El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Aquí és on tot comença

Aquí és on tot comença
Autor/s: 
Editorial: 
Barcelona: Fanbooks, 2016
Il·lustrador: 
-
Traductor: 
-
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2015
Altres dades: 
a partir de 14 anys
Valoració dels usuaris: 
0/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Ella, Libby, pesa gairebé 100 kilos;
tot i que ja n’ha perdut més de 90, és encara una noia molt grassa. De fet, a culpa del seu pes va quedar immobilitzada a casa, i la van haver de treure amb una grua per poder dur-la a l’hospital, cosa que la va fer molt popular a la seva població i a tots als EE.UU.

Ell, en Jack, pateix en secret una malaltia no gaire coneguda anomenada prosopagnòsia, que l’impedeix reconèixer o distingir les cares de totes les persones, incloent familiars i amics.  Dues persones que semblen no tenir res en comú...

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Està molt bé.

M'ha agradat,perquè dues persones que a simple vista semblen pols oposats creen un lligam en el qual ho comparteixen tot. M'agrada en la manera de com es coneixen (tot i que no sigui la millor), com es fan amics i potser alguna cosa més i sobretot com s'expliquen els secrets.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Aquí és on tot comença"

Gràcies per afegir la fitxa d’aquest llibre, julietta183! wink La veritat és que... a mi també em va agradar molt! Aquesta és la ressenya que vaig escriure al meu blog “Paraula de Mixa”... Hi estàs d'acord?

 

“Aquí és on tot comença” va arribar a les meves mans gràcies a un sorteig organitzat pel fòrum “Què Llegeixes?”.  Reconec que en un principi la sinopsis no m’atreia gaire (crec que no li fa justícia a la trama) però el llibre em va acabar sorprenent més del que em podia imaginar! És cert que la història d’amor que conté és de manual (noi coneix noia, noia detesta noi, noi s’enamora de noia...) però el que fa especial la història del Jack i la Libby són les circumstàncies que els envolten...

La Libby ha perdut la seva mare, pateix sobrepès i l’escola sempre ha sigut un infern per a ella. Ara, haurà d’enfrontar-se amb tots els seus dimonis i tornar a l’institut després d’una llarga temporada durant la qual ningú ha sabut res d’ella.

 D’altra banda, el Jack és el noi més popular de l’institut, surt amb la noia més guapa i tothom pensa que té una vida perfecta. Lluny d’això, ningú coneix els problemes familiars que carrega a l’espatlla junt amb un secret que fa massa temps que amaga... Pateix prosopagnòsia (no em puc creure que ho hagi aconseguit escriure d’una tirada, visca! ^.^). “Espera un moment, Mixa, rebobina! Què acabes de dir? Prosopa... què?” Ho sé, és un nom complicat, però el que significa encara ho és més. 

La prosopagnòsia (dos de dos, estic en ratxa!) és la “incapacitat de reconèixer rostres de persones conegudes, normalment a conseqüència d’un dany cerebral”. Sí, ho heu llegit bé... Us imagineu ser incapaços de reconèixer les cares de la vostra família i amics? Alguna vegada havia sentit a parlar d’aquesta malaltia cerebral, però gràcies a Niven m’he adonat del que de veritat significa. Està tan ben plasmada que és impossible no posar-te a la pell dels personatges i sentir el mateix que ells. En fi, no em direu que aquesta història d’amor no està donant un gir inesperat!

D’altra banda, com us haureu pogut imaginar, hi ha molts altres temes que prenen protagonisme a la novel·la, com ara el dol, els problemes familiars o la falta d’autoestima, però sobretot tracta les conseqüències de “ser diferent”. Jennifer Niven ha sabut descriure a la perfecció el bullying: per què passa, com funciona, qui s’hi veu implicat, com se’l pot combatre... Mentre llegia no podia parar de pensar en novel·les que m’han marcat com ara “Wonder” de R.J. Palacio, perquè “Aquí és on tot comença” comparteix alguns dels seus missatges principals: 

Jennifer Niven

a) tothom fa el que fa per alguna raó

b) cadascú lluita la seva pròpia batalla (encara que no ho sembli)

c) res és blanc o negre, i

d) no hem de jutjar les persones sense donar-los una oportunitat.

D’altre banda, “Aquí és on tot comença” també m’ha recordat a un llibre que m’agrada molt de Sherman Alexie (el “Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada”) perquè els protagonistes diuen la veritat sense embuts i són molt cínics.

Personalment, el que més em va captivar de la Libby i el Jack són les seves imperfeccions i com troben la manera de potenciar el millor d’ells mateixos. La Libby pateix ansietat però està decidida a perseguir el seu somni mentre que el Jack no se sent bé amb ell mateix però intenta que el seu germà petit no segueixi les seves passes.

“Aquí és on tot comença” és un llibre que es llegeix molt ràpidament (que no us tirin cap enrere les seves 512 pàgines!). El seu estil és fluït, divertit, punyent, poètic i dinàmic, ja que cada capítol s’explica des del punt de vista de la Libby i el Jack alternativament.

Per acabar, sí, reconec que m’he quedat amb ganes de saber més sobre el Jack i la Libby, però en el fons sé que aquest és el final adequat (tot i que bastant previsible). Per als lectors el nostre viatge s’acaba, però pels protagonistes aquí és on tot comença. ;-)

Mx

Per llegir la ressenya sencera aneu al blog Paraula de Mixa

 

Gràcies! wink Tu has llegit alguna cosa més de Jennifer Niven? Hi ha qui, per exemple, m'ha parlat molt bé de "Violet & Finch" però també hi ha altres a qui no els hi ha agradat gens!

Mx

No l'he llegit, ni tan sols sabia que existia... però pel qhe he llegit aquí al Blog sembla interessant . El guardare a preferits i intentaré llwgir-lo, cosa dificul amb el.munt de llibres que vull llegir...