El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

0- Introducció lectura compartida de Pilar Prim

Narcís Oller i la creació de la novel·la catalana moderna

No exagerem pas si diem que Narcís Oller és el creador de la novel·la catalana moderna perquè de fet, i sense comptar amb cap precedent prou sòlid de novel·la en la literatura catalana, pràcticament des del Tirant lo Blanc, si exceptuem algunes novel·les dins de l'estètica romàntica ja sigui històrica o sentimental, o de narracions costumistes, ell tot sol eleva la novel·la catalana al nivell de les grans creacions novel·lístiques del segle XIX, per descomptat en l'àmbit peninsular (Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas Clarín, José M. de Pereda, Emilia Pardo Bazán) i comparable a la tasca que duen a terme els novel·listes europeus en les seves respectives literatures.

Narcís Oller, romàntic per temperament i per formació, s'inicià en la literatura amb una novel·la romàntica inèdita escrita en castellà que duia per títol El pintor Rubio. Aviat però, el contacte amb els cercles més dinàmics de la Renaixença, la influència de Josep Yxart i de Joaquim Riera i Bertran, i l'impacte que li causaren els Jocs Florals de Barcelona de l'any 1877  seran decisius per al pas al català com a llengua literària. També fou fonamental, en el inicis i al llarg de tota la seva carrera, l'orientació i guia que exerciren fins a la seva mort els crítics Josep Yxart i Joan Sardà per encaminar el que l'autor anomenava “la nova estètica de novel·lar que jo sentia”. [1] És a dir, l'orientació de la seva carrera literària vers l'estètica realista i naturalista, tot duent a terme un salt importantíssim fundacional en la narrativa catalana moderna en una operació d'actualització i de cosmopolitisme literaris sense precedents.

La papallona (1882) és la seva primera novel·la i la que significà per a Narcís Oller el reconeixement internacional. Amb el títol de Le papillon fou traduïda ràpidament al francès per Alber Savine i publicada l'any 1885 amb una famosa carta pròleg del propi Émile Zola, pare del Naturalisme.

Tot seguint l'impuls de l'èxit de La papallona, el 1884 publicà la que és sens dubte una de les seves novel·les més interessants i reeixides: L'Escanyapobres. Basada en el tema de llarga tradició literària de l'avar com a pretext narratiu, L'escanyapobres significa la superació dels esquemes romàntics i la plena adopció del realisme naturalista. La novel·la inaugura, amb l'antecendent del conte El transplantat, un conjunt narratiu que vol ser crònica de les transformacions socials i econòmiques del país i del moment narrades amb una estètica moderna. L'escanyapobres és una novel·la que explica amb un enorme i riquíssim ventall de recursos estilístics el pas de l'Antic Règim, centrat en la producció agrària, a la moderna societat industrial; cada un d'aquests estaments és encarnat en dos símbols estàtic i dinàmic respectivament: el castell com a emblema de l'immobilisme del passat i el ferrocarril com a locomotora del progrés en un discurs clarament favorable a la modernitat, ja que Oller és un burgés d'ideologia conservadora però interessat i compromès en la regeneració i la millora social, i ferm partidari del progrés.

Vilaniu (1985), parteix d'un relat breu premiat als Jocs Florals del 1880, Isabel de Galceran, i tracta  la història de l'enamorament d'una dona casada però infeliç en el seu matrimoni i un estudiant, Albert Merly, entremig de les intrigues i interessos polítics d'un marit que la ignora. És la tercera de les seves novel·les i una obra un punt problemàtica vista en el conjunt de la seva narrativa pel fet que presenta diversos desajustos en l'estructura, el desenrrotllament de la temàtica i les opcions estètiques. De fet, la novel·la arrenca amb una magnífica descripció i uns capítols esplèndids a l'estil de la gran novel·la realista però a mitja novel·la fa un gir sobtat i es va constituïnt en un relat de caire romàntic que defrauda les grans expectives que tota la primera part ha generat en el lector perquè Oller, per raons morals, intenta no tractar el tema de l'adulteri entre la Isabel i l'Albert. En qualsevol cas, amb Vilaniu (nom simbòlic amb que bateja la seva vila natal de Valls, de la mateixa manera com Clarín transforma Oviedo en Vetusta a La Regenta) Oller concep el pla de convertir la seva obra en el que s'anomena una totalitat narrativa, és a dir un conjunt de novel·les independents però que poden llegir-se com una de sola segons el model de Balzac.

