El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

1- Josafat, introducció

Introducció

Amb motiu de la commemoració de l’Any Bertrana, el Què Llegeixes? va començar per homenatjar la figura d’Aurora Bertrana amb la lectura de Tres presoners, el passat mes de maig. Ara arriba el torn de Prudenci Bertrana, i en aquest cas hem escollit la seva novel·la més popular: Josafat, una de les obres que ha gaudit de més reedicions en català durant el segle XX i que ha estat traduïda a l’alemany, al castellà, al francès, a l’italià, a l’occità, i, properament, a l’anglès.

 

Bertrana, Prudenci

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941) inicià la seva activitat literària en en plena maduresa, el 1899, amb la novel·la Violeta. El seu temperament artístic havia trobat ja molt abans un mitjà d’expressió en la pintura, però serà a partir dels primers anys del segle XX en què es convertirà en un escriptor prolífic que combinarà la narrativa amb el periodisme. Josafat (1906) és pràcticament alhora el debut i la consagració de Bertrana com un dels autors cabdals del Modernisme i de la literatura catalana. En aquests mateixos anys publicà la novel·la Nàufrags (1907) i els reculls de narracions Crisàlides (1907) i Proses Bàrbares (1911).

L’obra literària de Prudenci Bertrana s’inscriu de ple en el Modernisme, al costat de la de Víctor Català (Caterina Albert) i Raimon Casellas, tant pel conreu d’una temàtica relacionada amb la duresa tràgica de la vida en un àmbit rural, com per la força i el talent narratiu; així com pel concepte dual que aquests autors tenen de la Naturalesa i de la relació desigual entre l’individu i les forces de la Natura.

A partir de 1911, Bertrana s’instal·là a Barcelona on dirigí els setmanaris satírics L’esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, i dedicà bona part de la seva activitat literària al gènere periodístic.

El conjunt de l’obra de Prudenci Bertrana inclou nou novel·les, entre les quals cal destacar Jo, memòries d’un metge filòsof (1925) i sobretot la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols composta per les novel·les L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1939).  És autor també d’un centenar llarg de contes (que avui es poden llegir reunits en el volum Tots els contes (2016), de deu obres de teatre (gairebé totes estrenades en vida i que el van fer mereixedor d’un reconegut prestigi com a dramaturg) i de centenars d’articles publicats durant gairebé mig segle com a col·laborador de les publicacions periòdiques El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya.

Tots aquests milers de pàgines constitueixen un llegat literari de dimensions colossals, bona part del qual és encara desconegut pel gran públic.

 

Josafat

Josafat és una més d’aquestes gran obres del canon literari català que van ser presentades a un premi i no el van obtenir. Prudenci Bertrana la va presentar al premi de novel·la de la Festa de la Bellesa de Palafrugell l’estiu de 1905, sense èxit. La tardor del mateix any, va publicar-ne un fragment a la revista Emporium. La primera edició en forma de llibre va ser publicada l’any 1906 a Palafrugell per la impremta Juanola i Ribas.

L’any 1929, la col·lecció «Les Ales Esteses», que dirigia Avel·lí Artís i Balaguer, va publicar una reedició de Josafat corregida i adaptada a la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra. Aquesta edició de 1929 va ser la base per la reedició de la novel·la dins les Obres Completes publicades per l’Editorial Selecta el 1965. En aquesta edició se sotmeté Josafat a una segona correcció lingüística a càrrec de Josep Miracle. Les nombroses reedicions posteriors han seguit reproduint el text de l’edició de les Obres Completes

L’edició de Josafat que seguirem en aquesta lectura compartida serà la de les Edicions de la ela geminada (2014), a cura del professor Xavier Pla de la Universitat de Girona.

Per què l’he triada? Doncs perquè, com explica el Dr. Pla, les diverses reedicions de Josafat, més de cinquanta, han anat afegint o perpetuant errors de lectura, de comprensió i d’interpretació, i han estat objecte de  regularitzacions i de correccions excessives que ens han allunyat de la llengua i l’estil genuïns de Prudenci Bertrana. En alguns casos, la corrupció textual ha comportat un canvi de sentit de mots o d’expressions. A tall d’exemple: «boca contreta» →  «boca concreta», «l’enquibí en totes les estretors» → «l’encabí a totes les estores», etc.

Per tant, crec que val la pena, ara que en tenim l’oportunitat, de llegir o de rellegir Josafat, en una edició rigorosa i normalitzada però fidel a la llengua l’estil amb els quals Prudenci Bertrana la va escriure.

