El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Temps de rates

Temps de rates
Autor/s: 
Editorial: 
RBA (la Magrana)
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
0/10
Valora aquest llibre: 
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Tot comença quan un traficant que fuig encoloma una motxilla plena de cocaïna al seu veí de replà. Vuit quilets de no res. I que li guardi mentre és fora, li diu. L’Eloi –perquè el veí es diu Eloi– s’espanta, pateix, no sap què fer. I així passa les setmanes, mort de por amb els vuit quilos sota el llit. Però un dia, per lluir davant els col·legues del parc, n’agafa una mica. I després una mica més. I conviden unes noies, també. Quines festes, xaval. I això el fa popular al barri, és clar. El rei del mambo, que diríem. Però també atreu l’atenció dels mafiosos de la Verneda, els rivals del traficant, els mossos corruptes... que cada cop tenen més ganes de saber qui és aquest Eloi i d’on surt tanta coca de primera qualitat. Directe i contundent, amb un ritme endimoniat i diàlegs fulgurants on sura un humor marca de la casa, Marc Moreno dóna veu a uns joves sense futur que tenen les drogues i la delinqüència com a referents idealitzats. Fins que coca i trapis deixen de ser un joc i es converteixen en una activitat de risc. O és que no s’ho imaginaven?

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Sense alè. Sí, sense alè. Així és com es queda el lector després d’haver llegit l’última novel·la del Marc Moreno, «Temps de rates».

 

Escrita amb un ritme endimoniadament trepidant, que no dóna treva; a cop de frases curtes; diàlegs brillants; descripcions fugaces que donen els detalls més essencials de l’entorn o dels personatges; sense perdre aquest toc d’humor, negre, molt negre, al que ja ens té acostumats l’autor, i que serveix per arrancar-nos encara que només sigui un lleu somriure, en mig de tanta sordidesa.

 

El que més ens crida l’atenció és la forma d’estar narrada...no desvetllaré gran cosa perquè si no perdria la gràcia quan la llegíssiu, només apuntar que l'autor es basa en un narrador testimoni, una veu molt peculiar a la qual Marc Moreno sap treure-li tot el profit i aconsegueix que la història ens sigui molt més propera.

 

L’autor situa l’acció en un barri de Barcelona que ell coneix molt bé, la Verneda. Un barri que queda molt lluny de les guies turístiques de la ciutat, de les postals que es venen a les Rambles; una barriada que viu en una realitat que molts preferim obviar, però que existeix, que és tangible i que és a toca nostra: drogues, delinqüència, joves sense cap esperança de futur, parats de llarga durada, famílies que sobreviuen amb poc més de 400 euros mensuals, desnonaments...

 

Si a «Contra l’aparador», anterior novel·la de l’autor, també situada al barri de la Verneda, en Marc Moreno  ens presentava a dos personatges que van acabar sent entranyables per al lector: en Cruif i en Reixac; a «Temps de rates» ho serà el mateix protagonista, l’Eloi, i els seus dos inseparables amics: en Charly i el Mentens. I sobretot,  la mare de l’Eloi, que per a mi ha estat el personatge revelació de la novel·la.

 

Personatges   tan ben perfilats que ens assemblarà estar-los veient, asseguts al banc del parc; amb els que no ens costarà empatitzar, especialment amb l’Eloi, i que moltes vegades ens despertaran tendresa. Nois del barri, que fan servir un llenguatge del carrer, dels baixos fons.

I per a mi aquesta és una de les grandeses del Marc com a escriptor, aconseguir que personatges desarrelats, veritables perdedors d'aquest joc macabre que és la vida, ens despertin tendresa; ens faci patir quan ells pateixin i  que ens alegrem de les seves efímeres victòries.

 

«Temps de rates» és la novel·la més negra d’en Marc Moreno. Una novel·la carregada de brutalitat i fatalisme, que ens fa un retrat descarnat d’una crua de realitat;on no trobarem a ningú que sigui extremadament bo, però tampoc a ningú que sigui maleïdament dolent, els personatges són com les circumstàncies en què viuen els fan ser, no tenen cap oportunitat de triar o de canviar el seu destí, que sembla escrit a foc.

 

Bruixeta

https://magiadellibres.blogspot.com.es/

 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Temps de rates"

Avui ens enfrontem a la novel·la negra guanyadora de VIII Premi Crims de Tinta 2017 Temps de rates d’un autor que per a mi és més un amic i un gran encantador de serps amb la seva vessant d’editor a “Llibres del delicte” com amb novel·les anteriors com: “Independència d’interessos”, “Els silencis dels pactes”, el seu relat a “La reina de diamants” o “Contra l’aparador”.

Primer de tot i saltant-me tot el protocol d’una ressenya us vull parlar del nostre Marc Moreno, un home lluitador, positiu, intel·ligent, amb una gran visió de futur i una mica inconscient al saltar al buit amb una editorial de proximitat que ha resultat ser tot un èxit tant en autors, en títols com amb una gran qualitat.

Un engrescador amb les seves paraules, capaç de recomanar-te un títol i encertar de ple amb una historia que et portarà a les profunditats més fosques de la societat, del canó d’una pistola o a la taca de sang seca que ningú ha esborrat.

Aquest és l’home, l’escriptor i l’editor que amb gran reconeixement de RBA La Magrana ha rebut el reconeixement que al meu modest entendre encara li mancava.

Dit tot això i esperant que em perdoneu la llicencia us convido a visitar La Verneda, un barri del extraradi on un narrador molt protagonista ens presentarà una situació complicada. Tot començarà amb la trucada a la porta del veí, l’Eloi li obre i es troba amb una motxilla negra que ha de guardar, en aquesta hi ha vuit quilos cocaïna.

Quant de temps s’ha de cuidar el d’un altre? Que passaria si se n’agafes una mica o una mica massa?

L’Eloi no és més que un adolescent en un barri desestructurat i on conviuen el millor de cada família, la novel·la comença presentant-nos els fets i tot seguit part de les seves conseqüències, afortunadament retrocedim en el temps i descobrirem que en fa l’Eloi de la droga, els problemes que li ocasionen i com la seva vida canvia.

Un thriller on no només es toca el drama de la droga, de l’alcohol, de la prostitució, de les màfies, traficants amb ganes de pujar en l’escala del negoci, una historia dura on la marginalitat conviu amb el pessimisme, on les places es transformen en forats negres on la vida de molts canvia a canvi de farlopa o de quatre duros i on alguns mossos són més que corruptes.

El seu llenguatge marcat per l’argot tant en la narració com en el diàleg li aporten dinamisme i un marc concret a part del geogràfic, una novel·la que enganxa des de la primera plana i manté al lector atent a una realitat social que preferim obviar, amb un final més que sorprenent mostrant-nos la fortalesa d’un personatge que de manera soterrada passa una mica desapercebut.

L’heu de llegir, heu d’endinsar-vos en les aigües tèrboles i gaudir d’una tinta negra que denuncia realitats socials però que alhora ficciona una trama absolutament addictiva.

Una historia on jugar amb foc pot ser molt perillós i sortir-ne cremat el menor dels seus problemes. @PetitaLlibreria