El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Els ossos soterrats

Els ossos soterrats
Editorial: 
Alrevés
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
ISBN: 978-84-16328-66-6
Valoració dels usuaris: 
8/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Després de la guerra civil, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna. Ningú no sap el parador concret dels cossos fins que, setanta anys després, l’arqueòloga Júlia Ardid i el seu jove equip intentaran descobrir on són els cadàvers i qui va assassinar aquells homes per tal de fer justícia i treure a la llum les seves restes.

A les extremes dificultats d’iniciar l’excavació s’hi afegiran coaccions de tota mena: des de polítics i eclesiàstics interessats en mirar cap a l’altra banda fins a ferides familiars mal tancades que ressorgeixen de l’oblit. I és que ja se sap: tot mort té una història al darrere que potser a algú no li interessa gaire desvetllar, i ni molt menys saber d’on venim i desenterrar el passat. I més quan resulta que la fossa no conté només els cadàvers dels cinc homes. Hi ha una sorpresa terrible amagada sota terra que ho canviarà tot.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Acabat d'arribar de Catalunya dels meus enviats especials a la Fira del Llibre en català. Quin goig rebre llibres catalans a l'estranger! Els ossos soterrats va guanyar el III Premi Memorial d'Agustí Vehí-Vila de Tiana.

 

Fa uns anys, quan vaig comentar que havia llegit Memòria d'uns ulls pintats, algú les opinions del qual em fio en el camp literari em va dir: «Ostres, un altre llibre de la Guerra Civil, ja n'hi ha prou no? Ja podríem mirar cap endavant.» Aquest comentari em va sorprendre. Com que "ja n'hi ha prou?" Ens n'hem d'oblidar? Hem de fer veure que no va passar? De fet ara que la generació d'avis que la va lluitar i la va patir va desapareixent, (deuen ser pocs els supervivents del front que encara són vius al 2016) crec que és imporant que els que només n'hem sentit llurs històries les recordem i les passem a la generació que puja. 

Els ossos soterrats m'ha recordat històries que em contaven a casa, casos molt semblants als de la novel·la. Tant semblants, de fet, que llegir-la se m'ha fet força difícil i per poder avançar m'havia d'anar repetint que era ficció. 

Narrada des de la perspectiva de dues dones, una als anys 40 i l'altra a segle XXI, les històries s'entrellacen i ens porten a un final  pel meu gust massa rodó. No dic "massa" perquè no el vulgui, sinó perquè a la vida real les coses no surten tan perfectes. També és un final que veus venir i això li treu una mica la gràcia a la intriga. Sigui com sigui, l'arribada inesperada d'aquest llibre em va encantar i espero poder seguir les obres que Alrevés vagi publicant.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Els ossos soterrats"

Avui de la mà d’en Silvestre Vilaplana us presentem una obra de la que encara creiem que no ens hem reposat. Tota a la redacció  de La Petita Llibreria tenim un punt a destacar diferent als altres i realment només ens posem d’acord al parlar de la grandesa estilística de l’autor i la serietat en la que tracta un tema tan sensible i alhora important per la historia personal i la historia conjunta de tot un territori.

Sembla mentida que encara avui hi hagi víctimes de guerra que no sabem on descansen i que hi hagi famílies que reclamen i les administracions competents es dediquen a donar l’esquena i prefereixen no tocar temes problemàtics.

No es just. A part que els que varen morir tenen el dret d’un enterrament digne i un acomiadament amb els seus familiars hem de pensar en la seva família i els amics de la seva quotidianitat que no poden trobar la pau sense trobar-los a ells.

A Els ossos soterrats, una novel·la que s’emmarca en el gènere negre i també a l’històric ens situa a la Valencia de la Guerra Civil.

Setanta anys més tard, la Júlia, arqueòloga de professió i justiciera de cor, trobarà els cossos de cinc homes dels que intentarà esbrinar la seva identitat i posar llum sobre les ombres de l’oblit.

La feina no serà ni fàcil ni agraïda i potser la lectura resulta una mica dura però reflexa al cent per cent una realitat que no hem d’oblidar. És un llibre que ens mostra com la memòria històrica és passat que vol esdevenir present i ensenyar-nos allò que passava com si fóssim testimonis pròxims a una època no tant llunyana.

Rebrà coaccions i amenaces, poc recolzament de l’Església però també la necessitat de les famílies per tancar un capítol dolorós de les seves vides.

Aquesta noia no defallirà ni es doblegarà a les recomanacions dels poderosos i s’aixecarà com la veu de la justícia.

No és estrany que sigui el III Premi Memorial Agustí Vehí, ens ha deixat a tots ben bocabadats i preferim no desvetllar-vos massa cosa més.

El que heu de fer és anar a la col·lecció de Crims.cat i fer-vos amb un exemplar. De ben segur que us agradarà i us farà pensar.

És dels llibres que no deixen indiferent i això és el que importa.

Des d’aquí felicitem a l’autor, a Alrevés i al somni de Crims.cat per una tan bona feina i només ens manca desitjar-los que segueixin treballant en aquesta direcció molts i molts anys més.