El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Lectura el Llibre de les bèsties: introducció

Ramon Llull

L’autor del Llibre de les bèsties, Ramon Llull, va néixer a Palma l’any 1232, en el si d’una família de nobles catalans que havien arribat a Mallorca per repoblar l’illa després que Jaume I la conquerís.

Jaume IIFins als 30 anys, va dur una vida cortesana molt de l’estil de l’època. Treballava de manescal de Jaume II [a la imatge], es va casar amb Blanca Picany l’any 1257, va tenir-hi dos fills, Domènec i Magdalena, i va relacionar-se bé amb els cercles de poder locals, si bé d’aquesta primera etapa se’n saben poques coses, més enllà del fet que vivia en un lloc de frontera i, per tant, amb una barreja de cultures i creences (a l’illa, hi havia cristians, musulmans, jueus...), i d’uns temptejos en la poesia trobadoresca, dels quals no se’n conserva cap mostra, potser perquè més tard ell mateix va renegar d’aquesta seva faceta i, qui sap, es va encarregar de destruir-ne el rastre.

Si Ramon Llull hagués seguit aquesta línia, és molt probable que avui dia no parlaríem d’ell, no se’l reconeixeria arreu del món com un gran filòsof, com un místic, com un teòleg, ni el consideraríem un dels pares del català literari. Però l’any 1263 les coses van fer un gir de 180 graus, segons explica al llibre autobiogràfic Vida coetània. Llull hi relata que mentre estava escrivint un poema trobadoresc adreçat a una dona, se li va aparèixer Crist crucificat. I que allò, aquella il·luminació, el va portar modificar el seu rumb vital.

A partir d’aleshores assumia tres objectius colossals: escriure el millor llibre del món contra els errors dels infidels, convèncer el Papa i els reis perquè fundessin monestirs on s’ensenyés llengües als missioners, i convertir els musulmans al cristianisme. Així doncs, convençut que res no el podria aturar, va abandonar dona i fills i, a partir del 1265, va començar un pelegrinatge que s’allargaria fins al final dels seus dies.

Va aprendre l’àrab per poder adreçar-se als infidels, va escriure molt en llatí (la llengua universal del moment a la Mediterrània) i va atrevir-se a utilitzar el vulgar també per escriure. El vulgar, en el seu cas, és clar, era el català, que fins llavors no era utilitzat en registres cultes. Llull, doncs, quan emprava aquesta llengua, tenia les dificultats del camp inexplorat, i ens podem ben imaginar que eren moltes, les decisions lingüístiques que havia de prendre, quan feia ús del català. Ara bé, tinguem ben clar un fet: darrere la utilització de la llengua catalana no hi havia cap consideració patriòtica ni sentimental, sinó utilitària: era l’idioma amb què podia apropar-se més als catalans a qui volia adoctrinar.

La biografia de Ramon Llull és apassionant, però a nosaltres ens convé centrar-nos en el Llibre de les bèsties. Deixem dit, però, que va acabar escrivint uns 265 llibres sobre temàtiques ben diverses (teologia, ciència, filosofia...), entre els quals podem trobar el Llibre d’Evast i Blanquerna (que inclou el Llibre d’amic i amat), l’Arbre de la ciència, Vida coetània i, evidentment, el Llibre de meravelles (la setena part del qual és el nostre Llibre de les bèsties).

De totes maneres, si algú s’ha quedat amb ganes de saber més de Ramon Llull, us proposem dos documentals ben interessants que podeu mirar en línia. Un, emès per Televisió de Catalunya, i que és una docuficció, i un altre que se centra sobretot en el Llull escriptor, i que va produir IB3.

El Llibre de les bèsties

Com ja hem comentat, el Llibre de les bèsties forma part del Llibre de meravelles, en què el protagonista, Fèlix, que és presentat com el fill del mateix autor, volta pel món i va coneixent diverses meravelles. El llibre està dividit en deu parts, les deu meravelles, segons la cosmovisió de Llull, i que apareixen en aquest ordre: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls o minerals i l’alquímia, els animals, els humans, el Paradís i l’Infern.

D’entre totes aquestes parts la setena és, sens dubte, la més diferent a totes les altres, sobretot perquè Llull no l’aprofitarà per desenvolupar cap teoria sobre els animals sinó perquè els agafarà com a eina per parlar-nos de l’afany de poder dels humans.  

El Llibre de les bèsties és, doncs, una mena de tesi política que Ramon Llull va escriure adreçada al rei de França Felip IV amb la voluntat d’ajudar-lo a governar millor i d’alertar-lo dels mals consellers.

Us sembla bé si el llegim i l’anem comentant?

Roc Casagran

Calendari de la lectura:

9 de novembre: Introducció 
10 de novembre: Capítols 1 i 2
14 de novembre: Capítols 3 i 4
17 de novembre: Capítols 5 i 6
21 de novembre: Capítol 7
Contingut relacionat

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Lectura el Llibre de les bèsties: introducció"

La veritat és que em va fer molta il·lusió saber que comptaríem amb tu a la Lectura Compartida, Roc, perquè tenia ganes de llegir la teva adaptació del “Llibre de les bèsties” des de la Setmana del Llibre en Català 2016. Ara ja tinc l’ocasió perfecta per fer-ho! cheeky

Ens llegim aviat!

Mx

En el llibre petit hi ha la bona sentència

Els documentals recomenats són molt interessants per entendre millor la figura de LLull.

Anem a gaudir de la lectura...

Eva

Ens podrem llegir una obra medieval com si fos actual? O haurem d'apagar la llum de casa i encendre unes espelmes?

 

Resultat d'imatges de velas libro

Ester F. Matalí

Això de llegir-ho amb llum elèctrica o amb espelmes va a gustos... Mentre no ens quedem a les fosques... ;)