El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Un altre pas de rosca

Un altre pas de rosca
Autor/s: 
Editorial: 
Quaderns Crema
Gènere literari: 
Any d'edició: 
1999
Valoració dels usuaris: 
8.1/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Harold Bloom considera James com a un escriptor canònic americà, tot i que l’obra de l’autor intenta mantenir un difícil equilibri entre les arrels del seu país d’origen i l’Europa que tant el va influir, i més concretament entre les molt diferents idiosincràsies d’ambdós mons consolidades al llarg del segle XIX. Aquesta influència també es reparteix entre les fonts literàries que l’alimentaren: Nathaniel Hawthorne, Honoré de Balzac o Ivan Turgenev. Al seu torn Bloom afirma que Henry James va influir en Fitzgerald, especialment en el vessant que tant valorava el primer i que es tradueix en el principi essencial que «el novel·lista ha de tenir una sensibilitat que no deixi passar res per alt». James també va influir en l’autor del Gran Gatsby en l’articulació d’un estil que es mou entre la moral i l’estètica, sense jutjar.
 
Un altre pas de rosca (“The Turn of the Screw” - 1898) és considerada una novel·la curta, té estructura de novel·la i pretensions de relat, allò que els anglosaxons anomenen short stories o novellas. L’obra es va fer molt popular en la seva època, i posteriorment va propiciar una versió operística “The Turn of the Screw” de Benjamin Britten (1954) i un ballet inspirat en ella en un muntatge de William Tuckett (1999).
 
L’obra explica un conte de terror que amb el pas del temps ha quedat sensiblement desfasat. És una de les obres en les que James aborda el món dels fantasmes (juntament amb El racó feliç -1908- o Sir Edmund Orme -1891). Tot i que a moltes guies de lectura podem llegir que l’obra és considerada com un model de la literatura fantàstica, en realitat James aborda el món dels fantasmes sense pronunciar-se en excés, delineant una exasperant ambigüitat. La pregunta que ens fem en llegir el llibre és: ¿Què vol demostrar l’autor? ¿Ens vol manifestar la convicció de que, d’alguna manera, existeixen els fantasmes? Henry James probablement hi creia, però no estic segur que s’atrevís a explicitar-ho en excés. L’autor juga novament a l’equilibrisme entre la interpretació racional i l’opció per una explicació sobrenatural.
 
Com en tota l’obra de James, cal destacar la capacitat de plasmar una intensa observació psicològica dels personatges, tot i que no arriba a la intensitat aconseguida a “What Maisie Knew” (1897) –que ha inspirat la recent pel·lícula dirigida per Scott McGehee y David Siegel (2012). La psicologia dels personatges de Un altre pas de rosca ens sembla més superficial del que era d’esperar tot i les provocacions que intenta llençar l’autor damunt el lector amb un suspens massa infantil que recorre les primeres pàgines del llibre. Amb posterioritat la velada intensitat dels fets ens deixa –als lectors actuals– una certa insatisfacció, una llunyania literària estètica i cultural que probablement no va provocar en els seus contemporanis, als quals degué impressionar intensament l’obra a jutjar per les referències històriques que he pogut consultar. Amb tot l’ambientació, el joc escenogràfic, les succintes descripcions i la mestria en mostrar més que explicar, són típicament James.
 
Així les coses, m’atreviria a afirmar que la novel·la i el seu llenguatge narratiu han quedat avui una mica desfasats. Les anticipacions –que es converteixen en falses anticipacions que frustren les expectatives del lector– són poc efectives, l’argument ens sembla avui una mica naif, i la màgia que degué despertar el seu dia s’ha esvaït entre la boira dels “efectes especials” que incorpora la força narrativa del segle XXI. Probablement sigui per això que Un altre pas de rosca no enganxi avui com degué captivar cent o cinquanta anys enrere. Amb tot autors com Oscar Wilde o Jorge Luís Borges l’han lloat com a història psicològica cabdal davant el debat que separa les riberes del racionalisme i allò que es considera sobrenatural.
 
