El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Seixanta-vuit

Seixanta-vuit
Autor/s: 
Editorial: 
Pagès editors
Il·lustrador: 
Laia Carrera
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Altres dades: 
9è Premi de Narrativa Lleida convocat per l'ajuntament de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
Valoració dels usuaris: 
10/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

El Rafel Rovira s'enfronta a un nou cas que el portarà, aquest cop, a París. La seva antiga professora de francès, l'Enriqueta Pasqual, rep una postal il·lustrada amb l'església de Saint-Germain-des-Prés, en ella hi ha escrites unes paraules del seu antic amor dient-li que encara l'estimava i demanant-li perdó per haver-la deixat plantada a les portes d'aquella església feia més de quaranta anys quan decidí deixar-la a ella per abraçar la causa revolucionària d'aquell maig del 68. La postal no tenia cap adreça ni cap telèfon amb el qual pogués contactar amb l'Ignasi Camprubí, per això la professora va decidir possar-se en contacte amb el seu vell alumne Rafel Rovira, que havia esdevingut un detectiu de renom a les terres de Lleida després d'haver resolt amb èxit l'assassinat d'un jubilat al barri de Cappont. Li demanà que trobés l'Ignasi per poder refer el seu amor, en Rafel no dubtà a acceptar l'encàrrec i es posà, de seguida, a investigar el cas amb l'ajuda de la seva assistent portuguesa Betina. Un cas que el portarà a descobrir alguns dels secrets amagats rere aquella revolta, implicant a l'espionatge xinès i destapant una sèrie de cadàvers en un París que més que la ciutat de la llum semblarà la de les tenebres. 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Aquest nou cas d'en Rafel Rovira m'ha agradat tant o més com l'anterior. El detectiu que té un despatx atrotinat en el carrer Cavallers, 37 de Lleida s'endinsa en un París que reviu la revolta estudiantil del maig del seixanta-vuit i que investiga la residència de l'antic amor de la seva professora de francès.

També m'ha semblat original que els títols de cadascun dels dotze capítols que conformen la novel·la estiguin extrets de les consignes amb les quals el jovent revolucionari que va protagonitzar elmaig del 68 decorava els murs de la Sorbona. Aquells eslògans, símbol de com la imaginació es va fer amb el poder, es troben recollits en nombroses obres d'entre les quals l'autor cita la de Julien Besançon, publicada per Tchou éditeur poc després de la revolta de maig, sota el títol Les murs ont la parole. Mai 68. ​És justament d'aquest llibre d'on han estat extretes les consignes que encapçalen els diferents capítols.

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Seixanta-vuit" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!