El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

L'elegància de l'eriçó

L'elegància de l'eriçó
Autor/s: 
Editorial: 
El Balancí
Gènere literari: 
Any d'edició: 
01/10/2007
Valoració dels usuaris: 
7.6/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Acabo de llegir L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery. L'animal escollit serveix de metàfora per a les dues protagonistes, l'eriçó sembla una cosa per fora i n'és tota una altra per dins, i això és el que passa amb la Renée, una vídua de 54 anys i la Paloma, una nena de dotze.
Ës un llibre que m'ha agradat força i que no et deixa indiferent. També dintre de l'història recomana llibres, sobretot, els de Tolstoy.
Salutacions.

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "L'elegància de l'eriçó"

Doncs a mi no em va agradar gens, se'm va fer pesat, i la meva edició tenia un munt de faltes esgarrifoses... Jo a la Paloma li hauria clavat un parell de mastegots!

Maria

A mi em va encantar!!! Aquest va ser un altre dels llibres dels que em vaig enamorar de la portada. Un dia, quan encara no s'havia fet famós, el vaig trobar en l'apartat de llibres del bassar de Caprabo com a novetat. Buscava alguna cosa per llegir i em va semblar que podia estar bé. M'hi vaig posar i em va enganxar molt. M'encantaven els personatges de la Paloma i la Renée, però el que em tenia el cor robat era el senyor Kakuro Ozu.

Més endavant vaig veure la pel·lícula i l'adaptació em va semblar genial. Al llibre, la Paloma explica la història a través d'una mena de diari. En canvi a la pel·lícula, per fer-ho més clar, el director opta per a que la Paloma vagi sovint amb una camera de video explicant en veu alta el que veu i/o sent. Els actors estaven encertadíssims, tots, sense excepció.

Per cert, aquest llibre l'hauré deixat a sis o set persones i encara està en perfecte estat i el conservo a casa. La peli, que la vaig aconseguir en DVD casualment, va ser excusa per una reunió d'amigues al voltant del reproductor de DVD i també ha circulat per no sé quantes cases i no me l'han tornat perquè la filla d'una amiga meva està preparant un examen de francès i li va molt bé per practicar. També va ser una de les escollides pel cicle de cineclub del meu poble el mes passat (fan una al mes), jo no vaig poder anar, però m'han dit que va tenir força èxit i que va agradar molt smiley

A mi em va agradar força, encara que em sobra el final semifeliç el vaig trobar una mica ensucrat...

No sabia que havia una pelicula. Miraré de buscar-la a la biblioteca. A veuré, si està ben encertada i és fidel al missatge que es vol donar l'autor.

Carme

 

 

 

 

La pel·lícula es diu "El erizo" (2009) i està dirigida per Mona Achache. Espero que t'agradi!

A mi la lectura d'aquest llibre em va seduïr. Ja fa temps me'l van deixar i encara puc recordar-imaginar l'edifici amb porteria al París benestant, a la nena de familia bé, a la sorprenent portera i a uns quants personatges més. I recordo també les emocions que transmet la seva lectura, la profunditat amb què retrata i despulla poc a poc els personatges l'autora, si no m'equivoco, Muriel Barbery. Per a mi, aquesta és una novela sorprenent, intel.ligent i emocionant, un regal.

És un llibre fantàstic. M'agrada la senyora portera, tota una font de coneixement amagada sota un món a on es valora més la posició social que la personalitat, El gat, la nena, el senyor japonès que sap trobar la veritat. El final no és just per la senyora. Vaig plorar.

 Mª Amparo

Jo plorar no vaig plorar, però casi. 
Em sento una mica identificada amb la portera, es clar, que tot just començo a llegir llibres com els que anomena ella en la novel·la.
Carme

 

 

Lectura ideal per trencar estereotips de persones cultivades i lletraferides contraposats a persones de condició humil i previsible. Penso que és un cant a l’anonimat desitjat com autodefensa d’una societat que tendeix a assignar rols i posar etiquetes a tot.

Senzillament excel·lent. Pel meu gust, una mica massa carregat d'una filosofia i literatura que desconec i que, per tant, em costa de seguir en les seves cavil·lacions. Però tant la història com l'estil, m'han agradat molt. I el final, què dir del final? Inesperat és poc. Miraré de buscar-ne també la pel·lícula.
Molt recomanable per als que adoren la prosa treballada i tenen paciència si en algun moment se'ls fa pesada. 
 

 

 

Hola carme, jo em vaig llegir el llibre i em va agradar molt. Després vaig veure la pel·lícula; està força bé, tot i que no és el mateix

Si t'interesa la tenen (almenys a Barcelona) a totes aquestes biblioteques:

 BCN CV.Francesca Bonnemaison-Música i cinema      
 BCN CV.Gòtic Andreu Nin-Música i cinema      
 BCN CV.Sant Pau Santa Creu-Música i cinema      
 BCN EIX.Joan Miró-Música i cinema      
 BCN EIX.Sagrada Família-Música i cinema      
 BCN GRA.Jaume Fuster-Música i cinema      
 BCN GRA.Vila de Gràcia-Música i cinema      
 BCN GRA.Vila de Gràcia-Música i cinema      
 BCN HG.El Carmel Juan Marsé-Música i cinema      
 BCN HG.Guinardó M. Rodoreda-Música i cinema

Jo quant m'el vaig llegir em va agradar molt, moltíssim, però fa poc m'el vaig rellegir i el vaig trobar molt més senzill que el primer cop

Doncs em sap greu però a mi no em va agradar pas gaire. Els personatges els vaig trobar molt poc creïbles i com diu la Maria, una mica de bufetada i tot. Una mica massa ensucrat també.