La febre d'or (1890-1892) és la seva novel·la més extensa i ambiciosa, un autèntic tour de force i la consolidació de Narcís Oller com a gran novel·lista realista naturalista. Publicada en dues parts amb els títols de La pujada L'estimbada, parteix de la trama argumentantal de l'ascensió fulgurant i caiguda irremisible d'en Gil Foix, un fuster d'ofici convertit en agent de borsa i enlairat a gran magnat, que amb la mateixa velocitat meteòrica amb què s'enriqueix amb l'especulació borsària, s'arruïna. El pretext argumental serveix a Narcís Oller per escriure la crònica més ambiciosa de la burgesia catalana de la Restauració, concretament la del període conegut com “la febre d'or” (1875-1882) que dóna títol a la novel·la. Una multitud de personatges omplen els grans escenaris de la Barcelona burgesa a la manera d'una gran crònica econòmica i social novel·lada.

La següent novel·la, La Bogeria (1899), tot i que reprèn escenaris i personatges propis del conjunt de la narrativa de Narcís Oller, és una obra reeixida i molt interessant que presenta ja uns clars indicis d'evolució estilística. Els aspectes més innovadors que Oller introdueix en La Bogeria es poden resumir en una evolució de les tècniques narratives que es concreten en abandonar el narrador omniscient en tercera persona clàssic de la narrativa realista-naturalista en favor d'un narrador testimoni i un punt de vista múltiple. Per altra banda, la descripció perd terreny en favor de les situacions dialogades entre els personatges, amb la qual cosa aconsegueix una novel·la molt més àgil, dinàmica i més ajustada formalment al tractament de la temàtica de la novel·la, ja que el pretext argumental de la història d'en Daniel Serrallonga serveix a Oller per tractar el tema real de fons de La Bogeria, que no és altre que el de sotmetre a debat la validesa de les tesis deterministes del Naturalisme zolià, defensades en la novel·la pel personatge d'en Giberga, un metge representant del positivisme cientificista, enfront de l'Armengol i el narrador que defensen una posició que accepta la influència del medi, és a dir com la societat pot estigmatitzar un individu, però no la de la llei de l'herència que sosté el metge com a orígen de la bogeria d'en Daniel Serrallonga.

Pilar Prim, publicada el 1906, és la darrera de les seves novel·les.

El conjunt de l'obra narrativa de Narcís Oller es completa amb el conreu del conte, un gènere en el qual inicià la seva carrera d'escriptor i que alternà amb la composició de novel·les al llarg de tota la seva trajectòria, i que sovint li serví de banc de proves o de nucli per desenrotllar futures novel·les, com és el cas de Vilaniu o de Pilar Prim. En el terreny de la narrativa breu publicà un total de sis reculls de contes: Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), IFigura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i finalment Al llapis i a la ploma (1918).

Des del costumisme i el romanticisme fins al realisme i el naturalisme, els reculls de contes de Narcís Oller contenen peces de molt diverses temàtiques i estètiques imprescindibles per entendre la seva evolució com a escriptor, i, des del punt de vista del lector, algunes d'elles autèntiques joies del conte literari.

Pilar Prim, el final d'una trajectòria literària

Pilar Prim evidencia la voluntat de Narcís Oller de posar-se a l'alçada dels nous corrents tot incorporant les novetats temàtiques, formals i estètiques. Com a novetats temàtiques essencials, cal considerar el propòsit de centrar-se estrictament en un conflicte personal que el porta a un treball d'aprofundiment psicològic. Pilar Prim és una novel·la d'interiors i d'interioritats. Tot i que no abandona pas el moralisme, l'autor posa molt més èmfasi en els processos psicològics que no en els esdeveniments, els quals són comptats i tots estan en funció de plantejar el conflicte i fer avançar el procés interior d'autoconeixement i d'alliberació final de la protagonista. També és significativa la pèrdua de protagonisme de la crònica de les transformacions socials i econòmiques que comporta la industrialització; les realitats socials de la burgesia que trobem en Pilar Prim són les d'una classe social plenament consolidada, i, en aquest sentit, és coherent amb la línea evolutiva d'aquesta temàtica examinada en el conjunt de la seva obra narrativa.

