El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Els enemics silenciosos

Els enemics silenciosos
Autor/s: 
Editorial: 
Columna
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Valoració dels usuaris: 
8.5/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Quan a la Nora Prim, una detectiu singular, aficionada a l’alcohol, amb unes relacions familiars complicades i amb l’estranya capacitat de viatjar en el temps, li encarreguen la investigació de l’assassinat de la Dolores Rey, s’adona que serà un dels reptes més grans de la seva carrera. La història de la Dolores Rey, la prostituta que es relacionava amb les elits de la postguerra, mai no va ser aclarida. Ara és el torn de la detectiu i del seu meticulós company, en Pere Tauler, per descobrir què va passar aquella nit freda de 1949. La Nora haurà de viatjar a diferents moments del passat per endinsar-se en un món fosc, però fascinant, on s’enfrontarà als clarobscurs d’una societat.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Una novel·la entretinguda i una manera diferent d’acostar-nos al gènere policíac i negre.

Els enemics silenciosos és una novel·la policíaca que parteix de la investigació d’un assassinat comés fa més de seixanta anys. Dolores Rey, una prostituta de luxe i molt ben relacionada amb gent important de l’època, mort brutalment assassinada l’any 1949. Això sol no seria novetat, la singularitat rau en la seva investigadora, la Nora Prim, capaç de viatjar en el temps, al passat. I, aquests viatges temporals per fer les investigacions és el que li dóna un tractament diferent al gènere. Un risc, una novetat, un atreviment, en definitiva una singularitat que, d’entrada, pot causar una certa sorpresa, xoca -m’ha xocat- com a lectora, però que més enllà de la versemblança real, li dóna un atractiu i un aire diferent al gènere i al relat.

La Nora Prim i en Jaume Tauler treballen pel CIEC (Centre d’Investigació Estratègica de Catalunya), una agència estatal catalana inventada per l’autora on s’encarreguen d’investigar els casos que no s’han pogut resoldre en el passat i que les peculiaritats de la investigadora poden ajudar a tancar. La Nora té la capacitat de viatjar al passat a través de les bombolles temporals que han quedat atrapades en espais on hi ha hagut violència, fet que facilita, i molt, les investigacions ja que des del passat pot veure en persona què va passar. I ho ha de fer sola, el seu company, en Jaume Tauler, només forma part del present. En el passat es convertirà en una mena d’espectadora, amb capacitat d’interrogar, dialogar i observar, sense intervenir-hi per canviar res, sense prendre’n part ni posant en alerta a ningú per no alterar els esdeveniments ni la història, encara que a vegades pugui deixar una certa empremta.

Podríem dir, en trets generals, que la novel·la avança en dues realitat, el present amb la investigació i la vida dels dos protagonistes i el passat, on la Nora puntualment hi apareix. Un passat, que s’inicia en la postguerra i on l’autora, més enllà de la pròpia investigació, recrea magníficament bé. Un treball rigorosament documentat és la clau que fa servir la Mireia Llinàs per il·lustrar-nos una excel·lent ambientació, tant pel que fa als escenaris com pel grapat de detalls en objectes, olors, sensacions i colors, que la Nora troba i dibuixa al lector. Per això, no ens pot estranyar que abans de saltar en el temps l’autora faci vestir a la Nora segons l’època, perquè allà on arribi encaixi i passi desapercebuda. Com afirma la mateixa autora al Nosaltres llegim Si situés la història al 1949 perdria aquesta distància emocional des del present, que dóna molt de joc generant molta ironia i molta tensió, que em semblava absolutament interessant. És aquest aparèixer en el passat en un bar, el maleter d’un cotxe, la Monumental o al Congreso de los Diputados, sabent què passarà sense poder, ni voler intervenir per no canviar ni el curs de la Història ni el de la seva pròpia història.

La novel·la està escrita en primera persona, és la mateixa Nora, qui ens mostrarà com és: freda, segura, intuïtiva, compromesa i tenaç pel que fa als aspectes de la feina i sensible i emocionalment inestable pel que fa a les relacions personals. Dividida en capítols, corresponents majoritàriament als salts en el temps i que l’autora posa títol per donar pistes d’on la podrem localitzar. Una trama capaç de mantenir al lector atent i interessat, una subtrama d’amor impossible i peculiar que viatge en el temps, un passat gràfic i real de la nostra història i, tot, lligat amb una investigació policial i la peculiaritat de la seva protagonista. Una novel·la que es llegeix força bé, però que pel meu gust perd una mica en el seu final.

El mite de Carmen Broto. És llegint les dues entrevistes que us enllaço que descobreixo el nom de la Carmen Broto, una prostituta de luxe brutalment assassinada l’any 1949. I és quan descobreixo la relació que hi ha, el punt de partida o el referent, entre ella i la Dolores Rey, l’assassinat de la qual la Nora ha d’investigar. Com a lectora m’agrada saber aquestes coses, quan un personatge fictici està basat, inspirat o dibuixat en un de real. Penso que saber-ho abans de llegir no en condiciona la lectura, sí que la fa, diguem-ne, més especial.

En molts aspectes i, segurament per la feina de guionista de la Mireia Llinàs, Els enemics silenciosos, es presenta en l’imaginari del lector com a seqüències d’una pel·lícula que, depenent de l’època en la que es trobi la Nora la podrien veure en blanc i negre, color sípia o a tot color. Com la mateixa Mireia explica sembla complicat i molt costos poder portar la novel·la a la pantalla, la dificultat i els costos dels escenaris del passat en són un dels problemes. Llàstima.

http://quaderndemots.cat/els-enemics-silenciosos/

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Els enemics silenciosos" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!