El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El senyor de les mosques

El senyor de les mosques
Autor/s: 
Editorial: 
Empúries
Any d'edició: 
2009
Valoració dels usuaris: 
8/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Text de contraportada: "Tots eren fills de bones famílies britàniques, tots havien après a l’escola els principis bàsics de l’educació anglesa, tots cantaven en el cor, tots bevien educadament el te a les cinc... en definitiva, tots eren nens exemplars. Però després del naufragi hauran de sobreviure a l’illa solitària on han anat a parar, i la por, la soledat i la duresa de la situació els convertiran en uns autèntics i cruels salvatges."

>> OPINIÓ: Tots hem imaginat algun cop què passaria, què faríem si per un cop de mala sort acabéssim abandonats en una illa deserta, sols o amb algú més. En què ens convertiríem? En el cas que fóssim nens, podríem conservar intacta la nostra suposada innocència? Precisament això últim és el que es planteja William Golding en aquest llibre que li va valdre el Premi Nobel de Literatura.

Una trentena de nens, d’entre cinc i tretze anys, queden atrapats en una illa deserta després d’estavellar-se l’avió que els havia de dur a un lloc segur i allunyat de la guerra atòmica que lluiten els adults.

A partir d’aquest fet, Golding fa una descripció del millor i el pitjor que pot sorgir de la naturalesa humana, tot vist des de la perspectiva dels ulls “innocents” d’una colla de nens. M’ha agradat els protagonistes que ha triat, perquè és una manera de trencar el tabú que diu que els nens són purs i bons, incorruptes. És cert que des de petits mamem del funcionament de la societat en què vivim, ja sigui “supra” o subliminalment.

Així mateix, aquesta innocència està present a tota l’obra, també en els actes dels protagonistes i secundaris. Per dir-ho d’alguna manera, l’antagonista i el seu grup no veuen res mal fet en els seus actes i fins i tot amaguen involuntàriament la cruesa dels seus actes: no hi ha més cec que el que no vol veure.

El contrapunt el posa el protagonista, tot i que des d’una vessant molt realista, allunyat de discursos moralistes. De fet, en alguns moments cau en la temptació de deixar-se portar per la força del grup o actua de manera egoista. De fet, la causa mateixa que provoca la rivalitat entre els dos personatges principals és completament egoista: el desig de voler escapar de l’illa.

A mida que avança la història, la personalitat dels dos protagonistes principals (protagonista i antagonista) va sorgint a la superfície i es va consolidant. Així mateix, la relació entre els dos també va evolucionant al llarg de tota la novel·la. Crec que aquests dos aspectes estan molt ben treballats. A més, el fil de la trama és un crescendo total.

Vaig començar el llibre perquè feia anys que el veia per casa i perquè de tant en tant m’he d’obligar a llegir clàssics, però la veritat és que m’ha sorprès i m’ha agradat i enganxat molt.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "El senyor de les mosques"

Bravo, enquatimonia!
Completament d'acord amb tu i encara més perquè EL SENYOR DE LES MOSQUES és un dels meus llibres preferits. En tinc molts ja ho sé, però aquest n'és un. Recomanable i molt.

Maria Jesús

El vaig llegir fa més de deu anys, però el recordo molt perque em va marcar profundament la natura humana que reflecteix l'autor, en tota la seva cruesa i absurditat. Violència, angoixa, soletat i por... recordo moltes sensacions d'aquest llibre, que per sobre de tot, demostra que l'humà fa qualsevol cosa per sobreviure, i que l'home és un llop per l'home, com va dir Plauto.

Estic molt d'acord amb el que dius equantricromia, i ceconec que es un llibre que em va marcar. Me'l vaig llegir a l'escola quan tenia 13 anys. Violencia, angoixa, i la por dels protagonistes, sensacions que es fan tan palpables com les lletres escrites. Bravo!

Vaig llegir El senyor de les mosques fa massa anys i això vol dir que recordo molt poc de l'argument però recordo molt bé que em va impactar i em va agradar. Segurament algun dia l'hauria de tornar a llegir.
Penso que és un llibre atemporal que mostra perfectament de que som capaços en situacions extremes ( i no tant extremes) i dóna molt per a pensar.

Ara diré una cosa que potser molts no hi estareu d'acord, però per a mi és molt més alliçonador i molt més reflexiu per a adolescents que El vigilant en el camp de sègol. He de dir però, que quan jo els vaig llegir ja havia deixat l'adolescència.

dolors

Hi ha molts llibres que són molt més adients que el Vigilant en el camp de sègol. Personalment no em va marcar gens el llibre d'en Salinger, i li tinc especial mania a la seva obra per que el seu llibre s'em va fer avorrit i el personatge era un impertinent i un malcarat. No l'haurien de fer llegir a la ESO, perque justament esperona aquesta mena d'actituts en els adolescents d'avui dia. :(

"El vigilant" no el vaig llegir al batxillerat. Ho vaig fer d'adult. El llibre reflecteix la situació de l'adolescent rebel  i es fa llegir per fomentar el debat.  No sempre s'encerta amb el títol ni el contingut ni molt menys amb l'estudi.  Passa el mateix amb "Tirant-lo-Blanc".  Van fer una versió adaptada que no va funcionar. Han tornat a fer una altra només eròtica. Si no s'explica, la conclusió que molts tindran és que el cavaller anava de llit en llit. No és això.   Crec com tu que hi ha molts títols adients i actuals, però també hi ha certes obres que s'han de llegir. Agradi o no, són els referents que tenim.

