El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

La noia del club

Editorial: 
Bromera
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
8/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Avui em retrobo amb una de les meves autores de capçalera, una dona que enamora amb la seva prosa i l’amor a les lletres que emana en totes les facetes de la seva vida.

Voleu saber de qui parlo, oi?

Doncs de la gran Maria Carme Roca, per mi la gran dama de les lletres catalanes de l’actualitat. La seva bibliografia és molt extensa i està plena d’èxits però cada lector és un món i segur que els llibres preferits canvien en cada cas però per mi la seva obra “A punt d’estrena” va ser el detonant de la meva incondicionalitat.

També destaquem des d’aquí “L’enigma Colom” i “Katàlepsis” en que ens mostra com es mou en novel·les històriques, novel·les de ficció i com pot alternar públic jove i adult sense perdre la seva essència i el seu segell de qualitat.

Les seves lletres són vitals, un xic rebels i molt ben emmarcades.

En la novel·la que avui ens ocupa, La noia del club ens farem amics de la Flora, una noia que viu a la Barcelona dels anys trenta desitjant triomfar en el camp de la natació i en l’amor.

El marc històric de la Barcelona convulsa de l’època fa que les dificultats de la noia augmentin per les pressions socials i polítiques i de la ploma de l’autora ens dibuixa a la perfecció què significava ser dona en aquells temps.

Només amb força i nedant contracorrent d’allò imposat podrà acomplir el seu somni. Voleu que us ho desvetlli? Esteu equivocats, ho heu de descobrir i desgranar poc a poc vosaltres mateixos.

Poc a poc, l’amor que sent per en Romà també serà una lluita doncs ell és de la classe alta de la ciutat i ella com a rebel i anarquista se li complicaran les coses amb el seu cercle d’amics.

La lluita de classes i els ideals poden frenar un amor que sembla perfecte?

Ella i les seves amigues de l’època com la Mercè Rodoreda, l’Anna Murià, la Rosa Maria Arquimbau i la Irene Polo no doblegaran les seves aspiracions personals ni professionals a les condicions adverses. Són un grup molt potent.

És gran encert per part de l’autora que siguin en gran part personatges reals i icònics de la cultura catalana per acabar d’arrodonir una novel·la fresca en que el motor és lluitar per un somni a pesar dels entrebancs del camí.

Hem de viure la vida, això ens ho ensenyen aquestes noies.

Voleu desvetllar les incògnites que us hem presentat? Doncs gràcies a Trànsit d’Edicions Bromera podeu gaudir d’aquesta obra imprescindible.

Vinga va! És una novel·la excepcional! Un nou èxit a la bibliografia de la autora! @PetitaLlibreria

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "La noia del club"

És la primera novel·la que he llegit de na Maria Carme Roca i m’ha produït sentiments encontrats. Ben construïda, ben escrita, fàcil de llegir i ben congruent amb les intencions expressades al títol i al subtítol, ens transmet el valor de l’esforç per aconseguir la superació dels obstacles, en aquest cas d’una dona que vol fer esport en aquells temps encara més masclistes que els actuals, i ens mostra el conflicte per l’enamorament entre membres de classes socials diferents, un clàssic a la literatura romàntica, resolt en aquest cas en positiu. La relació, per ser més exactes, s’esdevé entre un home de classe alta i una dona desclassada, en ser aviciada pel pare, que venia de classe baixa. La resta, la situació social i política turbulenta d’aleshores, apareix de rerefons, com un decorat que s’imposa a les vides dels protagonistes i en el qual no semblen gaire integrats o potser sí, del costat de l’ordre a totes passades. L’execrable pistolerisme, amb què llavors se substituïa la confrontació política, es presenta al llibre exclusivament de la banda dels qui s’atorgaven la representació dels més febles i explotats, com una venjança eixelebrada contra els patrons. L’autora no ha volgut posar-nos en gaires antecedents sobre els orígens d’aquest fenomen tan violent, sobre els abusos de la patronal i la policia corrupta. Això fa que hom veja aquesta injusta i lamentable reacció com a força més boja, indiscriminada i desproporcionada del que ho fou realment. Tot i el meu rebuig sense escletxes a qualsevol tipus de violència, pense que no ajuda gaire a comprendre la història --i, doncs, a superar els conflictes-- tombar la balança dels fets del costat d’una o altra part dels seus actors. Potser la figura d’en Gabriel, anarquista pacífic i, doncs, seguidor del principi llibertari que el fi mai no ha de justificar el mitjans, equilibra una mica tot plegat. Quant a la qüestió feminista, tot i que hi sura amb la presència protagonista de força personatges femenins, alguns d’històrics, no s’hi tracta directament. En resum, he trobat amor i superació amb una mirada de la classe mitjana femenina de la Barcelona dels anys trenta del segle passat.

Estimem sempre la natura, nosaltres inclosos.