El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Pandora al Congo

Pandora al Congo
Editorial: 
Gènere literari: 
Any d'edició: 
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
7.6/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

'Aquesta història va començar amb tres enterraments i va acabar amb un cor trencat: el meu. L´estiu de 1914 jo tenia 19 anys...' Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L'acusen d´haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo. Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l´entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debó a l´Àfrica, amb l´esperança que el llibre pugui ser útil per a la seva defensa.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Pandora al Congo"

Interessant viatge subterrani, en què les descripcions geològiques són el teló de fons d'una història d'amor i mort sorprenent.

Leah

Fantastica. Creia que les novel.les de ficció no eren el meu. M'ha agradat molt. Molt recomanable, mes que la pell freda

Aquest llibre, al començament, no m'agradava però tot d'una em va començar a atraure i al acabar-lo vaig pensar:\Que bo\

esta força bé pero es millor la pell freda.

Mai seré feliç, si soc víctima de les meves emocions, esclau de les meves passions o presoner d'estúpides esperances.
{Phil Bosman}

Una gran experiència lectora, no podia deixar el llibre. La història m’ha arrossegat, no sé si estava bé o malament escrita, perquè he oblidat que estava llegint, m’he transportat a un altre món.

[img width=65 height=45]http://sadabombon.files.wordpress.com/2011/08/zzzz_aleph.jpg?w=640&h=392&crop=1[/img] ...relligat amb amor en un volum, allò que en l'univers es desfà en fulls

Durant gran part de llibre no vaig poder evitar pensar en La pell freda però vaig agafar força i vaig continuar. El resultat no em va decepcionar. M’ha agradat molt (una de les coes que més m'ha agradat es l'habilitat de l'autor per escriure una gran escena de terror, després una d’humor ben divertida i que cap me semblara fora de lloc. 

Si he d’explicar el contingut del llibre (sense desvelar gran part del mateix) diré que l’autor ens explica una historia d’amor, justicia i crueltat (entre moltes altres coses, supose).

Per altra banda, feia temps que no me sentia tan identificada amb un personatge (Thomas Thomson en aquest cas).