Com sempre, però, podeu seguir amb total llibertat la lectura amb aquella edició del text que tingueu a l’abast.  En qualsevol cas, confio que gaudirem un cop més de l’experiència lectora compartida d’aquesta joia de la literatura catalana que és Josafat.

 

Més enllà de Josafat

Prudenci Bertrana és conegut a bastament per Josafat, però la popularitat d’aquesta novel·la, breu en extensió però extraordinàriament rica i densa de contingut, com veurem, sovint ha eclipsat la resta de la seva extensa obra.

Us convido a considerar aquesta lectura compartida com una magnífica porta d’entrada al conjunt d’una excepcional obra literària, i, per tant, com una invitació a seguir llegint.

Personalment, us confesso que tinc debilitat per Nàufrags, i us recomano els contes i la trilogia Entre la terra i els núvols.     

Hi ha molt Bertrana més enllà de Josafat!

Maria Nunes


Bibliografia bàsica i enllaços per ampliar coneixements sobre l’autor i l’obra:

http://anybertrana.lletrescatalanes.cat/

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/bertrana-i-compte-prudenci

http://www.escriptors.cat/autors/bertranap/

https://lletra.uoc.edu/ca/obra/josafat-1906

Recull d’articles a traces.uab.cat Especial Any Bertrana

https://traces.uab.cat/collection/bertrana_prudenci?ln=ca

Pla, Xavier «La novel·la de la vida de Prudenci Bertrana. La seva posició en la literatura catalana contemporània», Revista de Girona, núm. 301 (març-abril, 2017), p. 71-73.

http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/319900/410074

Dossier «Prudenci i Aurora Bertrana amb ulls d’avui», Revista de Girona, núm. 301 (març-abril, 2017).

http://www.revistadegirona.cat/rdg/sumari.seam?cid=32427

Llibres, monstres i catedrals. «Josafat» de Prudenci Bertrana, a cura de Xavier Pla i Barbero, ed., Documenta Universitària, Girona, 2012.

Sanjuan i Borràs, Xavier, Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció,

Departament de Cultura, Col. Lletres Catalanes, 2017.

Prudenci Bertrana al Mapa Literari Català 2.0

http://www.mapaliterari.cat/ca/api/guia/87/prudenci-bertrana/racons-i-paraules-ruta-prudenci-bertrana-a-girona


Imatges:

Autoretrat de Prudenci Bertrana (1905-1906). Fons d'Art de la Diputació de Girona

Primera edició de Josafat (1906)

Josafat (1929) / Nàufrags (1907) / Crisàlides (1907) / Proses bàrbares (1911)

Contingut relacionat
Lectura a la què pertany: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "1- Josafat, introducció"

Vaig llegir fa poc Josafat i Nàufrags i aquest estiu he llegit el gruixut volum de Tots els contes. 

M'agradarà mol rellegir Josafat de la mà de l'excel·lent guia que és la Maria i dels vostres comentaris.

A la presentació del'any Bertrana es va dir que es parlava de l'amplitud del  mervaellós lèxic de Víctor Català, però que potser encara ho era més  el de Bertrana. Ho he comprovat. L'estil esplèndid de Josafat és fosc, truculent i llòbreg com el propi personatge. Res més , de moment. Ara toca el plaer de llegir. Gràcies Maria, Ester i LLetres catalanes!

Maria Jesús

Quin bagatge lector de l'obra de Bertrana, Maius! Benvinguda un cop més, en el teu cas, com el de molts, a la relectura de "Josafat".

El lèxic, l'estil, la riquesa de símbols, la capacitat de crear una atmosfera és enorme, certament.

Com que la novel·la és tan breu, només farem dues sessions de lectura cosa que m'obliga a sintetitzar molt. Confio en la vostra col·laboració per ampliar tots aquells aspectes i sobretot detalls que em vagin quedant en el tinter. 

 

Una abraçada!

 

Darrerament he llegit Casellas i Víctor Català. Em quedava Bertrana per tancar el cercle. Què millor que començar per Josafat i a més fer-ho acompanyat!

Doncs, som-hi!

Si tens fresca la lectura de textos de Casellas i de Víctor Català, estàs en òptimes condicions per fer una esplèndida  lectura contextualitzada i comparada de "Josafat".

T'animo a participar-hi activament!

