reduïdes a Murakami, que m'encanta i és un dels meus escriptors de capçalera del qual n'he llegit bastant, però ja està. Ara, amb Tanizaki, m'han agafat ganes de llegir més autors japonesos, i ho faré. 

 

fa 1 dia
imatge de Manelh
Manelh » Yolandagr
He començat a seguir a Yolandagr
fa 1 dia
imatge de Manelh
Manelh
He deixat un comentari a "El tallador de canyes: introducció":

Hola a tothom! 

Moltes gràcies Ester per aquesta magnífica introducció!  De ben segur que a banda de gaudir de la lectura també n'apendré molt amb vosaltres. 

He llegit Tokio Blues i alguns poemes saltejats del Kokinwakashu en una edició de Trotta. 

 

Digo ayer 

y el hoy ya pasa

y con el río Asuka

la rápida corriente 

de los días y los meses

(Harumichi no Tsuraki) 

Ens llegim! 

Manel 

fa 1 dia