Formalment, introdueix novetats en l'estructura, el punt de vista narratiu, la llengua i l'estil. L'estructura de Pilar Prim resulta molt més equilibrada que la d'algunes de les novel·les anteriors, com Vilaniu o La febre d'or, gràcies a un procés de fragmentació i de condensació (selecció d'episodis, estalvi de descripcions, ús de la reticència...). Pel que fa el punt de vista narratiu, renuncia al clàssic narrador omniscient per potenciar l'omnisciencia limitada i la diversitat de punts de vista dels personatges mitjançant l'estil indirecte lliure. Per últim, cal lloar un treball intens, en el camp de la llengua i l'estil, a la recerca de refinament, expressivitat, suggestió i enriquiment de recursos (adjectivació, comparacions, metàfores, símbols...).

Com a novetats estètiques cal assenyalar l'aproximació a la novel·la psicològica i el punts de contacte amb el Modernisme. L'acostament a l'estètica modernista es pot concretar, ultra la preocupació per la llengua i la lluita implícita entre l'individu i la societat, en certs trets simbolistes com ara el refinament sensual, el to crepuscular i malenconiós, les “correspondències” natura-sentiments de filiació romàntica, i algunes pinzellades més com són les referències a l'òpera de Wagner o la nota prerafaelita, mescla de misticisme i sensualitat, de la madona del Sarto que evoca inequívocament el rostre i la figura de Pilar Prim, entre d'altres que anirem comentant al llarg de la lectura. Un altre aspecte interessant però que l'aproxima a la concepció del modernistes és la importància de la cultura radicada a la ciutat com a element de regeneració d'ordre espiritual superior al primitivisme de les forces de la natura, el paradigma del qual són Els sots feréstecs de Raimon Casellas. En contraposició, en altres moments de la primera part de la novel·la també és interessant apuntar que en l'èxtasi davant de les belleses de la natura i de la seva força regeneradora hi pot ressonar vagament la visió poètica de Joan Maragall. Això és així perquè Narcís Oller confia en el procés artístic de l'escriptura literària com una eina per comprendre i fer comprendre el món.

Pilar Prim significa l'evolució narrativa de Narcís Oller i l'orientació vers un tipus de novel·la més impressionista i psicològica, com molt bé explica Rosa Cabré: “Com a bon lector de novel·la francesa, sabia, ni que fos intuïtivament, que si amb Stendhal o Balzac la novel·la era acció amb Flaubert ja era impressió. I el gran encert del novel·lista català va ser optar per aquesta manera d'entendre la literatura i treballar-ne tant la forma com els petits detalls o les sensacions que produeixen en els personatges. En efecte, l'escriptor va estar molt atent al gir impressionista i psicologista que prengué la novel·la de la má de Flaubert i de Maupassant i, al llarg de la segona meitat de la dècada dels vuitanta, amb l'aparició a França de la narrativa russa entre 1884 i 1886 i la difusió que li va donar Melchior de Vogüé, i també amb la publicació el 1889 de les novel·les de Paul Bourget Le disciple i Un coeur de femme.”. [2]  Cabré insisteix en la influència decisiva del model de la novel·la psicològica de Paul Bourget, que ja en el seu moment havien apuntat Maurici Serrahima i Alan Yates, així com la influència d'Anna Karènina de Lev Tolstoi, que Oller tenia a la seva biblioteca en traducció al francès, com ha destacat també Laura Borràs.[3]

Pilar Prim marca una línia d'evolució i de superació del model realista-naturalista en la narrativa d'Oller, que malhauradament no tindrà continuïtat en el camp de la novel·la, però que s'aprecia en els contes del  recull, Rurals i urbanes (1916), títol que, per cert, sembla acordar-se als escenaris les dues parts de Pilar Prim, com tindrem ocasió de veure.

Així, doncs, la lectura (o relectura) de Pilar Prim que us proposem no pot presentar-se més interessant. No trobeu?

Fins l'1 d'octubre, amics quellegistes!

Maria Nunes

Notes a la introducció:

OLLER, Narcís. Memòries literàries. Història dels meus llibres, Barcelona, Editorial Aedos, 1962, p. 52.