Després d'haver-lo llegit fa molts anys, el diumenge passat el vaig rellegir d'una tirada. De les edicions anteriors aquesa és la més autèntica, per dir-ho da'lguna manera. El pròleg en dóna degut compliment. No deixa de tenir certes connexions amb el segon volum de la trilogia "Entre la terra i els núvols", L'impenitent, crec que porta per títol. Les descripcions que fa de la catedral de Girona són pràcticament calcades.

La brevetat de "Josafat" i la intensitat de la narració fan possible la lectura en una sola tirada. L'autenticitat és el que val la pena d'aquesta edició. 

T'animo a compartir les teves reflexions de lectura i si t'abelleix a aportar fragments de la trilogia per il·lustrar-les.

 

Bona tarda a tothom, gràcies per la companyonia lectora!

Mil gràcies ,com sempre, a la Maria, sempre tant preparada i exhaustiva.

ohhhhhhhhhh, jo no tinc aquesta edició que oferiu com la més adequada. Tinc una edició revisada de Jordi Cornudella, amb un estudi preliminar i comentaris de text de Toni Sala, curiosament he mirat les notes bibliogràfiques i hi té al Pla, X.....ummmmmmm ,! No se si això és o no bo.

Jo no vaig tenir aquest llibre com a lectura a l' Institut, no, però la veritat és que resulta molt adequat perquè com diu la Maius, jo després del torrent de vocabulari, expressions i descripccions de Soltud pensava que ja no trobaria quelcom equiparable, per tant al llegir Josafat aquest estiu vaig quedat al.lucinada.

Pero he quedat esborronada del canvi en la boca contreta i els seus sinònims fatals.... jo vull llegir sense perdre res.

marta

Maff

Bones de nou!

He cercat a les biblioteques Municipals per veure si trobava l' exemplar del professor Pla i he trobat que havien per Josafat quinze entrades, quasi totes de edicions 62 d' ara fins edicions de l' any de la picor. 

Només he trobat una entrada que és la que ofereix com a opció la Maria, hi ha uns cinc exemplars a Barcelona.

Ho comento per si és útil, jo de moment, com tardaran una mica, seguiré amb el exemplar que tinc...

Maff

Com ja t'he dit reiteradament, no pateixis! La lectura es pot seguir perfectament en qualsevol altra edició. 

Em sabria greu haver molestat però vaig insistir perquè en tots el grups de lectura que he participat intento tenir l' edició autèntica, la més acurada.

Jo vaig comprar el llibre a l' estiu per fer feineta mentre i vaig comprar l'exemplar de educaula62 i bé ja he trobat molt a disgust " la boca concreta".

gràcies.

Maff

Hola, bona tarda

Confesso que per a mi és tot un descobriment.  No ens el van fer llegir quan era estudiant i la veritat és que mai m'hi havia atansat. Em fa una mica de vergonya reconèixer-ho però és la veritat.  

Estic molt contenta d'aquesta oportunitat per descobrir Bertrana de la mà de la Maria i amb la companyia i comentaris de tots vosaltres.  

Crec que gaudirem molt d'aquesta lectura :-)

Lídia

Vaja, doncs ho celebro! 

Vergonya, cap ni una. Amb la multitud de llibres que hi ha per llegir tots tenim llacunes que encara que un no fes res més que llegir no acabaríem d'omplir mai.

Gràcies i espero que la lectura et resulti estimulant i que t'agradi. Espero els teus comentaris.

:))

Per començar donar les gràcies a la Maria i a l'Ester per aquesta nova lectura !!!
El vaig anar a buscar a la biblioteca ja fa uns dies,més que res perquè no se'm tiri el temps a sobre, i ja he fet una primera lectura i ara gràcies al guiatge de la Maria fer-ne una de més profunda.
Som-hi doncs ?
Molt ben trobats a tots

Jordi

Benvingut un cop més, Jordi!

Aquesta novel·la és tan breu que permet fer-ne dues lectures o més durant el temps que dediquem a la lectura compartida. "Josafat" és una obra que demana relectures, té tants detalls, tants elements simbòlics... no ens els acabarem.

Espero els teus comentaris!

 

Vaig llegir-me aquesta edició fa uns mesos i vaig anar corrents a visitar la catedral. Tot i ser un clàssic és una novel.la moderna. M'encanta. No he llegit res més de Bertrana, crec que faré un pensament.
Loreto

Rellegir és un plaer, un gran plaer. Veig que ets de les meves, de les d'anar als escenaris reals on transcorren les obres literaries. Fantàstic!

T'animo a fer aquest pensament i a llegir més textos de Bertrana, "Josafat" és una porta d'entrada perfecta per endinsar-s'hi.

Bona lectura!