El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

996

996
Autor/s: 
Editorial: 
Alrevès/Crims.cat
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
8.5/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 


Quan els policies veuen el cos d’un home nu, desfigurat i sense mans estabornit sobre les roques de la Punta de l’Escala en ple temporal de llevant ja intueixen que serà un cas complicat. Una dificultat important a l’hora d’investigar el crim és no saber ni la identitat de la víctima ni tampoc la competència policial a qui li pertoca el cas.

Un nou repte per al sotsinspector Damià Surrell i el seu equip en un assumpte de corrupció política i de màfies que trafiquen amb drogues, persones i diamants robats. Un cas tan enrevessat que només el podrà resoldre amb la col·laboració inesperada d’una sergent de la Guàrdia Civil vinguda de Madrid.

Un nou recorregut per diferents indrets de l’Empordà ens mostrarà les peripècies dels delinqüents i el seguiment que en fa el protagonista, que també haurà d’enfrontar-se a vells fantasmes del passat. Un cas que anirà molt més enllà de la deducció i el raonament après a l’Escola de Policia. Perquè ja se sap: per molt que vulguem oblidar-ho, la mar sempre ens retorna tot allò que hi llencem.

 
 

 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 
Tercer títol que en Josep Torrent publica a la col·lecció Crims.cat. Ve precedida de "La sang és més dolça que la mel" i "La noia que fa vint mesos que és a la presó". Lectures que encara tinc pendents, però que després d'haver llegit aquest últim títol de l'autor, passant a formar part de les meves properes lectures.
 
A la història no li falta de res: tenim un mort; diamants robats a un altre país d’Europa; tràfic de persones, de drogues i com no, de diamants; explicacions dels procediments que fan servir els diferents cossos de policia; premsa...
I també pinzellades de la vida del protagonista, en Damià Sorrell, que ja és la quarta novel·la de Josep Torrent que protagonitza. Encara que no haguem llegit les anteriors, com és el meu cas, podem seguir tranquil·lament la vida d’en Sorrell, l’autor dóna les suficients dades com perquè sapiguem com és el personatge.

 
L'autor ens explica els fets alternant dues veus narratives: la del sotsinspector dels mossos Damià Sorell en primera persona, que serà la veu predominant i l'encarregada d'anar-nos mostrant tant els avenços en la investigació del cos aparegut a l'Escala, com la seva vida personal. I un narrador omniscient en tercera persona que ens donarà detalls que l'inspector no pot saber i que ens ajudaran a entendre el cas.
Estructurada en capítols curts, això quan no són gairebé taquigràfics, que ens situen en el temps, respecte al cas, dient-nos el dia i quasi sempre l'hora que ens trobem.
Tot i aquesta estructura de capítols breus, de molt diàleg en l'acció, el ritme dista molt a ser ràpid. L'autor es val d'un tempo pausat per anar desgranant la història. Una història entretinguda que es llegeix d'una tirada.
 
Torrent ens apropa als paisatges de l'Alt Empordà i Girona, amb un cas que ens mostra les dificultats que sorgeixen a l'hora d'establir les competències policials, entre el cos dels Mossos d'Esquadra i el de la Guàrdia Civil, per veure qui es fa càrrec del cas. Encara que aquesta vegada són els Mossos qui s'enduen el mort, el cos acabarà treballant molt estretament amb la Guàrdia Civil.
A més a més també veurem reflectida la difícil relació que de vegades es dóna entre les forces policials i els mitjans de comunicació, que són capaços de tot per tant de poder treure una notícia.
 
Hi ha hagut una frase que m'ha robat el cor, sé que és pura casualitat, que en aquells moments l'actualitat devia ser aquesta, però m'ha fet espacial il·lusió la referència al poble que fa tretze anys em va acollir, tot i estar força lluny dels escenaris de la novel·la.
 
Bruixeta
 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "996"

Avui ens citem amb la novel·la negra, d’aquella que ens enamora pel seu detonant o sobretot per la tensió sostinguda i l’interès que mereix tot el procés d’investigació.

Enigmàtica com ella sola que fins i tot amaga secrets en el seu títol!

A 996 trobem un nou cas que ha de resoldre en Damià Sorell, el seu cas número 996. Esdevindrà el seu nou nombre de la sort o el detestarà per la resta dels seus dies?

Enamora de la ploma d’en Josep Torrent el respecte cap al gènere i al seu públic doncs trobem tots els ingredients i procediments detectivescos, els personatges institucionals i de les forces de seguretat alhora que barreja una mica la trama més fosca amb les pròpies vivències d’en Damià.

Poc a poc ja sabem de quin peu coixeja en Damià i què està disposat a fer per arribar a la veritat que tant cerca i anhela.

Corrupció, màfies, tràfic de drogues, diamants i trata de blanques es donen cita en un cas que no serà fàcil de resoldre.

Crec que el llenguatge que utilitza el protagonista juntament amb els diàlegs amb els altres personatges ajuden a que aquesta sigui una lectura àgil, plaent i molt dinàmica.

Un altre punt fort és la seva col·laboradora, una noia de la Guardia Civil vinguda de Madrid que a més d’ajudar-lo li pot ensenyar moltes coses i també el pot treure de polleguera. Ja se sap, cadascú treballa sota els seus propis protocols marcats per la força a la que representa però en el fons tots som humans i ens mouen les mateixes passions.

Per molt “boom” que hi hagi de la novel·la negra estrangera crec que pel públic lector en català res millor que un autor que s’expressa des d’inicis en la llengua i no ha de passar per filtres de la traducció i que a més situa l’acció en un dels indrets més macos de les nostres terres catalanes.

Tot un punt a favor de Crims.cat que ens està ajudant a crear-nos una biblioteca negra de qualitat amb el millor d’arreu i sobretot noves idees d’aquí.

Gràcies a Alrevés ens retrobem amb en Damià en un entorn preciós i molts interrogants que busquen ser resolts.

Us animeu a la aventura? No us en penedireu pas! @PetitaLlibreria