No sé si encara aguanta a la llista de lectures per l'ESO o el Batxillerat. Altres com "El naufrago" aguanten. Si no hi és, crec que és un error deixar fora un llibre com aquest. Ens volen imposar llibres de consum que s'obliden fàcilment i deixar de banda veritables obres literàries que són també referents que no es fan vells.

Formo part d'un grup que es dedica al foment de la lectura entre els joves. Alguna cosa s'ha de fer. Els llibres obligatoris causen rebuig, però alhora, fan falta per formar el criteri de l'adult. El contingut de la llista de llibres obligatoris és discutible, és cert. Sóc partidari d'obrir aquesta llista, fer-la més ampla i més participativa, en especial dels joves, sempre però, el criteri d'un professor adult. "El Nàufrago", aguanta força bé com aguanta "Diari d'Anna Frank", són opinions de nens d'instituit espontànies i sense censura.
Tornant-hi a les lectures obligatòries, crec que ampliant la llista en nombre de títols i afegint-hi una part triada exclusivament pels joves al seu aire, canviaria molt la situació. Al grup que estic, hem detectat que hi ha joves a qui els agrada llegir però que coincideixen en el tema "obligatori". A la fi i a la cap és un signe d'adolescència.

 

Crec que un bon sistema per fer que els adolescents aprenguin a valorar la lectura és fer com feiem a classe de castellà a la ESO, llegir el llibre entre tots. Així no hi havia ningú que s'escapolís de la lectura. I un bon llibre per això com tu dius és l'Anna Frank. El vaig llegir per voluntat pròpia als 12 anys quan me'l van regalar, i em va marcar per sempre més. Crec que no hi hauria tants brètols feixistes als instituts si es llegissin llibres d'aquesta mena a classe.

Ara rellegia els comentaris, Manel, i veig això que dius de l'ESO. Al meu fill li han deixat triar llibre pel tercer trimestre però la profe l'ha agafat per banda i li ha suggerit El senyor de les mosques. Ja tinc llibre per Sant Jordi!

Ester F. Matalí

No sé quins eren els altres, però crec que és una fantàstica tria. Em sembla que no se n'arrepentirà. I, ésclar, que ens ho comenti a tots els que en som partidaris

Maria Jesús

 

Un llibre magnífic, que s’ha de llegir. Una anàlisis a la psicologia humana  a través d’uns nens ens una illa. 

Si vas llegir Els Hereus, aquesta del  Senyor de les Mosques completa la visió que Golding té de la naturalesa humana del Homo Sapiens.

La vaig llegir a la universitat i em va impressionar. Suposo que encara em faria el mateix efecte.

Suposo que és un llibre molt bo, però jo me l'estic llegint a l'escola i tinc la sensació de que tot passa molt lent. Fins al final no hi ha acció.

Segurament el fet de que sigui un llibre de lectura obligatòria també fa que perdi l'interès (perquè sempre són avorrits) i em desmotivi.

A algú més li ha passat?

Hola Escarola,

jo el vaig llegir per a la universitat, era força més gran que tu ets ara, i tot i així em va semblar un llibre difícil (així que jo de tu no em desanimaria! cool). És fa lent perquè és com una pel·lícula de por psicològica: l'autor s'aprofita que els protagonistes no saben què està passant exactament al seu voltant, com per exemple quan els menuts comencen a desaparèixer. També és una novel·la que se centra molt més de les idees polítiques de l'autor (la civilització i la barbàrie, el valor de la democràcia) que no tant en l'acció. 

El meu consell seria que intentéssiu deixar-vos portar pel ritme de la narració més que forçar-lo. No vull fer spoilers a ningú, però puc dir que tota la tensió es va acumulant, i cap al final explota tot i el desenllaç és força impactant, d'aquells inoblidables. 

Em sap greu no poder ajudar més. Penso que a vegades les lectures obligatòries se'ns atravessen precisament per això: perquè ens hi han obligat! (a mi em passava igual amb les lectures d'escola). Tanmateix, no deixa de ser una oportunitat de descobrir uns personatges que t'arriben al cor, i que demostren un coratge i uns valors magnífics quan han d'afrontar unes situacions terrorífiques (em refereixo a Piggy i a Ralph). 

A reveure! 

Moltes gràcies per aquesta aportació, N_T! El senyor de les mosques era una lectura que tenia pendent i, després de llegir ahir el comentari de l'Escarola, vaig anar cercar-lo a la meva biblioteca particular. Ara s'ha convertit en el llibre que m'espera cada vespre a la tauleta de nit. Només he llegit les quinze primeres pàgines i ja estic atrapada per les paraules de William Golding!