Sense menysvalorar la qualitat literària de l’autor –que és un escriptor de referència ineludible–, l’obra és recomanable si decidim llegir-la des de la perspectiva històrica i social del temps en que va ser escrita o per a molt fans de James.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Un altre pas de rosca"

Jo la vaig llegir el 2010 i això és el que vaig dir-ne al fòrum dins el campus de la UOC: 

Enorme decepció. No sé d'on vaig treure que l'Ester havia passat por llegint-la i no sé per què em va quedar el cuquet de llegir-la.
No està malament per passar l'estona, Henry James no deixa de ser Henry James, és clar, però de por, gens ni mica! Els fantasmes es limiten a mirar intensament (!!) i el fet que representa que fa excepcional la història és que dos nens hi estan implicats.
A la contraportada diu que James la va escriure en un intent d'atraure més lectors en una època en què devien estar de moda aquesta mena d'històries. No sé si ho devia aconseguir (és clar que també eren "altres temps"...). També diu que és la novel·la de fantasmes per antonomasia... pfffffff... com devien ser les altres!

Res, que si algú vol llegir-la per curiositat, endavant. Però res més.

Jo he vist l'òpera de Britten i em va agradar força, sobretot la música. Potser no és de les que deixen una petjada inesborrable, per això.

Maria Jesús

És una obra per a tots els públics. Aquesta novel·la de Henry James anava destinada a adults, i de fet bona part de la seva obra segueix aquesta constant. No obstant aquí, quan s'aventura en la novel·la de fantasia (que alguns la qualifiquen com de terror), el resultat final s'infantilitza una mica i ens pot decebre.

Avui, "Un altre pas de rosca", pel tractament que fa de la fantasia, encaixa en lectures d'adolescència, però amb tot, el llenguatge utilitzat en ocasions no és fàcil i el podriem qualificar de "desplaçat" per passat de moda. Crec que per a qualsevol adolescent que hagi transitat per l'obra de Tolkien o de Lewis, o per obres d'alta fantasia actuals (Laura Gallego i d'altres), aquesta obra de James pot semblar poc estimulant. El que és evident és que no té l'atractiu de la novel·la gòtica (Stoker) ni de la imaginació desbordant dels creadors de Narnia o de Mordor.

Amb tot, el llenguatge de James és un precursor important de molts novelistes actuals (tant americans com britànics) i em sembla possible introduïr-lo a partir dels 10 - 12 anys, si constatam el fet que lectures més compromeses (pel tema i el tractament narratiu) com Harry Potter o Els Jocs de la Fam, són endrapades amb facilitat a partir d'aquestes edats.

La gràcia d'aquesta obra rau en el fet que no sabem si realment hi ha una entitat sobrenatural o si tot és al cap dels personatges. Realment la literatura fantàstica (Todorov dixit) és la que manté en aquesta indeterminació al lector, sense caure en l'afirmació (seria terror, sci-fi...) o en la negació (com els finals de molts contes del segle XIX de temàtiques similars. Per exemple, Poe). Clar que, potser, amb una mentalitat actual i sense llegir-lo des d'aquesta vessant pot fer-li perdre enters. Per a mi, una obra clau de la literatura fantàstica.

La vaig llegir fa molts anys i he de dir que se'm van posar els pels de punta. Molt bona recreació de les històries de fantasmes des d'un punt de vista molt original. Jo crec que la psicologia de la protagonista es la responsable de l'ambiguetat de la història.

Coincideixo amb les opinions anteriors: és una novel•la fantàstica que actualment sembla desfasada, tant pel llenguatge com pel comportament dels personatges, excessivament naïfs. És interessant, això sí, el tractament psicològic de l’assumpte, ja que deixa la incògnita de si allò que explica la protagonista és real o només s’ho imagina, fruït de l’ambient opressiu de la mansió i de la seva pròpia debilitat.

Jo no en diria una novel.la de fantasia per a lectors juvenils. Al contrari. Es una obra de profunditat psicologica i, en tot cas, metafisica. Un estudi del mal, no una novel.leta de por. Aqui no hi ha altre monstre que la naturalesa humana.