CABRÉ, Rosa. Pilar Prim o la voluntat de viure. La novel·la i la seva història, Pròleg a OLLER, Narcís, Pilar Prim, Valls, Cossetània, 2014, p. 9-10.

SERRAHIMA,  Maurici. Pilar Prim de Narcís Oller dins Guia de la literatura catalana, Barcelona, Ed. 62, 1973.

YATES, Alan.  All's well that ends well? Notes sobre Pilar Prim dins Narcís Oller. Tradició i talent individual, Barcelona, Curial, 1998.

BORRÀS, Laura. Pilar Prim i Marcial Deberga: una història d'amor contra l'edat, els diners i la hipocresia social dins Dos amants com nosaltres. Grans històries d'amor i passió de la   iteratura catalana, Barcelona, Ara Llibres, 2012.

Contingut relacionat
Lectura a la què pertany: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "0- Introducció lectura compartida de Pilar Prim"

Bon dia,

M'ha anat molt bé llegir la introducció -com sempre acurada de la Maria- per situar-me en l'àmbit de l'autor, l'obra i la seva evolució, així com  en el seu entorn social,  

M'han agradat les dues pintures que s'han seleccionat: el retrat d'Oller (Ramon Casas)

l'altra obra de Roman Ribera, un pintor que jo desconeixia.  https://ca.wikipedia.org/wiki/Rom%C3%A0_Ribera_i_Cirerahttps://ca.wikipe...

Promet ser molt interessant!

Fins dijous, doncs.

 

Maria Rosa

Com sempre, una introducció que és una capbussada!

Gràcies pels comentaris, Maria Rosa!

En marxa!

Què Llegeixes

Gràcies pel comentari, Maria Rosa! Espero que gaudeixis de la lectura!

Quant a les imatges, sempre dedico temps i cura a triar les que em sembla que millor poden acompanyar i il·lustrar el text i el contingut de cada introducció. Crec que ajuden a contextualitzar i fan menys eixuta la lletra.

Gràcies per apreciar-les.

Molt bona introducció per cntextualitzar l'autor i l'obra. Fa força temps que vaig estudiar l'obra de Narcís Oller i m'has dut tot d'una fent-me recordar que tinc material per revisar durant la lectura. Espero poder-ho fer i a veure si puc aportar alguna cosa mínimament interessant.

D'altra banda em fa il·lusió llegir "Pilar Prim" perquè tot i la importància d'aquesta novel·la dins l'obra de Narcís Oller jo no l'he llegit i per tant m'hi llenço amb totes les ganes sabent que guiada per la Nunes serà un gaudi continu.

Em vaig posant còmoda, poso el llibre damunt la tauleta i espero impacient el tret de sortida. Fins ara!

 

dolors

Hi sóm... i apunt de pujar al tren! 

Gràcies per compartir viatje lector un cop més, Dolors.

Com m'agrada saber que fa il·lusió llegir la novel·la! Per mi, tornar a Narcís Oller és com tornar a la il·lusió d'un primer amor.

heart

Introducció llegida i novel·la a punt per ser començada i ganes de participar de la meva primera lectura compartida al QL. 

Gràcies a la Maria Nunes per la introducció i el futur guiatge i salutacions a tots els companys i companyes de tertúlia. 

Esperem gaudir de l'experència. 

Salut. 

Benvingut a la lectura de Pilar Prim, Albert, i moltes, moltes gràcies!

 

 

Gràcies per aquesta introducció. M'apunto per primer cop en aquesta aventura i quin bon inici fer-ho amb Pilar Prim!

Bona Tarda,

 

Disculpeu per anar una mica endarrerida en comentar la introducció; gràcies Maria per comentar-nos l'obra, les novetats que representa a l'època i el seu significat.

No pateixis, Gemma! El bo de les lectures compartides virtualment és que cadascú les pot seguir al seu ritme. Totes les sessions es van obrint segons el calendari orientatiu, però resten sempre obertes als comentaris dels lectors.

Gràcies a tu per participar en la lectura. Espero que et sigui útil i enriquidora.

Acabo de començar i em posaré al dia. La vaig llegir ja fa una pila d'anys, a tercer de BUP i em va agradar molt. Sempre he recordat "el pilar ben prim".