El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Et donaré tot això

Autor/s: 
Editorial: 
Columna
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
Premi Planeta 2016
Valoració dels usuaris: 
6.7/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Avui em sento una mica cohibida al fer aquesta ressenya, com dir tot allò que vols dir sense caure en típics i tòpics? Aquesta és la sensació que m’enfronta al full que tinc al davant per fer-vos cinc cèntims del Premi Planeta 2016.

Dolores Redondo, una dama negra molt minuciosa en el detall i que ens acostuma a traslladar a zones rurals on l’ambient es recrea en personatge per si mateix alhora que desenvolupa una tram complexa i ben definida a partir d’un succés fosc que canviarà la vida de molts personatges i ens mostrarà les misèries més humanes.

Columna ens presenta Et donaré tot això amb una portada que convida a fer-se moltes preguntes, una finestra rodejada d’heura a la tardo i un home pensatiu, trist i afligit s’amaga rere els vidres entelats de la humitat. Quina és la historia que ens vol explicar? Què sent i amaga al seu interior com el seu cos físic s’amaga dins la casa?

Una autora que ens va seduir amb la trilogia de Baztán i avui ens presenta en un sol volum una historia que ens explica en Manuel, l’escriptor protagonista de la historia en el moment en que dos guàrdia civils li notifiquen la mort del seu marit Álvaro.

Descobrirem la família de l’Álvaro, una família que esgarrifa i que només es mesura per les seves possessions, classistes fins a la medul·la i amb títol nobiliari, i com l’amor del seu marit el porta un pas més enllà transformant-lo de mica en mica en detectiu, aquest necessita descobrir el motiu dels secrets entre ells i qui el va matar.

Un treball difícil el que ha realitzat l’autora al plasmar plana rere plana no només un thriller amb grans dosis psicològiques, sinó que transforma la pena i dolor de la pèrdua en una lluita en la recerca de la veritat.

Una recerca que portarà al lector a la infància de l’Álvaro, a les seves amistats, a començar a estirar d’un fil que mica en mica, pas a pas es va transformant en una corda una mica més gruixuda que finalment es transformarà en la veritat i soga de l’assassí.

Una novel·la de més de sis centes planes que comença amb un tempo lent i amb el detonant d’una trucada a la porta i que mica a mica va agafant cos per si mateixa unint la vida de tres protagonistes que sense tenir res en comú ho acabaran tenint tot.

Espero que estigueu preparats per perdre-us per la Ribera Sacra, per enfrontar-vos amb la noblesa més arrelada i una conspiració que podria acabar amb més d’un d’ells i mostrar-nos que potser la mort de l’Álvaro no va ser la primera i potser no serà la darrera. @PetitaLlibreria

 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Et donaré tot això"

prèvia experiència de la trilogia tenia moltes ganes de llegir-me el següent. La veritat que al principi m'ha semblat una mica lent, però a mesura que avança la trama no defrauda. Aquesta autora et deixa en tensió fins al final. Molt ben escrit i tramat. Recomano llegir-lo

Dolores Redondo mostra una gran traça en la creació de personatges. L’Álvaro m’ha semblat un dels millors de la novel·la tot i no prendre part en l’acció. Però el dibuix que se’n fa, tant a través de la gent que el coneixia com dels seus actes, és brillant. I malgrat l’ombra del dubte, que planeja sobre ell durant tota la història, al final del llibre tenim una imatge perfectament clara de la seva persona.

El llibre està ben escrit, com podia esperar-se d'un llibre que es presenta a un premi Planeta tan ben dotat, però per a mi això no ha estat prou per a valorar-lo. Fins la meitat del llibre la descripció que fa dels personatges és interessant i la trama es desenvolupa molt bé. 
Nogensmenys a partir de determinat moment sembla que l'autora recorda que la bona literatura no ven, que cal alguna cosa més per a ser un súper-vendes, i de sobte arracona allò que lentament ha conseguit i es dedica a la sang i el fetge. 
Un exemple em servirá per a demostrar-ho: a la meitat de la novel.la el lector  s'interessa sobre la problemàtica familiar del guàrdia civil, un dels protagonistes, però l'autora malbarata l'interés creat, i cap al final soluciona amb una sola frase el problema: “a lo lejos vió como el matrimonio hablaba, tal vez empezaban a solucionar sus problemas”.
 
 
Si es cert que com va dir Juan Goytisolo “a bona literatura és la que fa d'alguna manera el lector i l'ajuda a descobrir alguna cosa que l'afecti”, aquesta novel.la es conforma amb altra cosa.