La primera part del llibre em va resultar una mica infumable. Mira que el vaig agafar amb moltes ganes de llegir-lo.. però en mica en mica les vaig perdre totes...

S'ha de dir que al meu gust, molt millor la pel·lícula, que el llibre.

Sembla que amb aquest llibre no hi ha consens. Una companya a la feina no el va acabar. A mi sí, em va agradar, malgrat tot. Ja havia llegit "Une Gourmandisse" de la mateixa autora que també em va agradar, però la lectura d'aquest ha estat més agradable.

El vaig llegir en un Club de lectura, fa uns anys, i el recordo com a un llibre que em va agradar molt, tant la història com la manera d'escriure. Per a mi una molt bona lectura!

 

A mi aquest si que m'ha agradat moooolt. Havia vist la pel.lícula i em va encantar, és de les meues favorites. I el llibre m'ha encantat. L'alta burgesia il.lustrada o pseudo-il.lustrada i el món treballador il.lustrat i més humà. També el final em va emocionar i mira que ja el coneixia per la pel.lícula. Llegiré més d'aquesta autora a vore què tal.

Em va encantar. Vaig plorar com una madalena per això, el final em va deixar totalment fora de joc. Arrel de llegir-me-la, em vaig comprar Anna Karenina, de Tolstoi. Aquest encara no l'he acabat, em falta poc, però és un totxo!

Elisenda

Sí que té algunes pàgines un xic carregades de filosofia, però suposo que va amb els personatges. M'agrada com se'ns van presentant de mica en mica i es va construïnt la relació entre ells. A més, no hi falta la ironia, que ajuda a desengreixar. :)

És un d'aquells llibres que s'han de tenir al presetatge de casa i deixar-lo a tothom que busqui lectura. Em va agradar moltíssim. Té aquesta "finura" francesa que no sabria com explicar... I la pel·lícula també molt ben feta! S'acosta l'estiu i és ideal! 

Pensaments robats de tots aquells eriçons que amaguen la seva vàlua.

Com a fan del cinema francès, he de dir que vaig veure primer la pel·lícula, no va ser premeditat sinó casualitat. I em va captivar tant que el llibre era el següent pas lógic. I encertada decisió.

El final és el que més em va fascinar, malgrat hi ha qui opina que és massa ensucrat. Li dóna sentit a tota l'obra, trobar un motiu prou important per no calar foc a la casa i voler marxar a un "altre barri" per no quedar atrapada en una petita peixera de peixos de colors.

"... el que és bell és el que copses quan passa. És la configuració efímera de les coses en el moment que en veus al mateix temps la bellesa i la mort. Potser estar viu és això: atrapar instants que moren.

 

"... em faria molta por haver d'escoltar allò que l'altre, amb tota seguretat, també calla".

Muts i a la gàbia d'en Pere Calders.

En general el vaig trobar pesadíssim i segurament no va ajudar el fet que vaig trobar la protagonsita una pesada que Déu n'hi do. Tan llesta, tan súper intel·ligent, tan estupenda ella i, tot i això, va de víctima i és incapaç de millorar la seva condició laboral? No em va despertar cap simpatia. Per sort a mesura que avança l'obra i coneixes els altres personatges (tot i que la indivídua és força acaparadora!) la lectura es fa més interessant, més "humana" i finalment quan l'acabes no et penedeixes d'haver-te'l llegit.
Sí, tracta de mil i un temes filosòfics, i és possible que als amants de la filosofia els agradi, però a mi, això, no em va fer ni fred ni calor, em va interessar més veure el desenvolupament dels personatges i descobrir com conviuen els uns amb les altres.

Molt lluny d'aquí...

Ostres... el tinc aparcat des de l'any 2008 i sempre n'hi ha d'atres primer. Avore si enguany puc arribar a llegir-lo. Tindré en compte les teves indicacions i miraré de no caure en el fet d'odiar la Palometa de bon començament.

 

cool  Sembra melons i colliràs melons; sembra faves i colliràs faves.

El tenia pendent de da uns set anys. Com algú ha comentat per aquí sempre hi havia alguna altra lectura que s'imposava. Al final vaig anar a comprar el Tallador de canyes de Junichiro Tanizaki i com que sempre m'agrada cercar entre els estants vaig trobar L'elegància de l'eriçó i vaig dir-me que havia arribat el moment de llegir-la. No me vaig equivocar.

He vist distintes opinions, jo m'inclino per les favorables a la novel·la tot i que també comparteixo part de les negatives. Sí que m'ha agradat, de fet no podia deixar de llegir-la,però no és menys cert que quan hi reflexiono penso que els personatges estan una mica estereotipats.

Estic d'acord amb tots aquells que la consideren ensucrada però trobo que té la gràcia de mantenir-te interessada mentre la llegeixes i també m'agrada les reflexions sobre la vida que s'hi fan.  

Spoiler: Prem per desplegar
El final me sembla com una porta per la qual s'escapa l'autora, talment com si ella no pugués admetre l'amistat/amor entre en Kakuro i na Rénee. Una llàstima.

Salutacions!

Margalida