El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El Nadal que no vam tornar a casa

El Nadal que no vam tornar a casa
Editorial: 
A contra vent
Valoració dels usuaris: 
8/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Un llibre super emotiu (jo a més en vaig veure un es pectacle amb música de cançons de Nadal i nadales). és un recull de fragments, cartes i escrits. d'autors catalans a l'exili. Alguns molt coneguts com Joan Olive o Agustí Bartra que parlen del seu Nadal a l'exili. Un llibre per regalar en aquests dies especialment.
Us en copio un fragment d'Agustí Bartra i us desitjo un bon Nadal:

Una gran pau ajudà el pas del vaixell aquella nit; l'aigua no es movia. Cap llum no revelava el nostre pas cap a la immensitat. Érem una volva que el vent d'Europa gronxava i que un clergue basc beneïa a mitjanit entonant a boca tancada l'hosanna de pau i de fe en una transfiguració que ens donava coratge. Alçàrem els ulls a l'infinit i descobrírem l'Àngel de Nadal que ens assenyalava la ruta. Poc després vèiem les primeres llums d'Amèrica, fent-nos bolcar el cor.”

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "El Nadal que no vam tornar a casa"

M'ha semblat tan interessant que em proposo llegir-lo abans de...la Candelera. D'enguany, si pot ser.  De moment ja  el tinc localitzat.

Fet!

De fet, és un llibre que gairebé es pot llegir d'una tirada. La M. Jesús ja ens ha explicat quina mena de llibre és. Jo només voldria afegir que la qualitat literària dels textos és força irregular, evidentment. Quim Torra ens explica en el pròleg:

"Als noms d'Eugeni Xammar, Josep Pous i Pagès, Avel·lí Artís, Agustí Bartra, Pere Coromines, Ambrosi Carrion, Ventura Gassol i els germans Carles i Agustí Pi i Sunyer, s'hi sumen els d'Emili Vigo, Jordi Vallès, Joan Ferrer, Gàcia B. de llorenç o F. Garcia-Trabal, que , tot i ser molt meus coneguts, van fer arribar els seus articles, alguns escrits des dels camps de Sant Cebrià i de Bram, a les revistes d'exiliats catalans a París, Buenos Aires, Xile o CiutaT de Mèxic"

Una mica més amunt, ens diu:

"Hem fracassat en l'intent de construir aquest Nadal (el del 39) en paral·lel reflectit a la premsa de Barcelona. Ha estat impossible. No ens hem vist amb cor. Hauria calgut una dosi de cinisme excessiva. El Nadal feixista és, senzillament, el Nadal d'un altre país".

I algun dels autors dels textos incideixenm en aquesta idea. És més, hi ha alguns que no passen el Nadal a casa no pas per què no puguin fer-ho, sinó per principis. Fixeu-vos  en aquest fragment de Xavier Benguerel a Carta oberta a la meva mare:

"Tu ens voldries tots junt  aquest any i tots els anys, però jo no sabria enganyar-te, mare. Jo no el voldria passar amb tu, aquest Nadal. No el voldria passar amb tu perquè a la teva petita església de raval el clergue predicarà en una llengua que no és la nostra (...)quina joia podria resplendir en la nostra taula si dintre les presons hi ha germans nostres que s'hi estan consumint (...)?"

En el primer text, Pere Carbonell ens explica com els catalans del camps de Setfons fan un pessebre en una església:

"El rector de Setfons ens féu muntar un pessebre a la església tal i com es fa aquí. Hi hem anat a bastir-lo i n'hem tret la millor joia dels nostres dies d'exili: dones que ens coneixien malament, velletes per a qui nosaltres èrem, éssers estranys envoltats de malefici , ara ens demanaven d'on sortíem , si èrem els mateixos que havien vist en un malson.
El nostre Nadal ens ha fet veure com portant amb nosaltres les essències de la nostra ànima col·lectiva obrim la confiança dels pobles germans".

Suposo que després de posar al vostre abast aquest petit tast no cal dir-vos que és un altre dels llibres que cal  llegir, per poc que es pugui.  Per molts motius: per la qualitat literària  d'alguna de les seves pàgines; per conèixer més de prop la història i la literatura del  nostre país;  com a homenatge a tots aquells que no van tornar a casa, aquell Nadal... Només per això, ja mereix ser llegit.

Gràcies per recomanar-lo, M. Jesús.