El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Gente precaria. La rebelión de los frigoríficos vacíos.

Gente precaria. La rebelión de los frigoríficos vacíos.
Autor/s: 
Editorial: 
Alfaqueque Ediciones
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2015
Altres dades: 
Col.lecció "Ensayo y pensamiento crítico"
Valoració dels usuaris: 
7/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Amb pròlegs d’Olga Rodríguez, Diego Cañamero i Manolo Monereo, l’autor relata les entranyes de la crisi en format periodístic amb reportatges i entrevistes.

Enric Llopis recull el testimoni i l’experiència vital d’afectats per la crisi i realitza entrevistes a Manolo Cañada, Rafael Mayoral i José Coy, activistes socials. Aquest no pretén ser un llibre per a la militància; de fet, s’hi acosta des d’un punt de vista crític. Si més no, es dirigeix a la gent que ha arribat als moviments socials com a única via de salvació personal, davant d’una devastadora crisi sense pietat.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Un petit llibre atípic, però necessari per conèixer què ocorre dins dels moviments socials, habitualment silenciats o falsejats pels mitjans informatius oficials. Sense oblidar les valuoses informacions que ens forneix sobre la crisi-estafa actual i, sobretot, al voltant dels desnonaments injustos i anticonstitucionals, el que trobe més important de tot --i que és fonamental per qui es troba en situació precària (millor, precaritzada)— és un missatge clar perquè la gent afectada per situacions injustes s’organitze i lluite col·lectivament; tenint com a exemple a seguir la PAH i els resultats positius que està aconseguint, malgrat l’oposició fèrria dels poders fàctics. Del contingut de l’obra extraiem orientacions ben profitoses sobre el camí a seguir per assolir una societat millor per a tothom: Cal construir una cultura de la cura/ atenció entre la gent que milita, que treballa, que fa coses per millorar la situació del de “baix”. Cal llançar un missatge unitari i de construcció d’afectes i atencions, fomentar el sentit de companyonia. Sols el poble pot salvar el poble. Cal lluitar junts per la vida. Quan sembrem amb tendresa, quan es posem al lloc de l’altre, amb empatia i comprensió, podrem construir camins que funcionen. En els processos d’empoderament ens adonem que el nostre problema no és pas individual sinó col·lectiu. Aquí l’afectat comença a recuperar la seua dignitat i aconsegueix fer minvar el seu sofriment. Cal crear xarxes de solidaritat, d’ajuda mútua, per a lluitar contra la precarietat, l’exclusió i la pobresa. Per canviar la realitat allò fonamental és el treball al carrer, tot i que l’institucional també pot ajudar bastant. L’alternativa al capitalisme és l’economia social autogestionada i cooperativa, però també el sector públic. A aquesta economia alternativa i solidària, per reeixir, li cal una finançament ètic i públic, que ara no té, perquè no els interessa als que retenen el poder. “Mentre seguirem competint entre nosaltres, li farem el joc als que manen; l’important és la cooperació i la solidaritat” (Toni Carrión).

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Gente precaria. La rebelión de los frigoríficos vacíos." encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!