El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Déus i Guerrers II: L'Ombra Ardent

Déus i Guerrers II: L'Ombra Ardent
Autor/s: 
Editorial: 
La Galera
Il·lustrador: 
Fred Van Deelen
Traductor: 
Víctor Obiols
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2014
Valoració dels usuaris: 
7/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Hilas és capturat pels Corbs i enviat a treballar a les mines de coure de l'illa de Talacrea. Pirra també va a parar a l'illa, enganyada per Hekabi, a qui havia demanat ajuda per fugir de Keftiu. Telamó havia plorat la mort de Hilas, però la pena es converteix en odi quan sap que en realitat està viu. Hilas aconsegueix fugir de la mina i troba a les muntanyes un cadell de lleó abandonat. Pirra s'assabenta dels plans que tenen els Corbs d'atacar Keftiu. Amistat, enemistat, traïció, l'amenaça d'una gran guerra i tot plegat en una illa assentada sobre un volcà que es va despertant a mesura que les mines li furguen les entranyes.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

La continuació de Déus i Guerrers 1 o El Foc Blau, amb emoció i acció que van augmentant fins al final. Tant l'1 com el 2 estàn molt bé, llàstima que la resta de la saga no l'hàgin traduit al català. El llibre segueix la mateixa pauta que el primer:

-4 protagonistes: Un animal, l'Hilas, la Pirra i en Telamó

-Una deessa poderosa que viu a una illa on s'acaben ajuntant els protagonistes

-Els Corbs, un enemic que només es pot derrotar destruint la daga de bronze.

Però tot i seguir la mateixa pauta, és xulo igual i a més t'expliquen coses que en el primer llibre no entenies perquè desconeixies.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Déus i Guerrers II: L'Ombra Ardent"

Gràcies per la recomanació, Mapaor! Esperem que més endavant LaGalera canviï d’opinió i segueixi traduint la saga!

Pel que expliques, la història recorda bastant a la sèrie de Percy Jackson, oi?

Mx

No ben bé, si que a totes dues sagues hi ha una mica de mitlogia grega però a Percy Jackson és mitlolgia grega al segle XVI i amb humor Riordan, en canvi aquesta es situa a fins i tot abans de que es creguès amb zeus, hera... quan grècia estava a l'edat de bronze. No hi ha l'humor riordan però el llibre conté emoció i intriga.

Ja veig la diferència! Ostres, doncs sona molt interessant, no he llegit mai un llibre que passi en aquest període de la història. Creus que està ben ambientat? yesno

Mx 

Sí, Michelle Paver és una escriptora que investiga i explora molt sobre les époques i els llocs dels quals escriu. Però de l'edat de bronze hi ha molt poca cosa documentada i ella barreja el que es sap amb la seva imaginació. Per exemple, fa que una illa sigui una deessa i si el volcà erupciona, ells entenen que han fet enfadar la deessa o els teràtremols, és perquè Qui somou la terra (que és un déu) s'està despertant. La narració en 1a persona de la cadella de lleó i del dofí estàn molt ben fetes, t'acabes pensant que els animals pensen així cheeky.