El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Licantropia

Licantropia
Autor/s: 
Editorial: 
Edicions de 1984
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2013
Altres dades: 
Col·lecció Mirmanda, 102. ISBN: 978-84-92440-97-9
Valoració dels usuaris: 
8.9/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

------- ----------

Un fotògraf barceloní, casat amb la metgesa d'un poble de l'Alt Matarranya —i establert en aquesta població fictícia, la Pobla de Llobosa— comença a percebre sensacions estranyes, anomalies en la seva vida quotidiana tranquil·la i feliç. Paral·lelament va descobrint, com qui no vol la cosa, certes coses sobre l'origen de la seva família materna i, per extensió, de la de la seva dona. I de la vila on viu. Hi ha una història del segle XVIII que és el germen de tota la peripècia.

http://edicions1984.wordpress.com/tag/carles-teres/

http://esmolet.wordpress.com/category/sobre-mi/licantropia/

http://www.tv3.cat/videos/4455572/LICANTROPIA-DE-CARLES-TERES

Us enganxo alguns dels comentaris rebuts via Twitter, Facebook, SMS i e-mail:

« [...] ahir vaig acabar de llegir Licantropia, gairebé ho vaig fer d’una tirada. M’HA ENCANTAT!!! M’ha sorprês, m’ha enganxat, i ha estat un plaer llegir un llibre tan ben escrit. Quin domini de la têcnica i de la llengua!
I de les variants dialectals! Ningu no diria que és la seva primera novel.la  Licantropia és un llibre molt madur, molt reposat, que demostra un saber fer darrere increble.
[...] m’esperava llegir una cosa de qualitat, però de veritat que és del milloret que he llegit en els darrers temps.
ENHORABONA [...]»

Twitter: (Marina E.) Ep, doncs acabo de començar i estic xalant com una xiqueta!! Jonathan Harker al Maestrat, no? - Oh, sí! Per cert, arriba el crepuscle i em començo a cagar de por amb - Jo avui no vaig a dormir si no sé què hi ha en aquella calaixera!

Ricard Ruiz (El Pais) a Pico.cat: “Jo crec, i no és una exageració, que aquest segurament és un dels millors autors que ha sortit de la Franja; i fins i tot et diria que, des del temps d’en Jesús Moncada, segurament aquesta és una de les novel·les més potents sorgides a la Franja”. Una ressenya molt bona de Ricard Ruiz al “Què llegim?” (picó.cat) a partir del minut 17:36, tot i que tot el programa és molt interessant, especialment la ressenya de “La intrusa” d’Eric Faye (1984), que em deleixo per llegir. Ah! i en Rodríguez Picó diu que, de totes les que s’ha presentat al programa, es queda amb “Licantropia”!

Font: El País, Quaderns.

Ricard Ruiz, El País, Quaderns.

Una novel·la, ras i curt, que descobreix un dels millors autors mai sorgits de la Franja. I una nova troballa, per tant, d’Edicions de 1984.
Cal precisar, però. Perquè Terès viu a la Franja, al Matarranya, de fa dues dècades, però el seu naixement va ser a Barcelona el 1962. I perquè és cert que Licantropia, més enllà de la seva aparent vinculació al gènere fantàstic, es pot considerar l’obra que més bé s’ha arrelat a la llengua, l’entorn i la llegenda de l’àrea ebrenca des dels temps de Jesús Moncada, tot i que el seu editor actual no ha estat el primer: trista ironia, Licantropia va rebre el 2011 el que podria ser el darrer Guillem Nicolau, premi que el govern aragonès deixarà de finançar. La publicació inicial, de només unes dotzenes d’exemplars, no hauria impedit en tot cas que la novel·la romangués oblidada sense aquesta meritòria recuperació.
Revisada, a més, en detalls com les transicions, que juguen amb la intriga de predestinació i el cliffhanger (elements finals per donar suspens) de culte, la versió final de l’opera prima de Terès narra la recerca d’un fotògraf, el Llorenç, quan tres anys després d’establir-se a la Pobla de Llobosa comença a descobrir indicis que l’empelten amb el mite dels allobats. Cal advertir, però, que Licantropia no és de cap manera una novel·la d’homes llop. Entre l’instint i el deliri, entre la ciència, la història i la llegenda, el del Llorenç és en realitat un relat d’autoconeixement que explora els lligams de l’home amb el passat, amb la natura feréstega, amb l’instint i les arrels. La resta, insinuada, suggerida amb ofici, recorda el Joan Perucho de Les històries naturals, tant pels dips, aquí sense nom ni tradició vampírica, com per les taxonomies i geomorfologies que afegeix l’Agustí, cunyat del Llorenç. Però ho recorda, juga a recordar-ho, en citar Lovecraft, en arrencar amb un capítol que actua de pròleg gòtic a partir d’un mossèn vençut per la bèstia. Perquè de fantasia, a la novel·la, només hi ha la dels personatges. Dit d’una altra manera: tot el que explica Licantropia és possible. Tot. Steve Jobs inclòs, per estrany que soni allobar el rei d’Apple. Una altra cosa, amb tot, és que hom pugui admetre la versemblança forçada d’algun atzar, o que hi hagi qui arrufi el nas davant l’acumulació de baules genealògiques que permeten al Llorenç lligar els avantpassats. Res que grinyoli, tanmateix, si no hi ha ganes de furgar.
Superada la juguesca, a més, l’aposta de Licantropia esdevé atàvica, apassionada, tan carnal com el desenllaç: és l’aposta pel paisatge, pel territori, per la parla amb els mínims castellanismes. Perquè Terès, hàbil, no només ha barrejat el bosc amb Torredarques, i els masos amb les coves, sinó que ha combinat el narrador en català estàndard —que no light, al contrari!— amb tot d’intervencions dialectals per part de personatges com la tia Encarna, algunes de les quals, per variació i precisió, denoten el suport d’Artur Quintana i mereixerien un estudi a part. Unides a les indagacions toponímiques i etimològiques, a llegendes com la de la Punta de la Samarreta i a les troballes bibliogràfiques del Llorenç, tot plegat sense oblidar el ritme i el misteri, aquestes mossegades estilístiques fan de Licantropia més que un bon debut. Amb la seva potència formal i simbòlica, de fet, l’autor palesa haver devorat bé Perucho, Moncada i Sánchez Piñol. Té la força dels llops, aquest Terès, i la transmet amb la llengua, com pertoca. Sense pèls.

 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Licantropia"

L'he llegit com a tres vegades, he anat disfrutant cada vegada més i no en descarto una altra. Disfruteu de la inquietud i sensibilitat que t'embolcalla durant tota la història.

Un llibre sensacional, un domini de la llengua sorprenent, un tempo narratiu precís i prodigiós. Sens dubte, una novel·la excepcional!

 

Licantropia és la primera novel·la que publica Carles Terès i amb la que guanyà el Premi Guillem Nicolau 2011. Aquests premis han estat reconvertits per un d’únic en el que es fusionen els escrits en llengua aragonesa i en el que s’inclou el català. (Vegeu artícle de l’Heraldo d’Aragón:http://www.heraldo.es/noticias/cultura/2013/03/19/cultura_denuncia_tratamiento_realidad_linguistica_aragonesa_los_premios_literarios_227050_308.html )

A banda d’això, Licantropia és una novel·la que combina una història ambientada en les terres de l’Alt Matarranya amb un tema de moda com són els homes llop.

Personalment em fascina la proximitat dels personatges que conviuen en un argument de caire fantàstic.

Podreu trobar més informació en el següent link: http://esmolet.wordpress.com/category/sobre-mi/licantropia/

Us recomano efusivament la seva lectura.